El paradís existix: els cors de Puçol i Cabanyal homenatgen les víctimes de la Covid
Encara que fa tretze anys que dirigix el Cor de Santa Cecília de Puçol, enguany Alejandro Díaz i les seues veus tenien en agenda els dos desafiaments més importants de la seua història: d'una banda, a Utiel, una actuació conjunta amb més de cent veus en l'escenari i Carmina Burana com a protagonista; per un altre, a l'església dels Sants Joans de Puçol, el Rèquiem en homenatge a les víctimes de la Covid, en col·laboració amb el cor del Cabanyal.
Finalment, Carmina Burana en col·laboració amb Utiel no ha pogut tirar avant, de moment. Els ressons de la pandèmia encara planegen sobre molts projectes. Però si hi ha un director que gaudix amb els desafiaments, eixe és sens dubte Alejandro Díaz. Així que s'ha centrat en el segon desafiament d'este curs, que es farà realitat l'11 de juny.
Abans de la pandèmia, ja tenia organitzat un intercanvi de cors amb un barri de París, al costat de la Bastilla. Fins i tot hi havia reserves dels francesos a l'hotel Alba de Puçol… però va arribar la Covid.
«Després de la pandèmia em vaig posar en contacte amb ells: hi havia moltes baixes en el seu cor perquè és de persones majors, la qual cosa va deixar paralitzat el projecte», recorda el director del cor de Puçol. «Ara s'estan tornant a activar, però no tenen encara el dispositiu per a escometre un Rèquiem com el de Gabriel Fauré».
Una obra complicada que requerix moltes veus sobre l'escenari. Després d'un període d'espera, perquè no es perdera el treball, Alejandro va reprendre la idea i la va adaptar per a interpretar-la amb els dos cors que dirigix en l'actualitat, el de Puçol i el del Cabanyal, a València.
«Després de comprovar l'interès de tots dos col·lectius, ens ajuntarem i començarem a treballar. En principi, la meua idea era interpretar el Rèquiem sol amb orgue, la versió original que va escriure Fauré. No obstant això, el projecte ha anat creixent i, finalment, l'11 de juny ho interpretarem a l'església dels Sants Joans de Puçol en la seua versió completa: amb orquestra de vent, percussió, orgue i solista».
Parlem de la versió posterior del propi Fauré, una obra amb molt de colorit i més brillant, però que implica un total de 50 persones sobre l'escenari… un reduït escenari que serà l'altar dels Sants Joans.
«Disposarem l'orquestra davall i el cor sobre les escales de l'altar, amb un programa dedicat íntegrament a Fauré: dos peces curtes i, com a tancament, el Rèquiem complet».
El dissabte 11 de juny, a les 20.45 hores, comença el desafiament per als cors de Puçol i el Cabanyal amb Ecce Fidelis Servus (Opus 54), una obra primerenca, litúrgica, juvenil: «Senzilla, molt típica de la música sacra, una peça preparada per a la litúrgia. Per a nosaltres és un començament lleuger, ideal per a calfar les veus».
Cantique de Jean Raine (Opus 11) és una peça totalment diferent, basada en el joc amb un solo amb piano. «Molt bonica, una triava sobre un text del Renaixement, amb arranjaments de Fauré i melodies molt evocadores. Al públic el sorprendrà, segur».
I, com a colofó, la Missa de Rèquiem en re menor, probablement l'obra més coneguda de Fauré. «Que té la seua part fosca, no oblidem que és un rèquiem, encara que també el seu costat romàntic. De fet, va eliminar el fragment del Dies Irae per a substituir-lo per una cosa més lluminosa, un ofertori. No és una peça tètrica, sinó lluminosa».
El mateix programa tindrà dos passes: el dissabte 11 en els Sants Joans de Puçol i el diumenge 12 a l'església dels Àngels del Cabanyal.
Encara que alguns han qualificat de bogeria este desafiament de 35 minuts, per a Alejandro la música és la seua vida i res millor que unir els dos cors en este desafiament: la salsa que dona sentit a les hores d'assajos, amb dos cors d'aficionats, que han aconseguit tirar avant a base d'assajos i dedicació.
Potser per això, malgrat ser una obra fosca, com correspon a un rèquiem, Alejandro preferix parlar de la llum i el paradís, un lloc que per als 50 components de tots dos cors no ha de quedar molt lluny en estos moments: «Fauré és molt romàntic, fins i tot alguns consideren que el seu és un rèquiem agnòstic, perquè… acaba en el Paradís, amb concordes majors, oberts i brillants. El contrari a Mozart, on tot és foscor. Crec que és l'ideal per a nosaltres: de la foscor i l'infern al paradís i la llum», finalitza el director de tots dos cors.