Massalfassar acull fins el 18 de desembre una exposició itinerant de l’AVL sobre Sant Vicent Ferrer
El darrer 12 de desembre s’inaugurà en Massalfassar l’exposició ‘Sant Vicent Ferrer, un valencià universal’, amb motiu de l’Any de Sant Vicent Ferrer, declarat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
L’alcalde de Massalfassar, Joan Morant, explicà en l’acte inaugural que en este 2019 es celebra el sis-cent aniversari de la mort del pensador valencià. Així, sota els lemes ‘Sant Vicent Ferrer, un valencià universal’ i ‘Projecció europea d’un sant valencià’, es pretén lloar en l’àmbit acadèmic la seua figura, i recordar la trajectòria humana, intel·lectual i religiosa d’un dels valencians més influents dels segles XIV-XV.
Esta mostra és una exposició itinerant organitzada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que romandrà en Massalfassar fins el 18 de desembre i que es podrà visitar de dilluns a divendres de 18 a 22 h, i dissabtes i diumenges d’11:30 a 14 h. La mostra consta de catorze mòduls que ens parlen sobre la formació intel·lectual de Vicent Ferrer, el seu dia a dia, el seguici, la predicació, l’estructura i temàtica dels sermons, el seu do de llengües, la fi del món en la seua predicació, el Sant Vicent taumaturg, el Compromís de Casp, El Cisma d’Occident, la seua mort, la producció vicentina i la representació dels miracles.
Sobre Vicent Ferrer
Vicent Ferrer, membre de l’Orde dels Predicadors, va adquirir una gran formació en lògica, filosofia i teologia a Barcelona, Lleida i Tolosa. El jove religiós fou prior del convent de Sant Doménec a València entre 1378 i 1392, etapa en què va viure el començament del cisma d’Occident i va escriure el Tractat del cisma modern (1380); ocupà, a més, la càtedra de Teologia de la catedral de València i va rebre el títol de Mestre en Teologia.
Una part de la vida de Vicent Ferrer va transcórrer entre la cort de la Corona d’Aragó (1392-1394) i la cúria d’Avinyó (1394-1399). A Barcelona va ser assessor preferent del rei Joan I i confessor de la reina Violant, i a Avinyó, capellà i penitenciari apostòlic del papa Benet XIII, on escriu el Tractat de la vida espiritual. En l’anomenada visió d’Avinyó se sentí cridat a centrar-se en la predicació, i va abandonar el palau papal.
A partir de 1399, Vicent Ferrer té com a dedicació preferent la predicació per terres valencianes, i també en els regnes hispànics i arreu d’Europa. Sempre atent als esdeveniments eclesiàstics i polítics del seu temps, intervé decisivament en la resolució de la via successòria en la Corona d’Aragó (1410- 1412) i en les diferents fases del cisma d’Occident, que no va veure definitivament resolt.
L’etapa final de la vida de Vicent Ferrer va transcórrer per la Bretanya, on va continuar predicant fins a la seua mort. L’any 1455, el papa Calix III el canonitzà i Sant Vicent es convertia en el primer sant valencià de la història.
