A la recerca de la perfecció: Les gimnastes de Puçol tornen al tapís per a encarar la seua pròxima temporada

Malgrat la seua enorme exigència física i psicològica, la gimnàstica rítmica continua sent un esport minoritari i desconegut per a molts. Lluny de limitar-se a treballar la flexibilitat i realitzar poses boniques, les esportistes del Club Gimnàstica Rítmica Puçol han représ els entrenaments d'una temporada truncada per la Covid-19, per a recuperar com més prompte millor el seu estat físic i, quan siga possible, tornar al tapís per a deixar-se la pell davant el públic i els seus jutges.

Força, equilibri, flexibilitat, potència, resistència, coordinació, maneig d'aparells... Són algunes de les aptituds que exigeix este esport i que treballen dia rere dia les alumnes del Club Gimnàstica Rítmica Puçol. Ho feien a principis d'enguany amb unes perspectives més que favorables, després de diversos assoliments en les competicions disputades durant l'última temporada.

«Entre setembre i desembre els resultats van ser molt satisfactoris en tots els nivells», apunta Mapi Sangil, entrenadora i presidenta del club: Campiones de lliga en conjunts aleví i infantil, campiones de lliga en el campionat Mediterrani en categoria cadet... I el conjunt juvenil va aconseguir, amb el seu exercici de cinc cintes, aconseguir la tercera posició en la final autonòmica del Trofeu Federació.

A més, «les gimnastes individuals de nivell nacional van obtindre les primeres posicions en diferents tornejos nacionals amistosos per tota la Comunitat Valenciana i altres regions», destaca orgullosa l'entrenadora.

Però la segona meitat d'esta temporada, que arrancava al gener, es va veure truncada per l'arribada de la pandèmia. «Únicament van poder debutar una minoria de les gimnastes en tornejos amistosos, obtenint les primeres posicions», quedant-se a les portes de participar en les competicions per a lligues, tornejos mediterranis i federatius, que solen començar a partir del mes de març.

Estralls de la pandèmia, també en gimnàstica

Un dels esdeveniments suspesos va ser la fase provincial del Trofeu Federació i de gimnàstica estètica, programada per a celebrar-se a Puçol el 16 de maig. «Donades les circumstàncies, vam haver de suspendre-ho». Durant el confinament, les entrenadores han enviat tasques d'estirament, flexibilitat i reforç «per a no oblidar tot l'esforç adquirit en l'entrenament habitual», a més de videotrucades grupals amb les més xicotetes de les escoles.

La crisi sociosanitària també ha suposat canvis importants al campus d'estiu que cada any realitza el Club Gimnàstica Rítmica Puçol. Este 2020 tan sols s'ofereixen 30 places, «que és el que ens permeten, per la qual cosa no podrem satisfer les més de 100 places que veníem oferint en anys anteriors», comenta Sangil, destacant la importància de complir les normes i recomanacions en tots els àmbits «per a evitar repetir estos quatre mesos passats i sobretot que les conseqüències a nivell global siguen les mínimes».

Per a tots sense excepció ha suposat una aturada molt important... «Han sigut quatre mesos molt durs fins a tornar a realitzar un entrenament». En la segona quinzena de juny, per fi poden tornar a la seua segona casa, el Palau d'Esports del Poliesportiu Municipal, després de mesos entrenant a casa i diverses setmanes sobre el sòl rígid de diferents instal·lacions a l'aire lliure.

Això sí, amb totes les mesures de seguretat pertinents: restriccions d'aforament, aspirar i desinfectar les moquetes diàriament, netejar el material, distància de seguretat... Però malgrat estes restrictives novetats, «per a les gimnastes és un alliberament, encara que físicament és com tornar a reeducar la part de correcció corporal».

El procés de correcció dels exercicis és més lent i costós per a unes gimnastes i entrenadores acostumades a mantindre una relació de contacte constant. «Verbalment no ho assimilen tant, però confiem en les ganes i interés que sempre posen per a millorar». Unes ganes i interés que es mantenen malgrat la incertesa davant la pròxima temporada.

«Si finalment la federació considera que ha de reiniciar la temporada al setembre estarem llestes i preparades», assegura Mapi Sangil. Mentrestant, elles continuaran gaudint del seu esport i de les amistats que els brinda. «Ens sentim molt orgulloses de l'harmonia del club, de la gran companyonia que alberga entre les nostres gimnastes i de la disposició que sempre tenen els pares per a col·laborar».

En total, prop de 70 alumnes componen els diferents grups de l'escola i el club, amb edats que abasten des dels 3 fins als 17 anys. Ho fan sota les directrius de Mapi Sangil i Tsevetelina Alekova, encarregades del club de competició i de coordinar les escoles municipals. I la seua monitora, Patricia García, s'encarrega d'iniciar a l'alumnat en la modalitat esportiva de gimnàstica rítmica.

Però una disciplina que va a la recerca de la perfecció ha de complementar-se necessàriament amb el ballet, imprescindible perquè les gimnastes treballen des de xicotetes la consciència temporal i aprenguen a establir un equilibri entre la perfecció tècnica de cada exercici amb la bellesa i perfecció corpòria que requereix. Per a això, compten amb Andrei i Karetina, professors de ballet en les categories nacional i federatiu, i amb Isabel Balaguer, a nivell federat i d'iniciació.

Fetes d'una altra pasta

Potser és la cerca incansable de l'extrema bellesa i perfecció el que porta a molts a no considerar la gimnàstica rítmica com un esport altament exigent, segons Sangil. Però ho és, tant a nivell físic, com a psicològic. «Encara que tot depén del nivell i grau de disciplina, requereix d'una mena d'entrenament més prolongat quant a exigència d'hores, i també d'implicació i disciplina».

I és que, més enllà de la flexibilitat, el seu element característic per excel·lència, este esport requereix d'una educació de correcció postural i corporal lligat a una coordinació musical i corporal juntament amb la coordinació dels aparells: cinta, cércol, pilota, maces o corda. I si la coreografia és grupal «s'afig el factor de la coordinació i interconnexió amb les companyes».

La necessitat de mantindre un equilibri entre tots estos factors és el que converteix a la gimnàstica rítmica en un esport tan sacrificat. «Per este motiu les nostres esportistes siguen tan disciplinades... I no sols en el tapís». De fet, la capacitat educativa que brinda els converteix en persones molt organitzades en la seua vida quotidiana, perquè aprenen a organitzar-se en el temps i administrar millor les seues estones lliures. «La gran majoria de gimnastes es caracteritzen per tindre excel·lents resultats acadèmics», subratlla Sangil.

I és que, com se sol dir dins d'este món... Les gimnastes estan fetes d'una altra pasta. Han d'estar-ho, per a poder superar —física i psicològicament— cada entrenament, cada competició i un dia a dia replet d'esforç i sacrifici. Res que no valga la pena per a aquelles que, sense pensar-s'ho dues vegades, aboquen suor i llàgrimes en la seua cerca constant de la perfecció.