Els pescadors de la Comunitat Valenciana denuncien problemes per la plaga de tonyina roja al Mediterrani

Els pescadors d'arts menors que es dediquen a la pesca de la tonyina roja a la Comunitat Valenciana denuncien de manera activa la sobrepoblació d'aquest animal en les aigües del Mediterrani. Una sobrepoblació que arriba, a vegades, als nivells de plaga, ja que l'excés de tonyines roges afecta a la resta d'espècies. “La tonyina roja es menja tot tipus de peixos, com les sardines o els aladrocs” indica Agustín Olivares, armador i patró del Panollo II del port del Grau de Castelló. I és que les tonyines roges són una espècie depredadora que s'alimenta d'altres peixos de menor grandària com poden ser, en les aigües de la Comunitat Valenciana, peixos blaus o gamba roja. Aquesta denúncia de sobrepoblació de la tonyina roja es fa extensible a les embarcacions de cèrcol a causa de les pèrdues que pateixen en cada jornada de faena quan, en eixir a la mar, descobreixen que les tonyines roges s'han menjat al peix blau de la zona. Les embarcacions d'arrossegament també es queixen i pateixen menors captures d'espècies demersals, com el lluç, a causa de la gran quantitat de tonyines roges. De la mateixa manera, indicar que si alguna d'aquestes embarcacions pesca, de forma no intencionada, alguna tonyina roja no pot subhastar-la en llotja ja que no disposa de permisos ni quota per a això.

Els pescadors valencians reconeixen que durant alguns anys es va paralitzar la pesca de tonyina roja a favor de la seua recuperació com a espècie. Alguna cosa que s'ha aconseguit amb escreix i que ara suposa un greu problema. “Només podem pescar una misèria” ressalta Olivares, fent referència a la baixa quota de la qual disposen les embarcacions de la Comunitat Valenciana, 562’8 quilos per barca. “Una quantitat tan ridícula que en qüestió d'hores podem haver pescat tota la quota de l'any” afig José Vicente Veral armador i patró del Veral.

Els pescadors de Castelló, València i Alacant denuncien la seua baixa quota al mateix temps que asseguren que la seua pesquera, basada en les arts menors i especialment, la línia de mà, és la més sostenible. “Nosaltres deixem empremta de carboni zero” indica el patró del Panollo II. Aquest tipus d'embarcacions, segons destaquen tots dos entrevistats, només mantenen encès el motor el temps imprescindible per a arribar del port al punt de pesca i tornar. Per això, l'impacte al Mediterrani és quasi nul. De la mateixa manera, la línia de mà és una tècnica de pesca basada “en un fil i un ham” pel que cada tonyina roja s'agafa de manera manual i sense danyar a cap altra espècie. “La mar està infectada de tonyina roja i, sinó es fa alguna cosa, també és un problema per a altres espècies” reafirma Veral.

Davant la falta de quota, el perjudici que pateixen en el repartiment les embarcacions d'arts menors de la Comunitat Valenciana enfront d'altres més contaminants i nocives per a l'ecosistema marí situades en altres punts de la península i l'excés de tonyina roja al Mediterrani; Agustín Olivares ha afirmat que una possible solució podria ser que “ens deixaren pescar una tonyina roja al dia a cada persona embarcada. D'aquesta manera podríem regular una mica la població de tonyines”.

Des de COINCOPESCA, Comissió Interfederativa de Confraries de Pescadors de la Comunitat Valenciana, que en la present campanya de la tonyina roja exerceix com a interlocutora entre 45 embarcacions d'arts menors i el Ministeri de Pesca, es continua reclamant un augment de la quota pesquera de tonyina roja per als pescadors de la Comunitat Valenciana els qui actualment només disposen del 2’87% del total de la quota espanyola. Recordar que COINCOPESCA interlocuta el treball de 7 vaixells de Peníscola, 2 de Benicarló, 7 de Castelló i 8 de Vinaròs a la província de Castelló; 3 de Gandia a la província de València; i 1 de Moraria, 3 de la Vila Joiosa, 1 d'Alacant, 11 de Santa Pola i 8 del Campello a la província d'Alacant.

COINCOPESCA vela i lluita pels interessos de 20 confraries: 10 a la província d'Alacant, 5 en la de Castelló i 4 en la de València.