Pèrdues sense precedents: AVA-ASAJA quantifica en 400 milions d'euros els estralls en el camp valencià en 2023
Les adversitats climàtiques, els alts costos de producció, la competència deslleial, les plagues, l'augment dels robatoris i el rècord de fauna salvatge han alimentat estos estralls
L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) informa que el sector agrari de la Comunitat Valenciana ha experimentat pèrdues sense precedents durant l'any 2023, estimades en 400 milions d'euros. Estos estralls s'atribuïxen a diverses causes, incloent-hi les adversitats climàtiques, els alts costos de producció, la competència deslleial de les importacions, la falta de solucions efectives per a combatre plagues i malalties, els danys rècord de la fauna salvatge i l'increment de robatoris en el medi rural.
L'organització, presidida per Cristóbal Aguado, fa un anomenat urgent a totes les administracions perquè implementen un pla de xoc a diversos anys vista, amb l'objectiu de garantir la viabilitat del sector agrari a la regió.
El canvi climàtic, per segon any consecutiu, ha causat estralls significatius, sent el 2023 un any rècord en sinistralitat agrària a Espanya. AVA-ASAJA estima pèrdues directes de 170 milions en la Comunitat Valenciana a causa de la sequera, les elevades temperatures i les calamarsades. Estes inclemències extremes van afectar negativament cultius clau, com a cítrics, raïm, arròs, caqui, fruites d'os, ametla, olivar, cereals, entre altres, amb descensos significatius en comparació amb la mitjana dels últims anys.
En un context d'inflació, on els preus dels aliments van augmentar un 9%, la pujada generalitzada de les cotitzacions en el camp no va poder compensar la disminució en la producció ni cobrir els elevats costos de producció, que es van mantindre un 30% més alts que abans de la guerra. Fins i tot en sectors afectats com el vi negre, l'ametla i la garrofa, els preus en origen van experimentar descensos. L'impacte per este capítol va ascendir a 80 milions.
La supressió sistemàtica de matèries actives fitosanitàries i la resistència generada van dificultar la lluita contra malalties i plagues, com el Cotonet de Sud-àfrica i els àcars en cítrics, les mosques blanques i cotonets en caquis, la pyricularia en l'arròs, entre altres. En 2023, la Comunitat Valenciana també es va enfrontar a la Malaltia Hemorràgica Epizoòtica (EHE) i la vespa asiàtica (Vespa velutina), generant noves pèrdues en matèria de sanitat vegetal i animal, estimades en 70 milions.
La superpoblació de fauna salvatge, principalment senglars, va elevar els danys agraris a 50 milions, un 25% més que en 2022. A més, l'augment de robatoris de taronges en la present campanya citrícola va incrementar les pèrdues per delinqüència rural a 30 milions, en un any marcat per significatives sostraccions de collites, maquinària i instal·lacions de reg.
L'any 2023 va marcar també l'inici de la nova Política Agrícola Comuna (PAC), caracteritzada per menys beneficiaris, major burocràcia i noves exigències ambientals no adaptades a la realitat dels cultius. AVA-ASAJA va participar activament en diverses mobilitzacions i protestes contra decisions que afecten el sector agrari, destacant la seua presència en esdeveniments com la concentració enfront d'un acte d'Agroseguro al Puig (2 de març), protestes apícoles (2 de febrer en les Corts, 23 de febrer en la Conselleria i 9 de març en el Ministeri), una falla a Puçol contra el preu just d'expropiacions (16 de març) i una protesta davant la cimera de ministres de comerç de la UE a València (20 d'octubre).
