L'Aula Blava de Puçol exposa una col·lecció de restes arqueològiques a partir del 3 de juliol
Les aigües que banyen les nostres costes van constituir en una altra vida un important enclavament per al transport i comerç de mercaderies. Mostra d'això és la infinitat de restes arqueològiques que, 4.000 anys després, encara jauen en este fons marí. Algunes, recuperades i restaurades per especialistes... Com les que el bussejador local Ximo Huerta ha cedit a Puçol i que es podran contemplar a l'Aula Blava de la platja des de la seua obertura, el 3 de juliol.
Les peces cedides pel bussejador local són bastant comuns en este antic enclavament comercial del Mediterrani. En total, cinc fragments d'àmfora romana que en una altra vida van servir per a transportar mercaderies: gra, va vindre, perfum...
Encara que, malgrat la seua gran antiguitat, no tenen el suficient valor com per a col·locar-se en un museu, «a casa de qualsevol perden el seu valor», apunta Ximo Huerta, el bussejador local que les va rescatar fa 17 anys i que ara ha signat un conveni amb l'Ajuntament per a cedir-les a Puçol i que formen part del seu patrimoni històric.
Un rescat imprevist
Els colls d'àmfora que el 19 de juny es van cedir a la localitat, es van recollir l'any 2003 amb l'ensulsiada de les casetes de la costa per a crear l'actual passeig marítim. S'havia fundat recentment el club Unisub Puçol, de pesca submarina i antecessor de l'actual Club Trotafons. «I amb la intenció de promoure el busseig amb botella i escafandre, vam donar una xarrada d'arqueologia marina», comenta Horta.
Arran d'aquella activitat, va arribar a les oïdes del responsable la presència de colls d'àmfora en la zona on les màquines excavadores es trobaven treballant el terreny. I allí es va plantar. El que va trobar encara el sorprén: «La majoria de geranis, murcianes i altres plantes naixien de colls d'àmfora, que eren allí deixats caure».
L'actual president del Club Trotafons va rescatar les peces que va poder i, durant diversos anys, les va sotmetre a un procés de neteja i restauració. I les va presentar davant la Conselleria de Cultura. Allí va obtindre l'autorització pertinent per a custodiar-les, però Ximo Huerta seguia decidit a convertir-les en patrimoni local. I no es va donar per vençut.
El següent pas va ser portar-les al Centre d'Arqueologia de la Comunitat Valenciana. Encara que els especialistes no els van donar massa importància en tractar-se de fragments, i no d'àmfores completes, sí que van realitzar un estudi exhaustiu i van elaborar un informe amb les dades de cada peça: una xicoteta explicació de cadascuna, funcions, material, segle...
Informació que, per fi, es podrà contemplar juntament amb cada fragment d'àmfora a l'Aula Blava de Puçol, després d'un exhaustiu treball de rescat, restauració i burocràcia; procés que ha finalitzat amb una signatura de conveni amb l'Ajuntament de Puçol, cedint les peces a la localitat.
«Ho vaig proposar jo perquè és un lloc ideal perquè la gent puga contemplar-les i sàpia que Puçol, en temps romans, era una via molt important per al comerç... I que tenim moltíssima arqueologia en la nostra mar», comenta el responsable: «Seria molt interessant que, a més, s'acompanye cada peça amb explicació, perquè una peça sense informació no té molt atractiu».
Estes xicotetes joies arqueològiques s'exposaran de manera permanent a l'Aula Blava, en el Espai Voramar de Puçol (local on també està situada l'Oficina de Turisme i el Centre de Salut de la platja), a partir del 3 de juliol, quan està prevista l'obertura de l'espai per als mesos d'estiu. De dimarts a divendres, de 17 a 20 hores, i els dissabtes i diumenges, de 10 a 14 hores.
«És important que tots els veïns tinguen l'ocasió de conéixer i contemplar este patrimoni històric», apunta Elena Camarero, regidora de Turisme, que recalca l'objectiu de l'aula: realitzar este tipus d'exposicions, xarrades... Però no sols de temes relacionats amb la platja, sinó que està oberta a una altra mena d'activitats: «Desestacionalitzar l'aula per a utilitzar-la tot l'any».
De fet, cada vegada més persones viuen a la platja de Puçol durant tot l'any, segons apunta Paz Carceller, alcaldessa, «i este és un edifici més de l'Ajuntament perquè els veïns puguen gaudir-lo com a espai multiusos més enllà de l'estiu».
Per a això, a part d'esta exposició permanent de les peces cedides per Ximo Huerta, acompanyades d'una col·lecció de cloïsses locals, hi haurà també altres exposicions temporals. La primera d'elles, de fotografia submarina a càrrec del Club Trotafons, que es posarà en marxa al juliol.
A més, «a mitjan estiu la canviarem per un concurs de fotografia sobre temes mediambientals relacionats amb la platja de Puçol», comenta Daniel Sebastià, tècnic de Turisme: «Anirem renovant l'exposició temporal cada cert temps».
En definitiva, l'Aula Blava es concep amb un centre d'interpretació mediambiental, encara que vàlid per a tota mena d'activitats locals. Començant per esta exposició permanent de fragments d'història.
«La idea és que, d'alguna forma, l'exposició òbriga els ulls al nostre poble que la platja no sols és un passeig marítim amb restaurants, sinó que dins de la mar hi ha molta vida i tot un món per descobrir... I mostrar que Puçol és important tant com poble, com per la seua història i la història de la seua mar», comenta Ximo Huerta: «I és un orgull com a club traure a la llum alguna cosa que estava totalment oblidat i que ara forma part de la cultura de Puçol».