D’aliments i lluita contra la sida a Amèrica i Àfrica a iots i apartaments de luxe a Miami
El Magnànim publica, amb la Unió de Periodistes Valencians, una investigació del periodista Sergi Tarín sobre 13 anys del cas Blasco
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar el treball de periodisme d’investigació La Madriguera. La trama de Cooperación del caso Blasco, del periodista Sergi Tarín, que radiografia la trama de corrupció de l’exconseller Rafael Blasco en l’anomenat Cas Cooperació. El llibre és el número 11 de la col·lecció Periodisme, que dirigeix el professor de la Universitat de València Guillermo López i és resultat de la beca de periodisme d’investigació Josep Torrent, iniciativa des de 2017 fins a l’actualitat en col·laboració entre la Unió de Periodistes Valencians i el Magnànim, amb un jurat format pels periodistes Laura Ballester, Cristina Medina, Violeta Tena i Iñaki Zaragüeta, i pels professors universitaris de periodisme Guillermo López i Carolina Moreno.
Una radiografia detallada de l'entramat de corrupció del cas Blasco
La Madriguera. La trama de Cooperación del caso Blasco relata al detall, recolzat en l’extens sumari judicial i en el testimoni dels principals implicats, com es va instal·lar i sobreviure la trama corrupta a les entranyes de la Conselleria que dirigia Blasco, entre 2008 i 2011. El mapa de la corrupció del cas Blasco, va suposar 27 projectes en 11 països. Es van concedir 11,86 milions d’euros dels quals es van ingressar 7,34 i es van desviar 4,86 milions, el 66,2% dels diners ingressats.
Al llibre es descriu la mecànica de la corrupció. La trama, encapçalada per Augusto Tauroni, empresari de capçalera de Blasco durant tota la seua trajectòria al PP, va crear la Fundación Solidària Entre Pueblos (FSEP), més tard Hemisferio, per captar oenegés sense recorregut, a través de les quals presentava projectes de cooperació que obtenien subvencions públiques importants. Per sortejar qualsevol obstacle (projectes deficitaris, entitats sense trajectòria ni capacitat de gestió, etc.) el cap de l’àrea de Cooperació, Marc Llinares, manipulava els rànquings per a que estes entitats foren ben puntuades i, finalment, rebia el vistiplau d’una avaluadora externa, licitada ad hoc, i que aportava una teòrica imatge d’independència i bon ús de la normativa de cooperació que no era real. Tot això, amb el coneixement i la benedicció de Rafael Blasco, encara que no s’ha pogut demostrar l’obtenció de cap benefici econòmic concret tot i l’intercanvi constant de sobres entre els principals caps de la trama i la secretària del polític.
L’obra recull un període temporal ben ampli: des de la majoria absoluta del Partit Popular en maig 2007, quan es conforma la Conselleria d’Immigració i Ciutadania, més tard de Solidaritat i Ciutadania, fins l’abril de 2020, data de la sentència de la Secció Cinquena de l’Audiència Provincial de València, encarregada de jutjar les peces dos i tres del cas. Són 13 anys d’on es destil·la tota una època: el temps de la corrupció del PP, amb el cas Gürtel, Fabra, Blasco, Brugal i Taula com a grans referents; els primer judicis i condemnes per corrupció on el cas de Rafael Blasco hi va marcar una fita després de la caiguda en desgràcia dins del seu propi partit, expulsió inclosa i l’arribada del govern del Botànic i el desinflament de l’activitat als jutjats pels casos de corrupció.
El llibre consta de tres parts. La primera, “Auge i èxtasi” descriu l’arrelament de la trama, l’evolució i el detall dels seus èxits. La segona, “La gran collita de la República Dominicana”, obri un parèntesi per exemplificar tot això en el cas dels set projectes de sobirania alimentària a República Dominicana, país al qual, proporcionalment, més projectes es van destinar i es desviaren més diners. Set projectes entre 2009 i 2011, valorats en 1,97 milions, dels quals es van ingressar el 1,84 milions i es van desviar 0,94, el 51,1%. Tarín va comprovar els efectes del mal ús dels diners públics sobre el terreny, a les províncies dominicanes de Monte Plata i Espaillat, tot fent un retrat dels estralls de la trama i de la situació en què van quedar les famílies damnificades. La darrera part, “Caiguda i agonia” descriu el desmantellament de la trama i les peripècies judicials i penitenciàries dels seus referents.
El llibre també analitza la qüestió judicial del cas, amb resultats dispars. El primer judici, als inicis de 2014, va acabar amb una condemna definida com a “exemplar”, que va suposar l’entrada en presó de l’estaf de la trama, amb Blasco al capdavant. El segon judici, tot i que abastava més temps i més diners furtats, finalitzà amb una sentència blana fruit de pactes de conformitat anteriors entre la Fiscalia i els principals acusats i de la tasca del mateix tribunal. El cas ja semblava amortitzat, l’alarma social per la corrupció exhaurida i l’atenció dels mitjans esgotada.
El llibre compta amb un quadern fotogràfic d’imatges dels projectes de cooperació en la República Dominicana així com infografies del cas Blasco de Beatriz Millón (que s’adjunten), fotografies dels fotoperiodistes d’Eva Mañez i Biel Aliño dels juís del cas Blasco i del propi Tarín (dues de les quals també s’adjunten, un d’un accés als hivernacles d’Antoncí, l’asfaltat del qual es va pressupostar al projecte i un altre dels hivernacles en desús).
Sergi Tarín (València, 1978). Periodista i documentalista, ha treballat per a mitjans com ara Público —fins al seu tancament en 2012—, El Periódico de Catalunya, infoLibre, La Marea, El Salto, elDiario.es, El Temps, L’Informatiu o Diari La Veu, entre altres. Els seus articles s’han orientat a la informació política, judicial i social. També ha format part de la plantilla d’InfoTV, amb la qual ha realitzat la gran majoria de la vintena de documentals que ha dirigit o codirigit. Bona part d’aquests documentals estan dedicats a temes històrics, especialment a la repressió franquista i a la lluita per la memòria de les seues víctimes.
