El 30,6% de la població en la Comunitat Valenciana es troba en risc de pobresa

La EAPN España i la EAPN C.Valenciana (European Anti-poverty Network / Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa) indiquen que en 2021 el risc de pobresa i/o exclusió social (indicador AROPE-At Risk of Poverty and Exclusion) ha afectat el 30,6% de la població en la C.Valenciana, això és a 1.547.790 persones. Això suposa un increment de 0,9 punts respecte a l'any passat, quan es va situar en el 29,7%, la qual cosa agrega 46.000 noves persones al total en AROPE. L'augment és pràcticament igual que el registrat a nivell estatal, que ha sigut de 0,8 punts percentuals; no obstant això, la valenciana es manté com la sisena comunitat autònoma amb major taxa AROPE, amb 2,6 punts més que la mitjana de les autonomies.

Totes aquestes dades suposen una millora respecte al 2015, designat any de control de l'Agenda 2030 i en el qual l'indicador AROPE va ser del 33,2%. En comparació amb aqueix any, el AROPE va disminuir en 2,6 punts percentuals, un 7,6%, la qual cosa va fer descendir unes 105.799 persones del risc de pobresa i exclusió social en la Comunitat Valenciana. No obstant això, aquesta millora ha de ser matisada perquè la població està lluny, encara, de retornar als nivells anteriors a la primera crisi. En aquest sentit, la comparació amb l'any 2008 llança un increment de 2,8 punts percentuals.

L'indicador AROPE de 2021 s'ha realitzat tenint en compte elements de renda de 2020, per la qual cosa recull l'impacte social de la pandèmia. Aquest indicador es mesura tenint en compte tres elements: la Taxa de risc de pobresa, la Privació Material i Social Severa (PMSS) i la Baixa Intensitat de Treball en les Llars (BITH).

I segons els elements de renda de 2020, la Taxa de risc de pobresa se situa en el 25,1% i afecta a 1.271.689 persones en la C.Valenciana, de les quals 559.404 estan en pobresa severa, cosa que significa que viuen en llars amb ingressos inferiors a 530 euros mensuals per unitat de consum. Per al cas d'una família amb dos adults i dos menors significa sobreviure amb menys de 278 € mensuals per persona, una situació que afecta el 11,1% de la població valenciana.

Aquesta xifra de pobresa severa suposa un descens de 2,3 punts percentuals, l'equivalent a un 17,5%, respecte a les dades de l'any passat. Amb aquest descens es produeix una significativa reducció de la diferència amb la taxa estatal que està en el 10,2%. La pobresa severa s'ha reduït intensament a Cantàbria (-2,7 punts percentuals; -31%), Catalunya (-2,3 punts percentuals; -25%) i la C.Valenciana (-2,3 punts percentuals; -17,5%).

D'altra banda, la pobresa severa ha augmentat en la C.Valenciana 0,7 punts des de 2015 (un 6,3%), any de control de l'Agenda 2030, i 1,5 punts des de 2008 (un 15,7%).

L'indicador de la taxa AROPE que sí que recull dades precises de 2021, perquè les enquestes es realitzen entre setembre i desembre de 2021, és la Privació Material i Social Severa (PMSS). En el cas de la PMSS la reducció en 2021 va ser de 4,3 punts percentuals, l'equivalent a un 36% respecte a 2020. Això ha permés situar a la Comunitat Valenciana 0,7 punts per davall de la mitjana d'Espanya i passar de ser l'autonomia amb major PMSS a ser la quarta.

La PMSS afecta actualment al 7,6% de la C.Valenciana i arriba a 384.418 persones en el nostre territori en 2021, enfront del 11,5% i a 577.874 persones a les quals va afectar durant 2020. La PMS és un indicador de manca, de dificultat per a consumir alguns productes concrets bàsics que es defineixen a nivell europeu i suposa una vulnerabilitat molt greu per a les persones afectades.

En 2021, la taxa de privació material i social severa aconsegueix al 8,3% de la població a Espanya, i a escala autonòmica ha descendit notablement a Navarra (un 42,4%) i en la Comunitat Valenciana (un 36,1%, o cosa que és el mateix 3,9 punts percentuals).

Respecte a 2015, any base de l'Agenda 2030, es va produir un descens lleu de 0,3 punts percentuals de la PMSS; no obstant això, pot apreciar-se una pèrdua una mica més elevada de la qualitat de vida en la C.Valenciana si es compara amb l'any 2008, perquè la privació material severa és 3,1 punts major.

En relació amb l'any passat han descendit 9 dels ítems de la PMSS, en 4 han augmentat i en un s'ha mantingut estable. Se subratlla l'augment de les persones que no poden permetre's mantindre l'habitatge amb una temperatura adequada que passa del 13,6% al 15,5%, i augmenta també el nombre de persones que no pot permetre's connexió Web (fixa o mòbil) per a ús personal en la llar, del 7,8% en 2020 al 8,3% en 2021.

D'altra banda, entre els quals descendeixen, es destaca la reducció de les persones que no poden substituir mobles usats o vells, que passa del 33% al 25,6%.També es redueixen els retards en el pagament de despeses d'habitatge principal o compres a terminis, així com els casos que no poden permetre's anar de vacances almenys una setmana a l'any i, especialment, els que no poden permetre's un menjar de carn, pollastre o peix cada dos dies que passa del 7,2% de la població en 2020 al 3,4% en 2021.

Respecte a l'indicador BITH (Baixa Intensitat de Treball en les Llars), que es refereix a les persones entre 0 i 64 anys que viuen en llars en els quals es treballa menys del 20% del seu potencial total d'ocupació, l'informe assenyala que el 11,1% de la població menor de 64 anys resident en la C.Valenciana viu en llars amb baixa intensitat d'ocupació. La xifra suposa un lleuger creixement de 0,2 punts respecte a les dades de l'any passat, per la qual cosa s'ha mantingut pràcticament estable. Parlem de 450.296 persones que en la C.Valenciana viuen en aqueixes circumstàncies.

Respecte a 2015, any base de l'Agenda 2030, la taxa va descendir en 6,8 punts percentuals; no obstant això, pot apreciar-se una pèrdua molt més elevada de la qualitat de vida si es compara respecte a l'any 2008, anterior a la crisi econòmica, atés que és 4,8 punts major de la qual es registrava l'any 2008.

Finalment, el 47,8% de la població experimenta dificultats per a arribar a fi de mes, per la qual cosa es manté estable respecte a 2020 -amb una variació de tot just 0,1 punts menys-. No obstant això, descendeix significativament el nombre de persones que arriben amb molta dificultat a fi de mes, que passa del 10,7% al 7,8%.

Aquests són alguns de les dades que s'extrauen del XII Informe ‘L'Estat de la Pobresa. Seguiment dels indicadors de l'Agenda UE 2030. 2015-2022’, presentat hui en el marc del Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa que es commemora el 17 d'octubre.

La presidenta de la EAPN Comunitat Valenciana-Xarxa per la Inclusió, Lola Fernández, urgeix a continuar millorant la coordinació entre administracions europea-estatal-autonòmica-local i entre conselleries, i també d'aquestes amb el Tercer Sector d'Acció Social per a optimitzar les eines, estratègies i formes de treball en la lluita contra la pobresa.

Lola Fernández defensa la utilitat de l'Estat de Benestar: “Les polítiques implementades en l'Escut Social van ser molt importants i van controlar l'efecte de l'impacte social de la pandèmia. Hi ha 300.000 persones més en risc de pobresa i exclusió en tot l'Estat degut, en part, a la pandèmia, però aquest increment important de la pobresa i/o exclusió no s'acosta al previst inicialment per molts indicadors que sense tindre en compte la resposta de les Administracions auguraven un increment de 1,5 milions de persones. L'escut social, això és la resposta de tots els nivells de les administracions públiques des de la Unió Europea fins a l'administració local, ha tingut com a resultat un menor increment de la taxa AROPE de l'esperat a Espanya i en la C.Valenciana”.

“Molts indicadors de la taxa AROPE han millorat respecte a 2015, no obstant això estem encara molt per davall de les condicions de vida d'abans de la crisi econòmica de 2008, i a aquest ritme d'increment de la taxa AROPE correm el seriós perill de no arribar tampoc als objectius de l'Agenda 2030 marcats per la Unió Europea” adverteix la presidenta de la EAPN CV.

Instruments com l'Ingrés Mínim Vital i la Renda Valenciana d'Inclusió han de coordinar-se de la forma més eficaç possible i han de millorar la seua gestió per a arribar a totes les persones que en la C.Valenciana ho necessiten. I assenyala que en aquest procés de coordinació, també amb les entitats d'acció social, continua havent-hi molt de marge de millora.

La presidenta de la EAPN CV apunta que s'ha de tindre més ambició en la cobertura i més generositat en les quanties. “Aquestes ajudes -indica- han de traure a totes les llars de la pobresa severa, han de tindre complementarietat amb les rendes del treball i han de complementar-se amb ajudes per a l'accés a l'habitatge i a altres serveis. Actualment més del 34% de les persones en risc de pobresa i/o exclusió social a Espanya estan ocupades; l'ocupació i els itineraris d'inserció estan resolent només parcialment la pobresa, per això són molt necessàries les polítiques que asseguren unes rendes mínimes”, ha advertit.

Així mateix, ha posat l'accent que ha de reduir-se la burocratització, han de ser ajudes més eficaces i han de tindre component de lluita contra la bretxa digital. Lola Fernández insisteix en la necessària harmonització del treball de les entitats d'acció social i els Serveis Socials per a optimitzar els esforços en matèria d'inclusió. .

I conclou: “La pobresa és una decisió política. Hem d'establir polítiques a mitjà termini per a la seua erradicació, però no podem oblidar-nos de l'emergència de moltes famílies que necessiten una resposta hui. Hem vist que el creixement del PIB i de l'ocupació són importants però insuficients, hi ha altres qüestions que influeixen en la reducció de la pobresa com són la redistribució de la riquesa, les polítiques d'ocupació inclusiva, el salari i ocupació decents, serveis socials de qualitat, el repartiment més igualitari de les recuperacions tant en termes de sexe com de territoris, una fiscalitat justa que faça factible la inversió social equitativa i un percentatge significatiu dels Fons Europeus per a combatre la pobresa i l'exclusió social”.