"Si no porte a la meua néta a la guarderia és perjudicial per a ella, però si la porte estem posant en risc la meua vida"

Hui, amb l'inici del mes de setembre, ha sigut el dia indicat perquè els xicotets d'edats compreses entre els 0 i els 3 anys tornaren a veure als seus companys a les aules.

Res ha sigut el mateix que els cursos anteriors, ja que la pandèmia del Coronavirus ha irromput amb força i ha trastocat tot el que fa a penes uns mesos arrere semblava una cosa normal.

Ara, amb el risc del contagi molt present per als pares, mares, i professors, els xicotets tornen a les seues classes.

La primera diferència la noten res més arribar a la guarderia, ja que el protocol sanitari per a previndre el virus prohibeix terminantment als acompanyants dels alumnes entrar al centre com ocorria anteriorment. Tots estaven acostumats al fet que el seu pare, la seua mare o la persona adulta que els acompanyara, entrara fins a la mateixa porta de la seua classe per a deixar-los amb els professors. Ara res és com abans, per la qual cosa els adults hauran de deixar als alumnes a la porta exterior del centre i seran els tutors els qui els conduïsquen fins a les classes. D'aquesta manera eviten que els majors entren dins de la guarderia per a preservar el màxim possible la quantitat de gent i poder previndre les possibles infeccions.

A primera hora del matí de hui ja s'han vist les habituals cares d'il·lusió i de felicitat en els rostres dels xicotets en tornar a veure als seus companys i saber que podran jugar entre ells. Cert és que també hi ha hagut el típic plor de la volta a les classes després de més de sis mesos sense enlairar-se dels seus familiars, ja que aquests xicotets també han tingut la seua manera de passar el confinament.

Una vegada han deixat als xicotets a les portes de la guarderia, els pares i mares coincidien en una mateixa premissa en ser preguntats per elperiodic.com: “Els xiquets i xiquetes necessitaven tornar ja a les classes, ha sigut molt de temps tancats a casa pel confinament i convivint amb adults, per la qual cosa ja s'havia convertit fins i tot en una necessitat per a ells que tornaren a la guarderia per a sociabilitzar-se amb la resta i començar a tornar a tindre una rutina diària marcada i una disciplina per part dels professors”.

L'ambient de la volta a les guarderies també ha propiciat la “por al fet que els nostres fills es contagien per estar en contacte amb els altres, ja que a aquests xicotets de màxim 3 anys és impossible controlar que es facen abraçades o besos entre els uns i els altres, són xicotets i no entenen que en aquestes circumstàncies això no haurien de fer-ho”. Tots coincideixen que un possible brot en la classe “pot afectar-nos directament a les nostres vides, treballs i altres situacions quotidianes”.

És evident que la por existeix i està present, encara que encara aconsegueix un rang superior la incertesa que mostrava un dels avis d'una xiqueta de 2 anys en deixar-la en la seua “classe bambolla”, ja que manifestava que s'exposa a “un risc tremendament gran tant per a mi com per a la seua àvia i la resta de la família, som un grup de risc evident per la nostra edat i la por augmenta sabent que la xicoteta una vegada isca de la guarderia torna a conviure amb nosaltres”. Aquest avi afirma que “el pitjor és la incertesa i la falta de solucions, ja que d'una banda per a la xiqueta és bo que torne a conviure amb els seus companys, a jugar i a obeir a la professora; però per a nosaltres és un risc molt gran perquè està en contacte amb altres alumnes que jo no sé si fora de l'aula compleixen amb les mesures de seguretat o no”.

L'avi de la xicoteta llança un dubte a l'aire, ja que planteja a aquest digital que “si no porte a la meua neta a la guarderia és una cosa perjudicial per a ella, però si la porte estem posant en risc la meua pròpia vida i la de la seua àvia en el cas que poguera infectar-se del virus; és un cúmul d'indecisions en les quals totes observem un risc evident davant la pandèmia”.

Una vegada dins de la guarderia s'han posat en marxa les “classes bambolla”, o cosa que és el mateix, les aules en les quals permanentment estan els mateixos alumnes i els mateixos professors, sense rotacions per a fer d'elles un lloc segur i lliure de COVID-19. En aquests nous grups denominats “bambolla”, el màxim d'alumnes que permet el protocol sanitari és de 20 xicotets, que conviuran diàriament sense tindre contacte amb la resta de classes o professors.

Les aules seran desinfectades assíduament i tant els pares i mares com els professors ja saben quin serà el protocol d'actuació en el cas en el qual ocorreguera un brot del virus dins d'un grup de convivència estable o “classe bambolla”. Aquest indica que en detectar-se tres casos positius o més, s'activaria immediatament el nou protocol sobre aquest grup d'alumnes.

Malgrat la certa por i incertesa dels pares, mares, avis i familiars en deixar als xicotets en la guarderia en aquest inici del nou curs escolar marcat pel COVID-19, la bona notícia és la volta a les aules, a la rutina i a la diversió amb els seus companys d'aquests xiquets i xiquetes de 0 a 3 anys que hui se'ls oblidarà la màscara i la pandèmia almenys per unes hores.