Petits superherois: millora la supervivència del càncer pediàtric a la Comunitat Valenciana

Cada any es registren, de mitjana, al voltant d'un centenar de notificacions de càncer en menors de 19 anys a la Comunitat Valenciana, d'acord amb el registre espanyol de tumors infantils Reti-Sehop, que monitoritza des de València les unitats d'hematologia i Oncologia pediàtriques d'Espanya. La taxa d'incidència es manté i la supervivència, en termes generals, millora gràcies als avanços en el diagnòstic i els tractaments. Per visibilitzar-ne la causa, cada 21 de desembre es commemora el dia Nacional de la Infància amb Càncer.

En concret, la base de dades Reti-Sehop té registrades, entre el 1980 i el 2020, un total de 3.095 notificacions de càncer en la infància i l'adolescència. La mitjana anual ronda, doncs, les cent notificacions.

La incidència del càncer en la infància i l'adolescència (denominació que comprèn nombrosos tipus de tumors que es desenvolupen en xiquets i adolescents de 0 a 19 anys) es manté estable des de l'any 2000 i el personal facultatiu de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública que analitza, entre altres variables, la freqüència d'aquesta malaltia no observa un increment de diagnòstics en menors de 15 anys des d'aquell any.

Les persones expertes relacionen aquesta dada amb els avanços científics que s'han produït en els mètodes diagnòstics, amb la detecció primerenca i l'inici precoç dels tractaments. Això suposa un repte esperançador per a la investigació. En aquest sentit, l'objectiu principal és ara intentar reduir els efectes secundaris físics i psicològics que hi estan associats.

Primera causa de mort entre els 5 i els 14 anys

El càncer a la infància i l'adolescència, a la vista de les dades del registre RETI-SEHOP, és una malaltia poc freqüent, però té un impacte important en la mortalitat. De fet, és la primera causa de mort entre els 5 i els 14 anys; i la segona de 15 a 19 anys (per darrere dels accidents).

D'altra banda, la supervivència observada per al conjunt de tumors és del 91% a l'any i del 81% als cinc anys i no s'adverteixen diferències per grup d'edat o gènere, però per tipus de càncer.

En aquest sentit, els grups tumorals amb millor pronòstic són els carcinomes tiroïdals, cèl·lules germinals i gonadals, limfoma de Hodgkin i retinoblastoma.

No obstant això, a la població infantil, el càncer més habitual és la leucèmia, seguida dels tumors en el sistema nerviós central (teixits del cervell i medul·la espinal) i limfomes (sistema immunitari).

Xarxa Oncològica Pediàtrica i Comitè de Coordinació

El sistema sanitari públic valencià compta amb una Xarxa Assistencial Oncològica Pediàtrica integrada pels tres hospitals amb unitats de referència en càncer infantil i de l'adolescència: l'Hospital General d'Alacant, l'Hospital Clínic Universitari de València i l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València.

Aquesta xarxa assistencial garanteix un accés ràpid i coordinat al diagnòstic, i al tractament adequat, alhora que vetlla per garantir una pràctica mèdica equitativa amb independència del lloc de residència del pacient o la pacient.

A més, la Comunitat Valenciana també compta amb un Comitè de Coordinació per a la Gestió de l'Atenció Assistencial dels Casos de Càncer Infantil i de l'Adolescència, l'objecte del qual és acordar mesures específiques a implementar amb l'objectiu de millorar els resultats de supervivència del càncer infantil ia l'adolescència, i una Comissió Interdisciplinar de Valoració de Sol·licituds de Protonteràpia.

La protonteràpia és una modalitat especial i sofisticada de radioteràpia externa que utilitza partícules pesades (protons) en lloc de Raigs X o electrons, que es generen als acceleradors lineals convencionals. Permet un alliberament més localitzat de la radiació, cosa que fa possible una millor distribució de la dosi i una irradiació innecessària al teixit sa circumdant. Està indicada sobretot en determinats tumors infantils i alguns tumors cerebrals de persones adultes.