La presència rècord de males herbes arrasa amb els camps d'arròs valencians en plena sega

La sega ja ha arrancat en els arrossars valencians, inicialment en la marjal de Pego-Oliva i a continuació en l'Albufera. L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) estima que la producció autonòmica d'arròs experimentarà un descens del 10% -situant-se entorn de les 110.000 tones- a causa de la multiplicació sense precedents de les males herbes, les quals competeixen amb les plantes d'arròs per la llum i els nutrients. Altres causes que expliquen el minvament de collita són els atacs de fauna salvatge (els flamencs s'uneixen a les espècies d'avifauna que ja venien causant danys en l'arrossar) i les malalties endèmiques com el fong pyricularia oryzae, sent la varietat Bomba la més afectada.

AVA-ASAJA atribueix la presencia rècord de males herbes, especialment el ‘serreig’ (Echinochloa), a la supressió de matèries actives fitosanitàries i a la impossibilitat d'emprar els herbicides alternatius autoritzats per les condicions particulars dels dos parcs naturals valencians, on s'inunden els camps per decantació a diferència d'altres regions productores.

Segons el responsable de la sectorial de l'arròs d'AVA-ASAJA, José Pascual Fortea, “molts agricultors sol han pogut tractar de minimitzar l'impacte de les males herbes contractant treballadors per a arrancar manualment la mala herba. Aquesta pràctica, a més de disparar els costos de producció a uns nivells insostenibles en termes de viabilitat, no impedirà que, quan arribe la inundació hivernal, es dispersen les llavors que han quedat en el sòl als camps de l'al voltant, amb la qual cosa l'any que ve hi haurà més males herbes”.

El representant d'AVA-ASAJA lamenta que “les administracions, que han sigut les causants del problema per deixar-nos sense solucions contra les males herbes, ni tan sols han atès les nostres reivindicacions per a, almenys, fanguear (mesclar les plantes amb la terra) les explotacions que pateixen un excés de males herbes a fi de detenir la dispersió de llavors de cara a l'any que ve”.

L'organització agrària també reclama a la classe política “investigar i posar a la disposició del sector un nombre suficient d'eines per a controlar les males herbes d'una manera segura, barata i respectuosa amb el medi ambient; així com revisar els acords comercials subscrits amb països tercers a fi d'exigir reciprocitat en les condicions de producció. Retirar-nos als arrossers d'ací productes fitosanitaris i, alhora, fomentar l'entrada massiva d'arròs forà que continua usant aqueixes substàncies prohibides a la UE suposa una competència deslleial que arruïna al productor, un frau sanitari al consumidor i un mal al medi ambient”.

Menys collita a Espanya

AVA-ASAJA també preveu una sensible disminució de collita d'arròs a nivell nacional a causa de la sequera a Andalusia i Extremadura i a les intenses pluges en el Delta de l'Ebre (Catalunya). Per això, l'associació espera que “els preus en origen haurien d'experimentar una tendència a l'alça concorde a la menor oferta autonòmica i nacional”.

Per a Fortea, “els arrossers valencians patirem una caiguda molt dura de la nostra rendibilitat, tant per l'increment dels costos de producció, que en alguns casos es doblegaran o triplicar-se en mà d'obra, com pel minvament de producció collida. En els pròxims anys, a més, la reforma de la PAC aplicarà una destralada a les ajudes a l'arròs, unes ajudes absolutament necessàries per a equilibrar els comptes perquè només amb els preus que rebem el cultiu no seria rendible. En aquest sentit, o pugen els preus a peu de camp o veurem en pocs anys molts arrossars sense cultivar”.

Crema de la palla

Amb la sega ja començada, AVA-ASAJA urgeix a la conselleria d'Agricultura a comunicar com més prompte millor el sistema de gestió de la palla de l'arròs que implementarà en la present campanya, ja que el sector encara desconeix els detalls i les possibles novetats que pogueren produir-se a fi de compatibilitzar els interessos dels arrossers amb la preservació del parc natural de l'Albufera.