Entre somnis i realitats: Els becaris de la Dipu s'integren a l'Ajuntament de Puçol

Només una setmana després de la seua reunió inicial amb l'alcaldessa, els becaris de la Dipu ja s'han incorporat als seus respectius departaments. Amb el desavantatge de no haver pogut acudir, m’afanye a visitar-los allà on estan. Des de la Policia Local fins a l'antiga estació, passant per la casa consistorial, recórrec la Vila de Puçol i conec als nous aprenents.

Just entrant a l'Ajuntament, a mà esquerra, trobem l'Oficina d'Atenció al Ciutadà. Allí trobada a María José Mingol i Aarón Comes, estudiants d'Administració, que acaben d'incorporar-se al seu lloc. Amb ganes d'aprendre i agafar experiència en el currículum, escolten atents les explicacions de la seua tutora, Paqui.

Malgrat haver considerat que els seus estudis han sigut molt teòrics, ja estan aplicant a la pràctica els coneixements adquirits. Els dos tenen un perfil més de comptable, però valoren l'experiència d'acostar-se als ciutadans. En un futur volen millorar idiomes com l'anglés i incorporar-se a una empresa treballant en l'administració i les finances quan acaben els estudis, això sí, si pot ser, sense tanta relació amb el client. Encara que Paqui apunta que <<eixa timidesa se'ls passarà en poc temps en la OAC».

Seguint el recorregut per la planta baixa de l'Ajuntament s'arriba al departament d'Informàtica. Em trobe amb Gaudí Cebrián, estudiant de grau mitjà de Microsistemes Informàtics i Xarxes. Realitza faenes variades que van des de configuració d'extensions de telèfon del nou govern a millora de components de maquinari. A més, Adrián, el seu supervisor, li ha confiat la realització de còpies de seguretat, alhora que li inculca la importància de fer-les sovint. El bon funcionament de l'administració depén d’esta tasca.

Ell es va interessar en la informàtica amb només 7 anys, en aconseguir «fer funcionar un ordinador vell que teníem a casa» i, des de llavors, ha estat connectat a pesar de les dificultats, com la de no tindre internet. Sense més remei que descarregar-se jocs a la biblioteca en un pendrive, li ha portat  a aficionar-se a jocs  d'estètica  píxel art com el Heroes of Hammerwatch, del qual ara realitza mods o modificacions. En un futur li agradaria participar en una empresa de desenvolupament de videojocs com a programador.

Pujant a la planta noble, al costat d'Alcaldia, trobem el departament d'Administració General, el més gran de l'Ajuntament. Em rep  Juan Navarro, del grau de Economia. En estar en una part de gran responsabilitat a l'Ajuntament, de moment no ha pogut fer tasques més complexes, però es dedica a supervisar expedients i pressuposts que li ensenya l'interventor, Manolo. La netedat en aquestes tasques és crucial i, com se sol dir, quatre ulls veuen més que dos.

A pesar de ser de primer, Juan ha rebut molt de coneixement pràctic, especialment en microeconomia, i els números li han agradat des de sempre. Sobre el seu futur, ens diu «m'agradaria  emprendre i portar la part econòmica de la meua pròpia empresa».

Isc de l'ajuntament i em dirigisc a l'altra punta de Puçol, al poliesportiu. Marta Claramunt i Germán Sánchez m'esperen a la piscina. Estudiants del cicle de TAFAE, (Tècnics d'Activitat Física i Animació Esportiva), se dediquen a donar cursos de monitors de natació i ajudar amb el socorrisme al seu supervisor. Respiren tranquils, ja que s'han lliurat completament de tasques d'oficina, encara que lamenten no poder participar en més esports amb els xiquets. Amants de l'esport (i el sofà-ball) des de sempre, en un futur volen dedicar-se a fomentar l'activitat física encara que Germán ens confessa que està interessat a estudiar per a guarda forestal.

Seguint el meu recorregut pel municipi arribe a la Prefectura de Policia Local. Trobem a Adrián  Gimeno, estudiant del grau superior en Assistència en la Direcció. De moment duu temes com registre d'accidents, redacció de permissos d'ocupació de via pública. Però en poc temps i segons el seu tutor i inspector de policia, Pepe, farà tasques com a registre d'entrades i dur l’arxiu. També Fran l'ajuda amb les tasques mentre s'aclimata al funcionament del cos.

Els plans de futur d'Adrián passen per millorar amb l'anglés i estudiar un grau superior d'informàtica. Esta formació té una meta, compartida amb el seu company Gaudí, i és el somni de ser emprenedor en el món del videojoc.

La meua ruta per les seus del consistori em porta  a l'antiga estació de tren, on està la seu de Benestar Social de l'Ajuntament. Allí estan Pablo i Marcela.

Pablo Soriano és estudiant del grau superior d'Administració i Finances, i col·labora en les tasques administratives de Benestar Social, com el tema d'atenció a usuaris, arxiu, facilitació de targetes i serveis, consulta de nova legislació del BOE. Ana i Alicia, les seues tutores, estan molt contentes amb el seu funcionament i és que es nota que té experiència, ja que és el seu tercer estiu de becari. Així i tot «Benestar Social és una cosa molt diferent a l'Ajuntament, malgrat ser una dependència». Puntualitza a més que «en vindre d'una família humil, puc empatitzar amb la gent que ve ací».

I és que a pesar que va començar a estudiar el seu grau perquè l'agradava la comptabilitat, me confessa en un futur que desitjaria treballar en l'administració perquè «m'agrada este treball, l'ambient i pels seus avantatges enfront de l'empresa privada» encara que no  descarta estudiar un grau universitari per a poder ascendir.

Marcela Alarcón, en canvi, acaba de graduar-se en Treball Social fa una setmana.. Malgrat haver començat fa pocs dies, està «donant suport a les treballadores socials, aplicant els coneixements i treballant molt». Participa de les entrevistes i veu els expedients que realitza Tere, la seua tutora, per a ajudar els ciutadans que arriben amb demandes de serveis i els ajuden a «acostar-los els seus drets, ja que moltes persones que arriben els desconeixen».

Impulsada a estudiar per l'experiència de la seua mare, activista en associacions feministes i «una lluitadora», porta en la seua sang el suport a col·lectius desfavorits com de dones o persones migrants, amb els quals pot empatitzar més. En un futur li agradaria treballar en una ONG o serveis socials especialitzats, per a acostar-se més al dia a dia de les persones a les quals ajuda que en un servei general com el que està.

Abans d'anar-me’n ha mostrat la seua aprovació del tríptic sobre les violències masclistes que hem dissenyat en el departament de Comunicació, encara que lamenta que no es dediquen més recursos a «educar als agressors abans que a protegir a les víctimes».

Acabe la meua ruta on l'havia començada, en el Departament de Comunicació.  Ací transcric i done forma a les entrevistes que he anat realitzant. Jo sóc Pepe Ripoll i tinc el grau Publicitat i Relacions Públiques. Al costat dels meus companys Javi Gimeno, de Periodismo i Gabriel Castelló, de Màrqueting  i Publicitat, i la supervisió de la Triple (Sento, Sergio i Sabín), vaig donant forma a este reportatge.

Lament no haver pogut entrevistar a tots els becaris, però les notícies, segons Sabín, el meu tutor, «no poden ser tan cares, costar massa temps». Sento i Gabriel es dediquen a rematar el tríptic que a Marcela li havia agradat tant. I a pesar d’haver arribat fa poc, crec que entenc més la responsabilitat de ser la imatge d'este Ajuntament. No vaig poder assistir a la reunió inicial amb Paz, l'alcaldessa, i Ángela, la regidora de Juventud, però crec que després d'esta setmana de rodatge, conéixer als meus companys i este primer article, podré exercir millor aquest treball i així acostar-los la seua administració als puçolencs.