El Receptari Extraviat de Bonrepòs repassa la història recent del municipi
Sota el títol "Receptari extraviat", l'Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell i la Diputació de València han editat un llibre històric costumista que arreplega la història recent del municipi a través de les memòries i vivències dels seus propis veïns, amb la gastronomia local com a protagonista. L'obra va sorgir de la iniciativa d'un equip format per quatre joves el nexe d'unió dels quals amb el municipi era Carles Rodrigo, dissenyador i fotògraf professional, veí de la localitat. Tant ell, com Tono Vizcaíno, historiador, i Aída Vizcaíno i Yaiza Pérez, sociòlogues, van veure en el projecte l'oportunitat d'investigar sobre el municipi i donar a conèixer al públic els records, costums i tradicions de boca dels majors de Bonrepòs.
L'Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell va entendre de seguida la idea d'aquests quatre joves valencians i la va assumir com a pròpia, fent-se càrrec de proporcionar els recursos necessaris per a convertir-la en realitat. Uns recursos que van arribar de la mà de la Diputació de València, que ha assumit la impressió de la primera edició, i de la Fundació Aigües de València, que va concedir una ajuda per al desenvolupament de la recerca prèvia. A més de la labor d'intermediació, el consistori s'ha encarregat de la promoció i difusió del llibre, que compta també amb una pàgina web: www.receptariextraviat.com.
La cuina local serveix de fil conductor i excusa a un llibre que compta com a protagonistes amb cuiners i cuineres que, sense ser xefs professionals, s'han llaurat entre els seus veïns i familiars la fama de ser "els millors" elaborant els plats que es presenten. Així, en "Receptari extraviat" es poden trobar receptes curioses i tradicionals, algunes d'elles il·luminades en els fogons de les cases de Bonrepòs i Mirambell i circumscrites en la seua degustació únicament a l'àmbit familiar, però que vénen a reflectir els usos i costums que van marcar la localitat en la segona meitat del segle XX. Des de la tradicional coca de sal fins a la paella de fetge de bou, passant per la sopa de granota, l'escrot de bou cuit o l'arròs al forn amb bacallà, i que no són sinó reflex dels costums i la forma de viure del Bonrepòs del segle XX.
I no obstant açò aquesta obra no és ni pretén ser un receptari a l'ús, doncs com explica la regidora de Cultura de Bonrepòs i Mirambell, Rosella Antolí, "la cuina és l'excusa entorn de la qual se susciten converses plagades d'anècdotes, vivències i records que arrepleguen una forma de vida hui pràcticament perduda i açò és precisament el que s'explica en el llibre".
Anècdotes, vivències i costums de la segona meitat del segle XX
Un llibre plagat de fotografies dels seus protagonistes i dels plats cuinats, que al llarg de les seus 112 pàgines amaga un ardu treball de camp que ha durat sis mesos. Aquest temps va ser utilitzat pels quatre joves per a anar identificant a aquelles persones que entre els veïns i veïnes de Bonrepòs van destacar per la seua habilitat a l'hora d'elaborar els plats que constituïen aqueixa gastronomia autòctona i entrevistar-los. "Una vegada localitzats, se'ls convidava a cuinar el plat que els havia donat la fama entre els seus veïns i familiars, i en el transcurs del cuinat i posterior degustació s'anava produint aqueixa conversa que permetia obtenir la informació que després es plasmaria en el llibre", expliquen els autors.
Durant l'entrevista s'aprofitava per a parlar dels diferents ingredients i com arribaven aquests a la localitat, d'altres elaboracions que es realitzaven amb ells, dels contextos en els quals era més habitual cuinar-los. "A partir d'ací, anaven sorgint records paral·lels que donaven motiu a parlar dels costums de la localitat en determinats anys i de la seua evolució amb el temps", comenta Rosella Antolí, qui afig que aquestes converses han permès descobrir, per exemple, de quina manera la irrupció de la televisió va canviar la forma de viure en el poble o la importància del paper de la dona en la societat de Bonrepòs.
Aída Vizcaíno i Yaiza Pérez es van encarregar de realitzar les entrevistes, Tono Vizcaíno va transformar aqueixes trobades en el text que conformaria el cos del llibre i Carles Rodrigo es va responsabilitzar de la part visual, aportant el disseny i les fotografies.
"Receptari extraviat" es revela com una "història viva" el principal valor de la qual és, per a la regidora de Cultura, "reconèixer que tenim unes arrels i una enorme riquesa gastronòmica i cultural a les quals ens acostem des del seu vessant més humà". "Per a nosaltres, un poble si no té identitat, no és poble, i aquest projecte ens ajuda a nosaltres, però també a les generacions futures, a reconèixer aqueixes coses que ens són pròpies i a sentir-nos orgullosos d'elles", afig Rosella Antolí. Una idea que comparteix el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, qui des del moment en què va tenir coneixement del projecte va decidir que la corporació provincial havia de recolzar-ho.
Precisament amb l'ànim de mantenir vives aqueixes arrels i malgrat no tractar-se estrictament d'un llibre de cuina, "Receptari extraviat" arreplega en un quadern central les receptes de tots aquells plats que es van nomenant a través de les seues pàgines i que han servit d'excusa i peu a les converses amb els seus protagonistes.
El pròxim 13 de desembre, el Museu Valencià d'Etnologia acollirà la presentació pública d'aquest llibre que reivindica la vida en el poble i que ja va viure la seua posada de llarg entre els veïns i veïnes de Bonrepòs i Mirambell el passat 28 de setembre, amb motiu de la celebració de la Setmana dels Majors, i en la qual va participar la vicepresidenta de la Diputació i regidora en la localitat, Maria Josep Amigó.
