La petjada d'ETA en la Comunitat Valenciana: La banda terrorista va assassinar 12 persones en sis atemptats

Fa 25 anys, Espanya contenia la respiració. La banda terrorista ETA havia segrestat a Miguel Ángel Blanco, regidor del PP a Ermua, i amenaçava amb matar-lo si el Govern d'Espanya no acostava als presos etarres a les presons basques.

Després de tres dies de mobilitzacions per tots els racons del país, els terroristes van prémer el gallet i van disparar al jove regidor de 29 anys en el clatell, deixant-lo ferit de mort, abandonat en la muntanya de Lasarte. Miguel Ángel Blanco moria poc després deixant un silenci esquinçador i donant pas al naixement del ‘Esperit d'Ermua’.

El terror donava pas a la pèrdua de por. Els espanyols van eixir al carrer en massa, també al País Basc, per a clamar contra la banda terrorista que entre els anys 1958 i 2018 va assassinar a 864 persones, entre elles 22 xiquets.

En la Comunitat Valenciana, aquest 13 de juliol de 2022 s'han realitzat concentracions en ajuntaments i diputacions amb un minut de silenci en record de Miguel Ángel Blanco, quan es compleixen els 25 anys del seu assassinat.

El terror en la Comunitat Valenciana

En la Comunitat Valenciana, ETA també va deixar la seua petjada, cometent 12 crims, dotze famílies destrossades.

La província de València amb sis assassinats és la que va patir més la barbàrie d'ETA. A Alacant es van cometre 5 assassinats i un a Castelló.

El 4 d'agost de 2002, ETA atemptava a Santa Pola i matava a una xiqueta de tan sols sis anys, filla d'un Guàrdia Civil. Cinc dies després, una crida en nom d'ETA a la DYA va alertar que els terroristes havien col·locat una bomba a la platja de Santa Pola. La Policia no va trobar l'artefacte fins a 48 hores després de la crida. Es tractava d'una bomba de huit quilos de cloratita que estava enterrada entre dues palmeres i que els artificiers van aconseguir desactivar.

Crims d'ETA

Manuel Broseta Pont

Assassinat el 15 de gener de 1992 a València. Aqueix matí el catedràtic de Dret Mercantil caminava al costat d'una alumna en direcció a la facultat de Dret de la Universitat de València. Quan travessaven els jardins de l'edifici, dos membres d'ETA es van acostar al professor, li van ordenar a l'alumna que s'apartara amb l'argument de “això no va amb tu” i un dels terroristes va disparar un tir en el clatell a Broseta, causant-li la mort de manera immediata.

Els terroristes van fugir en un vehicle que van aparcar en la confluència de l'avinguda d'Aragó i el carrer Amadeu de Savoia. En el seu interior havien col·locat un artefacte que va fer explosió quan artificiers de la Policia Nacional inspeccionaven el cotxe. L'agent José Vicente Marcos va resultar ferit greu i, com constataria una sentència de l'Audiència Nacional, va necessitar 784 dies per a recuperar-se.

Manuel Broseta, natural de Banyeres de Mariola (Alacant), era una de les personalitats més conegudes de la Comunitat Valenciana.

José Edmundo Casañ Pérez Serrano

Asesinado el 4 de març de 1991 a València. En 1986 es va posar en marxa el projecte per a construir l'Autovia del Leizarán, que havia d'unir Navarra i Guipúscoa. Tant ETA com l'esquerra abertzale es van oposar des del principi a la seua construcció i la banda terrorista va ordenar als seus comandos practicar una “guerra sense quarter” contra les empreses implicades l'obra.

Una de les quals va optar al concurs va ser la constructora Ferrovial. El seu responsable en la Comunitat Valenciana era José Edmundo Casañ. Sobre les 21.00 hores del 4 de març de 1991, dos terroristes armats van entrar en les oficines de l'empresa, van intimidar als empleats i van obligar a un d'ells al fet que els portara al despatx de Casañ. Allí, un d'ells li va disparar al cap, provocant-li la mort immediata. Quinze minuts després, els etarres, que pertanyien al comando Ekaitz, van col·locar un cotxe bomba que va ser fet explotar per artificiers de la Policia Nacional.

Josefina Corresa Horta

Assinada el 16 de desembre de 1995 a València. Aquell dissabte, vespra de Nadal, El Corte Inglés de l'avinguda Pintor Sorolla de València estava replet de públic. A les 13.40 hores, una crida en nom d'ETA va alertar a diversos mitjans de comunicació del País Basc que havien col·locat una bomba en un centre valencià, sense especificar en quin d'ells. A les 15.02 hores, un artefacte col·locat en els lavabos de la cafeteria, en la sisena planta, va fer explosió. No era l'únic: els terroristes havien repartit un total de set bombes per tot l'edifici.

Com a conseqüència, Josefina Corresa, de quaranta anys, va morir i altres huit persones, ferides, entre elles una de les filles i el marit de la morta.

Silvia Martínez Santiago

Assassinada el 4 d'agost de 2002, amb sis anys d'edat a Santa Pola. A les 20.30 hores del 4 d'agost de 2002 una forta explosió va sacsejar els voltants de la casa caserna de la Guàrdia Civil a Santa Pola i va retrunyir en diversos quilòmetres a la redona. Un cotxe bomba carregat amb cinquanta quilos d'explosius i metralla acabava d'esclatar enfront de la seu de l'Institut Armat, en una zona pròxima a diverses parades d'autobusos. Com a conseqüència, la xiqueta de sis anys, filla d'un guàrdia civil, i Cecilio Gallego Alaminos, un jubilat de 57 anys que esperava en la parada de l'autobús, van resultar morts. Altres trenta persones van resultar ferides, entre elles Borja, el cosí de Silvia, que tenia tres anys i mig i va patir diferents corts.

Cecilio Gallegos Alaminos

Assassinat el 4 d'agost de 2002 a Santa Pola. Igual que la xicoteta Silvia Martínez Santiago, aquest home de 57 anys, ex empleat de Telefónica, que esperava en la parada de l'autobús, va morir.

José Luis Jiménez Vargas, Víctor Manuel Puertas Vera i Francisco Cebrián

Asesinados el 16 de setembre de 1991 a Mutxamel. A primera hora d'aquell matí, terroristes d'ETA van llançar un vehicle carregat amb un artefacte explosiu, sense conductor, amb la marxa posada i amb una palanca antirobatori en el volant, contra la casa caserna de la Guàrdia Civil de Mutxamel.

Per un error en el mecanisme, el vehicle va acabar encastat contra una oficina del Banc de València, situada en la vorera de davant. Els agents de l'Institut Armat, sense sospitar que podia tractar-se d'un cotxe bomba, van cridar a la grua municipal que conduïa Francisco Cebrián perquè traslladara el cotxe a un depòsit situat a 300 metres. En el trajecte, van deixar arrere el Col·legi del Salvador, que els seus 400 alumnes acabaven d'entrar en classe.

Cap a les 9.40 hores, quan el conductor acabava d'estacionar el vehicle i estava descendint de la grua, l'artefacte va esclatar. L'ona expansiva va causar la mort en l'acte de Francisco Cebrián i de dos policies locals que controlaven l'operació, José Luis Jiménez Vargas i Víctor Manuel Puertas Vera. Quatre persones van resultar ferides de gravetat i més d'una trentena van patir ferides lleus.

Clément Perret

Asesinado el 16 d'agost de 1985 a Castelló. En la primavera de 1985 diversos mitjans de comunicació es van fer ressò de la connexió que fonts judicials franceses i mitjans pròxims a ETA establien entre els germans Gilbert i Clément Perret i la guerra bruta contra la banda terrorista. Cap a les 15.15 hores del 16 d'agost de 1985, tres membres del comando itinerant d'ETA van acudir a la pizzeria que els germans Perret regentaven en l'Aeroclub de Castelló. Van localitzar a Clément, que estava servint una taula, i van descarregar sobre ell 19 trets que li van causar la mort immediata. Un cambrer de 19 anys, Miguel Palenques Sanahuja, va resultar ferit de bala en un cama.

Altres assassinats terroristes en la Comunitat Valenciana

El 29 de setembre de 1982, els GRAPO van assassinar a Castelló de la Plana a Pedro Gabarri Gabarri. A València aquesta organització terrorista assassinava el 26 de gener de 1979 a Antonio Castelló Vital i el 19 d'abril de 193 a Emilio García Martínez.