Postapocalipsi, ‘cross-dressing’, ‘mockumentary’ i ‘e-gaming’ en la secció de websèries de Cinema Jove

Cinema Jove aposta una edició més per les websèries en una secció oficial a concurs que posa de manifest la capacitat del format per a reinventar-se. El Festival Internacional de Cine de València, organitzat per l’Institut Valencià de Cultura, ha seleccionat huit produccions dels Països Baixos, Espanya, el Canadà, Austràlia i l’Argentina que han sigut capaces de tirar avant malgrat els sobrecostos que ha suposat el protocol anti-COVID en els rodatges.

“A diferència de l’última entrega, celebrada al desembre, en què vam veure continguts que reflectien la pandèmia en la seua temàtica, enguany les sèries web seleccionades fan una mirada cap al futur, en un desig de tornar a la normalitat”, destaca la responsable de la secció, María Albiñana.

La programació, concentrada els dies 19 i 20 de juny a la sala 7 de l’Edifici Rialto, inclou un assortiment de temes variats i per a totes les edats, des d’una sèrie d’animació infantil sobre la vida d’una xiqueta refugiada fins a un drama romàntic juvenil sobre tornejos de videojocs, passant per una pel·lícula d’acció postapocalíptica després d’una onada de calor i una comèdia sobre persones de la tercera edat que es visten amb la roba del gènere oposat.

L’holandesa ‘Hitte’ es va rodar a Amsterdam durant la pandèmia i planteja un món apocalíptic com a conseqüència d’una onada de calor. En aquest angoixós ‘thriller’ sobre el canvi climàtic, l’espectador segueix diversos personatges en un barri residencial d’una ciutat assolada per temperatures extremes. Al llarg dels seus 12 episodis, els protagonistes lluiten per les seues vides, alhora que redescobreixen el valor de la humanitat en els temps de desesperança. Creada, escrita i dirigida per Martijn Winkler, “qui li trau partit a la dinàmica ‘tria la teua pròpia aventura’ molt del gust de l’audiència”, avança Albiñana.

La canadenca ‘Dounia’ està, en canvi, molt arrelada en el nostre present. Aquesta sèrie d’animació sobre una xiqueta refugiada plasma la vida diària dels menors exiliats en la seua integració en una nova cultura. La creadora d’origen sirià Marya Zarif aborda el desarrelament, la resiliència i la convivència en una sèrie que s’ha convertit en novel·la gràfica. Dounia ve de lluny i porta amb ella tot un món.

La comèdia ‘The Communist´s Daughter’ també procedeix del Canadà. En plena dècada dels huitanta, sota l’influx de la Doctrina Reagan, la filla de dos comunistes feliçment casats es debat entre encaixar en l’escola secundària i defensar les creences obsoletes de la seua família. La sèrie compta amb producció de la radiotelevisió pública canadenca, CBC, i està vagament inspirada en la infància de la seua creadora, Leah Cameron.

L’australiana ‘Love, Guns & Level Ups’ està, així mateix, protagonitzada per adolescents, però en l’encreuament entre l’univers real i el que es troba en línia’. Aquesta comèdia romàntica d’acció sobre videojocs i cites modernes està protagonitzada per una ‘cosplayer’ internacional i un introvertit desenvolupador de videojocs que es connecten en línia i descobreixen els desafiaments d’una relació presencial.

Igualment destinada a la gent jove, ‘1 de esos días’ (Argentina) simbolitza amb humor la cerca de la identitat, l’absurd de la vida quotidiana i la perseverança a pesar de tot, a partir de l’odissea d’un dia en la vida d’una xica que de camí a una festa ha d’enfrontar-se a tota mena d’obstacles. Començant per l’inoportú inici del seu període menstrual, el personatge viu un dia de fúria mentre avança en el seu vestit blanc per la ciutat de Buenos Aires. Produïda remotament des de Nova York, la sèrie destaca per la seua realització en format vertical.

“La verticalitat és un concepte a què l’espectador no està molt acostumat i que, en cas de no estar molt ben executat, provoca un ràpid desinterés. No obstant això, aquesta proposta destaca per haver aconseguit una gran versatilitat i dinamisme”, valora la responsable de la secció.

L’Argentina aporta una segona producció a concurs en Cinema Jove, ‘Cross’, sobre un grup de senyors majors que practiquen ‘crossdressing’, és a dir, que els agrada vestir-se de dona. El seu protagonista lidera un grup d’homes que es reuneix per a explorar el seu costat femení en clandestinitat.

“El gènere de les websèries manté la seua inclinació cap a temes frescos i excepcionals que mai de la vida veuríem en plataformes convencionals. Són històries que sempre tenen un toc molt personal del creador, no coartat per les fórmules comercials”, destaca María Albiñana.

Trobades amb el públic i taules redones

La programació es completa amb dues sèries espanyoles, ‘Válidas’ i ‘Backstage’. La primera està protagonitzada per les artífexs del podcast més escoltat d’Espanya, ‘Estirando el chicle’. Carolina Iglesias, Victoria Martín (Percebes y Grelos) i el seu creador, Nacho P. Pardo, visitaran València per a participar en una trobada amb el públic en què aprofundiran en la trama de la seua producció, que amb humor hilarant explora les dificultats de ser còmica al nostre país.

El director de ‘Backstage’, l’uruguaià Gastón Armagno, i el seu equip també participaran en un debat amb l’audiència després de la projecció d’aquest fals documental sobre el rodatge fallit d’una pel·lícula de sèrie B, ambientada en un univers que recorda a la direcció d’art detallada i en tons pastel de Wes Anderson.

Les jornades inclouen dues taules redones per a professionals i públic. El fundador de la productora de demanda especialitzada NEWBE, Jeroen Koopman, detallarà la seua transició de les websèries a produccions seriades de major duració, així com l’experiència de la productora, que treballa majoritàriament per a mercat internacional de plataformes de vídeo sota demanda (SVOD) com Netflix i HBO, en coproduccions internacionals com el ‘reboot’ de la sèrie australiana ‘Heartbreak High’.

Finalment, la directora de la secció de sèries de la Berlinale, Julia Fidel, aprofundirà en temes d’interés per a la professió, com la importància d’una bona estratègia de comunicació per a llançar una sèrie al mercat, la influència dels ‘streamers’, la falta de diversitat en les sèries, els gèneres més populars o la cerca de continguts menys globals i més localitzats.