El públic dels macrofestivals es dispara un 1.745% en la Comunitat Valenciana

La música en directe no sols enriquix culturalment la Comunitat Valenciana, sinó que també estimula l'economia i l'ocupació regional. La celebració d'estos esdeveniments va generar un impacte de 371,3 milions en renda (PIB) i va permetre el manteniment de 12.513 ocupacions a temps complet en 2023 a la regió, segons arreplega l'Informe d'Impacte econòmic dels esdeveniments musicals en viu en la Comunitat Valenciana, publicat dins de l'Anuaro 2024 de la música en la Comunitat Valenciana que ha sigut presentat hui en el Palau de les Comunicacions de València.

L'acte de presentació ha comptat amb la participació del President de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, l'investigador de l'Ivie i responsable de l'estudi, José Manuel Pastor, i el gerent de la Valencian Music Office i editor de l'anuari, Armand Llàcer.

Esta publicació de 2024 és un projecte desenrotllat per la Federació Valenciana de la Indústria Musical (Fevim) a través de la Valencian Music Office en col·laboració amb l'Institut Valencià de Cultura (GVA). L'Informe d'impacte econòmic ha sigut realitzat per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie).

La Federació Valenciana de la Indústria Musical és un col·lectiu professional que agrupa les principals empreses musicals de la Comunitat Valenciana: mánagers i agents artístics (Valencian Music Association), promotors (Associació MusicaProCV), sales de concerts (Associació En Viu) i festivals (Associació Promfest).

Un estudi pioner al nostre país amb dades rellevants
L'informe, elaborat per l'Ivie, analitza, per primera vegada a Espanya i fins on es coneix a Europa, l'impacte econòmic que generen els concerts de música en directe en festivals a l'aire lliure i en sales i que es deriva del gasto associat a la seua celebració, tant per part dels organitzadors dels esdeveniments com pels assistents. Eixos gastos suposen una demanda addicional de béns i servicis, principalment a empreses valencianes, que impulsen l'economia regional.

Els gastos que realitzen els assistents constituïxen el principal generador d'impacte, ja que ascendixen a 1.404,5 milions d'euros, mentres que el gasto dels organitzadors de festivals i de concerts en sala suma 125,8 milions d'euros. Segons la informació de l'estudi, el gasto mitjà per assistent a concerts en sales és de 48,6 euros, que es destinen especialment a restauració i consum en sala. Per part seua, el gasto mig diari dels assistents a festivals ascendix a 120,1 euros i es dedica al gasto en el propi festival i a restauració.

En total, el gasto realitzat pels dos agents ascendix a 1.530,3 milions d'euros, dels quals 685,9 repercutixen en empreses de la Comunitat Valenciana. Eixe gasto produïx un impacte total en l'economia valenciana de 1.418,2 milions en vendes en empreses i 371,3 milions en renda, és a dir, en el PIB per a la regió. A més, la celebració dels concerts en directe permet la generació de 12.513 ocupacions a temps complet a l'any. Les xifres que mostra l'informe revelen que este tipus d'esdeveniments musicals aporta el 0,3% del PIB de la Comunitat Valenciana i el 0,6% del seu ús.

Eficiència en la utilització dels recursos
Els autors destaquen, a més, l'eficiència en la utilització dels recursos, ja que “per cada milió d'euros invertit en esdeveniments musicals en viu es generen 11,3 milions d'euros en vendes addicionals per a les empreses locals, 3 milions d'euros de PIB i es creen 99,5 ocupacions”.

Per sectors, els que més es beneficien de la celebració d'esdeveniments musicals en directe són l'hostaleria, que acapara el 38,9% de la renda generada i el 43,9% de l'ocupació, seguit de les activitats immobiliàries i servicis empresarials, el comerç i reparació, el transport, emmagatzematge i comunicacions.

Un sector en creixement
El sector de la música en directe ha experimentat un creixement significatiu en els últims anys tant a Espanya com en la C. Valenciana. En 2010 les empreses organitzadores suposaven el 0,34% del total d'empreses espanyoles i el 0,28% de les valencianes. L'any passat eixos percentatges s'havien doblegat i suposaven el 0,6% en tots dos casos.

Mentres que el nombre de concerts tradicionals en sala s'ha vist reduït, els macrofestivals han vist incrementar el seu nombre d'espectadors en un 557,6% a Espanya i en un 1.745% en la C. Valenciana, des de 2005. En 2022, 1,03 milions de persones van assistir a algun macrofestival en la C. Valenciana, la qual cosa suposa el 18,7% del total nacional.

Segons l'Anuari de la Música en Viu de 2024, destaquen l'Arenal Sound a Borriana i el FIB a Benicàssim, que es posicionen entre els cinc festivals més concorreguts a nivell nacional. I és que l'Arenal és el festival amb major volum de públic de tota Espanya, acollint cada any a 300.000 persones, mentres que al FIB assistixen 180.000, quedant com el quint de tot el país.

La recaptació de la música en directe va augmentar tant en els macrofestivals com en el cas dels concerts de sala i va aconseguir els 449,6 milions d'euros a Espanya i 62,4 milions en la C. Valenciana en 2022.

Col·laboracions d'experts que analitzen el futur de la indústria musical valenciana
A més de l'estudi econòmic, l'Anuari 2024 oferix un ampli ventall de col·laboracions i entrevistes per part de diferents agents musicals (managers, promotors, bookers, programadors, periodistes, etc) que tracten de valorar d'una banda la importància de l'estudi i, per un altre, desgranar els principals reptes als quals s'enfronta el sector en un panorama en constant canvi i evolució. Qüestions relatives a la sostenibilitat dels esdeveniments, l'eficiència, la importància de la diversificació i professionalització, la millora de la competitivitat i la inversió pública, els problemes de recintes i les traves administratives, o l'acompanyament artístic i la internacionalització són alguns dels temes abordats.

Així mateix, la publicació també arreplega les dades de públic i evolució d'assistència dels últims anys als auditoris i circuits musicals públics de la Comunitat Valenciana. Finalment, s'arreplega el treball de sis fotògrafs de nova generació que estan marcant noves tendències en el camp dels continguts visuals.

Per tot això, l'Anuari 2024 es convertix en una ferramenta imprescindible per a conéixer en profunditat l'estat del sector musical valencià i poder obrir el debat cap a la presa de decisions de futur. L'anuari 2024 ha sigut dissenyat per Marta Negre. La direcció editorial ha sigut a càrrec d'Armand Llàcer i la Valencian Music Office