Exalumnes de Caxton College entregats a la Ciència

En l'últim any, el món sencer ha depositat la seua esperança en la comunitat científica per a trobar respostes i solucions davant una situació social tan desafiadora com la que estem vivint.

«Ens trobem davant un volum de producció científica sense precedents (es publiquen al voltant de 137 articles científics al dia relacionats amb la COVID-19) i en gran part es deu a la inversió econòmica que s'ha dut a terme en l'últim any», confirma Amadeo Sena, investigador postdoctoral en l'Institut Interuniversitari d'Investigació de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic. Este suport financer a la Ciència, «no hauria de ser una excepció, sinó que hauria de mantindre's amb la finalitat de preparar-nos per als pròxims reptes als que ens hem d'enfrontar».

Mesures socials

Sobre les mesures adoptades per al control de la pandèmia, Lucía Rubio, especialista adjunta d'Hematologia a l'Hospital Universitari Ramón y Cajal de Madrid, qui recentment va mantindre una estada en la Unitat de Trasplantament Medul·lar i Immunoteràpia en Hematologia Maligna en el Moffitt Cancer Center de Florida per a aprofundir coneixements sobre la nova teràpia CAR-T, expressa que «estes mesures haurien de basar-se en recomanacions de grups d'experts i tecnòcrates multidisciplinaris que s'adapten de manera dinàmica a una realitat insòlita en constant canvi».

Julio Muñoz, responsable del Servei de Medicina Preventiva i Salut Pública de l'hospital de Sagunt, sosté que «a nivell individual, l'ús de màscara i la distància de seguretat són fonamentals. El risc de transmissió es redueix dràsticament quan totes dues persones porten màscara. A nivell poblacional, la limitació de les reunions en xicotets grups és fonamental, tant a casa com en establiments on no es faça ús de la màscara, com l'hostaleria. Desafortunadament al nostre país l'impacte econòmic associat a estes mesures és important, però no tinc dubte que és una mesura efectiva, particularment quant a la limitació de l'aforament en interiors. Les restriccions de mobilitat són efectives perquè solen anar associades a l'exposició a persones noves i al desplaçament de casos des d'àrees de major incidència. A nivell internacional limiten, a més, la difusió de ceps com la sud-africana, la brasilera o la britànica».

Riscos de la vacuna

Un dels temes que més debat està generant en els últims mesos té a veure amb la fiabilitat de les vacunes i la por als seus efectes secundaris.

Sobre este tema Amadeo Sena és molt precís. «No s'han de generar alarmes socials, és molt important informar-se de fonts oficials i contrastar tota la informació que ens arriba referent a la seguretat de les vacunes. Aconselle a la població que llija la informació que proporciona la EMA sobre este tema».

D'altra banda, Lucía Rubio considera que «de moment, no sembla que els possibles efectes secundaris de les vacunes disponibles siguen superiors al benefici que suposen en la població general. Quant al procés de vacunació opine que els criteris de priorització estan sent coherents segons raons soci-sanitàries».

Des de la Universitat d'Oxford, Teresa Vilanova, investigadora en Biotecnologia Aplicada a la Medicina Reproductiva, vol ressaltar que fins i tot «els estudis realitzats per a estes vacunes han sigut molt exhaustius, havent-se dut a terme en un major nombre de pacients i voluntaris que amb altres medicaments que també han sigut autoritzats per l'Agència Europea del Medicament».

Des de l'exercici diari de la medicina, Julio Muñoz afirma que «probablement estem davant un punt d'inflexió quant a la producció de vacunes de nucleòtids. Amb les vacunes de ARNm (Pfizer i Moderna) el públic general pot tindre la impressió que les coses s'han fet de pressa i corrent, però no és així en absolut. És cert que no hi ha vacunes de nucleòtid aprovades prèviament per a ús en humans, però existeixen vacunes d'ADN d'ús relativament habitual en veterinària. Les vacunes de ARNm tenen molts avantatges respecte a les d'ADN, entre elles un perfil de seguretat. Estes vacunes obrin possibilitats de tractament i prevenció extremadament interessants, i afortunadament l'arribada del SARS-CoV-2 ha coincidit amb el moment que esta tecnologia estava prou desenvolupada com per a aprofitar-la. Està havent-hi molta polèmica sobre les vacunes, i està prevalent el principi de precaució. El cas de la vacuna d'Astra Zeneca és digne d'estudi. Finalment s'han reconegut els casos de trombosis com a efectes adversos de la vacuna, però la probabilitat és substancialment inferior a l'associada al consum d'altres fàrmacs i hàbits nocius. El balanç risc/beneficie és extraordinàriament clar i apunta a favor de la inoculació amb esta vacuna (i de qualsevol altra). El rebuig i el temor que s'han generat en les últimes setmanes són en si mateixos efectes adversos del consum constant d'informació que, en molts casos, ve acompanyada dels aclariments pertinents».

Pròximes pandèmies

Són molts els viròlegs que alerten de la possibilitat de noves pandèmies en el futur. En este sentit, Amadeo Sena no el nega i aclareix que, arribat el cas, «és a les nostres mans millorar el temps de reacció i això passa per incrementar la inversió en ciència i innovació. A nivell nacional, seria més que important no dependre de tecnologia estrangera. Cal imaginar com hauria sigut el panorama a Espanya si fa un any haguérem tingut empreses nacionals capaces de produir i distribuir a gran escala test ràpids de diagnòstic, proves de PCR, respiradors o màscares FFP2».

En paraules de Lucía  Rubio, «la manera d'intentar previndre estos tipus de repercussions tan demolidores, passa per crear sistemes de resposta ràpida, enfortir la coordinació internacional, i per donar-li el protagonisme i el suport que mereix la investigació científica».

És veritat que sempre hi ha hagut pandèmies al llarg de la humanitat, com expressa Teresa Vilanova, ja que «és el mecanisme de selecció natural que sorgeix per part de la naturalesa per a regular les plagues animals. Conforme avança la ciència i la tecnologia els humans interposem barreres més eficaces contra estes noves variants víriques, però això també exerceix de filtre de selecció per a malalties cada vegada més letals i infeccioses».

Per part seua, Julio Muñoz tampoc es mostra gens escèptic davant la possibilitat que hi haja noves pandèmies. «En els últims anys hem tingut els primers casos de malalties que en el nostre cas es consideren emergents per l'arribada de mosquits del continent africà propiciada pels canvis en el clima. No és gens desficaciat considerar la possibilitat que la malària torne a l'Albufera o que el chikungunya genere un autèntic problema en el sud dels Estats Units. Afortunadament, en el cas de les malalties transmeses per mosquits, hi ha línies d'investigació en modificació genètica molt interessants que podrien pràcticament acabar amb un problema ancestral. Però el lògic és pensar que la pròxima pandèmia siga, igual que esta, per un agent de transmissió respiratòria, i crec que és ací on més hem d'aprendre del succeït».

Inversió en Ciència

Este grup d'investigadors i metges, a més de guardar en comú la seua procedència escolar a València, coincidixen que el suport a la ciència bàsica és determinant per als avanços mèdics.

En este sentit, Amadeo Sena confessa que el desenvolupament i comercialització tan ràpid que hem tingut de les proves diagnòstiques i les vacunes per a intentar pal·liar esta pandèmia «es deu en gran manera a la labor investigadora que, des de fa dècades, realitza la comunitat científica en esta mena de tecnologies, amb la finalitat que puguen ser aplicades quan la societat ho requerisca».

Des del Regne Unit, Teresa Vilanova es mostra una mica més crítica i assenyala el que considera un punt feble en la investigació acadèmica en els últims temps, ja que «molts grups d'investigació han hagut de desviar els seus esforços a investigar la COVID, fent que els projectes per a altres malalties com el càncer s'hagen paralitzat. Si tots juntem forces en una mateixa direcció, tant des de la inversió privada com pública, podríem aconseguir desenvolupar teràpies efectives per a malalties molt abans».

Malgrat tot, Lucía Rubio assegura que, en esta ocasió, s'ha fet «un treball de recerca sense precedents i admirable, on la ciència s'ha posat al servei de la humanitat, i a més, l'ha fet a contrarellotge».

En última instància, Julio Muñoz, igual que els seus col·legues, assumeix que «amb el substrat adequat, la mobilització de la comunitat científica pot tindre uns fruits increïbles».