La xarxa AVAN reflexiona sobre el concepte de memòria a través de l'art contemporani en cinc municipis rurals de Castelló

Durant quatre jornades, diferents propostes artístiques que reflexionen sobre la memòria han transitat pel medi rural amb l'objectiu d'experimentar i articular noves pràctiques i coneixements compartits que legitimen la memòria no oficial, la invisible. És baix el paraigua de la tercera edició de l'AVAN, la xarxa d'espais rurals de recerca contemporània, a través de la qual artistes, tècnics i gestors culturals, mediadors, pensadors, veïns i residents, han recorregut entre els dies 28 de setembre i 1 d'octubre les localitats de Viver, Geldo, Vilanova d'Alcolea, Forcall i Vilafranca apropant l'art contemporani a la ruralitat.

Aquesta proposta cultural itinerant està dirigida per Rafael Tormo Cuenca i compta amb l'acompanyament del Programa d'Extensió Universitària (PEU) de la Universitat Jaume I i la col·laboració del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i la Diputació de Castelló, i té com a objectiu afavorir la realització en entorns rurals de pràctiques artístiques que abasten transversalment els coneixements. En aquesta tercera edició, que porta el títol de «Memòria, massa memòria», «s'estan desenvolupant xicotets processos que van més enllà de les respostes convencionals al concepte de memòria, al mateix temps que s'experimenta i es debat sobre allò que s'entén per memòria», explica Tormo.

El punt de partida de l'edició de 2023 és assumir que hi ha moltes formes de viure i interpretar la memòria i un dels objectius és «influir en com la perceben els habitants dels municipis participants amb la creació de processos artístics que aprofundeixen en allò invisible que es queda en la memòria», explica el director de l'AVAN, i així «fugir d'eixa tendència a la victimització que hi ha en el medi rural a vincular el concepte de memòria amb la falta de memòria, amb l'abandó, el despoblament o l'Alzheimer».

La primera jornada de l'AVAN'03 s'ha obert a la sala de graus de la Facultat de Ciències Humanes i Socials amb la presentació del llibre AVAN'02 Allò que no sabíem que sabem, en la qual ha participat la vicerectora de Cultura, Llengües i Societat, Carmen Lázaro, que ha expressat que aquesta iniciativa cultural «és una conjura enfront d'elements victimistes positivitzant els diferents inputs a través de l'art contemporani per a fugir del procés de victimització que existeix».

A continuació, s’ha celebrat la sessió «Compartir coneixement» amb una taula rodona titulada «Poden les pràctiques artístiques impugnar els relats hegemònics que patrimonialitzen la història?» en la qual han participat Ángel Portolés, gestor cultural del PEU-UJI; Vanesa Peña Alarcón, investigadora en cultura audiovisual; Marta Martín Núñez, professora i investigadora a l'UJI; Alejandro Mañas, director artístic i de programació de la sala Espai Nivi Collblanc de Culla, i el director i comissari de l'AVAN, Rafael Tormo, com a moderador. En la taula s'ha posat de manifest la necessitat de recuperar el patrimoni invisible des de la creació artística i d'impugnar l’excessiva legitimació de separar les persones dels sabers populars, ha explicat el director del festival. Durant el debat s'ha posat damunt la taula el concepte de «memòria noètica» que és un terme utilitzat en la ciència ficció per referir-se a una forma de memòria sobrenatural o paranormal i que pot permetre recordar esdeveniments i experiències que no s'han experimentat directament, segons Tormo.

A la vesprada s’ha iniciat el viatge itinerant de les persones que participen en l'AVAN'03 per les diferents poblacions de les comarques de Castelló. La primera parada ha sigut Viver, on l'artista Nora Ancarola ha inaugurat la seua exposició Resistències minúscules. El silenci del nom, al convent de Sant Francesc de Paula de la localitat. El seu treball està focalitzat en les altres víctimes de la guerra, les que són menys quantificables, el qual s'ha desenvolupat a partir de la visió femenina dels fets.

Més tard, la comitiva s’ha desplaçat a Geldo, on s’ha presentat el projecte «Un escrit, és un escrit, és un escrit» de l'artista María Amparo Gomar, que està exposat al Castell Palau dels ducs de Medinaceli de Geldo. Gomar ha dissenyat el seu treball a partir d'una carta d'acomiadament de José Moros Puertas, un llaurador assassinat en el cementeri de Sogorb en juny de 1939, i que ha sigut l'eix del seu treball d'investigació a través d'un intercanvi de memòries amb els residents a Geldo.

La segona jornada ha tingut com a punts de referència Vilanova d'Alcolea i Forcall. La primera parada ha sigut Vilanova, on s’han obert les portes de l'exposició Teixint oblits, obra de l'artista Julio Jara i que es pot veure a la Caseta de la Bàscula de Vilanova, a la Cooperativa. El projecte de Jara s'ha centrat en una de les tasques en les quals estan immersos en la localitat, com és la recuperació d'oficis antics, i ha desenvolupat la seua creació al voltant de l'ofici de pregoner treballant amb els xiquets i xiquetes de l'escoleta d'estiu i el centre de jubilats.

Ja a la vesprada, la comitiva ha arribat a Forcall, on la primera acció ha sigut la segona sessió de l'acció «Compartir coneixement», que ha sigut a càrrec d'Anna García Monfort, treballadora social i coordinadora dels serveis socials d'atenció primària a la Mancomunitat Comarcal dels Ports, i de Teresa Albert Cucala, psicòloga a la residència de Forcall i als centres de dia de Morella i les Coves de Vinromà.

A continuació, s’ha inaugurat l'exposició La fàbrica de memòries, dels artistes Peter Bosch i Simone Simons, en la qual conjuguen la seua obra i on els protagonistes són el so i el moviment, amb el concepte de memòria i amb resultats imprevisibles. Bosch i Simons van iniciar la seua col·laboració a Amsterdam l'any 1985.

La darrera parada de l'AVAN'03 ha sigut Vilafranca. La primera acció de la tercera jornada ha sigut a càrrec de Juan Ramón Barbancho, dins del cicle «Compartir coneixements». Doctor en història de l'art, el seu treball de recerca s'enfoca en l'estudi de les relacions entre cultura, política i societat, així com sobre la funció social de l'art i la Memòria Democràtica LGBT. Ja a la vesprada s'ha portat a terme l'obertura de l'exposició Taleques de l'artista Olga Diego, qui ha partit de la problemàtica industrial tèxtil que hi ha a la localitat i a la comarca per a desenvolupar la seua creació.

El punt final d'aquesta aventura cultural itinerant han sigut les conclusions i valoracions que han fet els participants de l'AVAN abans de tornar al punt de partida, la Universitat Jaume I.

Amb el projecte AVAN, la idea és construir un gran centre cultural disseminat en el territori, fer d'allò que els separa la seua potència i, al mateix temps, generar connexions i així fugir de la visió etnocèntrica de certes polítiques culturals.