POLÍTICA

Promesa complida: el govern valencià de Mazón suprimeix els impostos de donacions i successions

LAURA HERRERAS - 21/07/2023

"No tornarem a pagar mai dues vegades pel sacrifici de tota una vida ni els fills pagaran per les conseqüències de la mort dels seus pares", ha dit Carlos Mazón sobre aquesta mesura que suposarà una minva d'ingressos de 392 milions d'euros

El primer ple del Consell del nou govern valencià s'ha estrenat amb una mesura molt anunciada durant la campanya electoral i que ja es comentava en els darrers dies des de la presa de possessió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat: l'eliminació dels impostos de successions i donacions. Una de les promeses més repetides durant la campanya electoral del Partit Popular abans de les eleccions autonòmiques i que suposa acabar amb els impostos que graven la transmissió del patrimoni, les rendes i les herències.

"Mai més tornarem a pagar dues vegades per l'esforç i sacrifici de tota una vida ni mai més els fills pagaran per les conseqüències de la mort dels seus pares", ha dit Carlos Mazón a la roda de premsa després del ple del Consell. Cal destacar que aquesta decisió suposarà que les arques del nou govern valencià deixaran d'ingressar uns 350 milions d'euros –392 milions segons el pressupost calculat per a aquest any– que suposa l'impost de successions i donacions.

Tres vies de sanejar els comptes

Però al president no el preocupa aquesta xifra que suposa, segons ha dit, “a penes un 1,1%” i creu que hi ha millors maneres de recaptar que no siga mitjançant “pressions fiscals”. Enfront de pressió fiscal, el Consell de Carlos Mazón apostarà per tres vies per sanejar les arques públiques: la reactivació econòmica per aconseguir “una recaptació més justa”; la renovació “immediata” del sistema finançament que el nou govern es marca com a prioritari” així com la reducció de la despesa política, o el que el president expressa com a “greix polític”.

Aquesta decisió, apunta Mazón, dinamitzarà el mercat immobiliari: "Volem reactivar lÊ»economia a través de lÊ»activitat econòmica que és molt més justa que pel fet de la mort, alhora que seguim reduint el Consell". Amb aquest doble joc, insisteix el cap del Consell, “es compensarà sobradament”.

A més, ha donat una dada: l'increment de renúncies a herències el primer trimestre d'aquest any ha augmentat un 24% respecte al mateix període de l'any anterior a la Comunitat Valenciana. Un total de 20.000 renúncies només la legislatura passada, segons xifres facilitades pel Consell.

Preocupació pel deute de 3.200 milions d'euros

És cert que els comptes que hereta el nou Consell són preocupants amb un deute de 3.206,7 milions d'euros i que pràcticament s'ha triplicat en un any. L'exconseller socialista Arcadi España justificava aquest deute fa unes setmanes pel infrafinançament o la finalització de les aportacions extraordinàries per còvid, ja que no han volgut retallar en serveis per als valencians, que havien rebut la major inversió social de la seua història.

Mazón reconeix que són “dades preocupants” a les quals els hauran de fer front encara que la carrera per reduir la pressió fiscal no pararà. Està previst que aquesta llei es tramiti amb “caràcter urgent” les properes setmanes i passi el seu últim tràmit a les Corts. Tindrà, per cert, caràcter retroactiu, amb data 28 de maig del 2023, dia que el Partit Popular va guanyar les eleccions.

L'oposició carrega contra un anunci que qualifiquen de “populista”

Les reaccions dels anteriors governants del Botànic però que ara són oposició no s'han fet esperar: l'anterior conseller d'Hisenda, el socialista Arcadi España, ha lamentat que aquesta mesura és “un regal fiscal per a les rendes més altes” i tota una declaració d'intencions: “Regals per als més rics que avancen alhora en retallades per a tots”.

L'assumpte de les retallades per contrarestar la minva d'ingressos és una cosa que també ha insistit el síndic de Compromís, Joan Baldoví: “Si la Generalitat ingressa menys diners ens quedarem amb menys metges, professors… en concret 355 milions d'euros són 2.000 metges menys, 2.500 infermers menys, 5.000”.