Villanueva de Viver planta cara a la pandèmia
Sense tenda, ni col·legi, ni centre de salut i amb sols un bar, l' ajuntament vela cada dia pels seus veïns amb el repte de que puguen viure al seu poble
La despoblació és una amenaça que passa a un segon pla quan se cern sobre tu una pandèmia. És la situació que ha viscut Villanueva de Viver, a la comarca de l'Alt Millars, que sense botiga, sense col·legi i sense un centre mèdic propi va haver d'afrontar “amb l'obstinació i tenacitat de tot el poble” l'atenció als seus majors en un poble de 74 habitants.
Amparo Pérez Benajas, alcaldessa de Villanueva de Viver, ha posat en valor la “energia i vitalitat d'un poble que vol viure i plantar cara a les amenaces”. “I ho ha demostrat en la primera ona de la pandèmia i ho tornarà a demostrar en aquesta segona ona, perquè quan els objectius s'emporten en el cor, no hi ha barrera infranquejable”.
La “sort que hem tingut és la de comptar amb grans professionals i alhora, grans persones”, relata Pérez Benajas. María José Pérez Zaragoza, directora de Serveis Socials de l'agrupació de municipis de Segorbe, ha sigut peça clau en la consecució d'aquest objectiu. “Ha sigut gràcies a ella que hem rebut una subvenció de 1.800 euros per a atendre els majors que van passar el confinament en la soledat dels seus domicilis. I no és els diners, malgrat que ha sigut l'ingrés més quantiós de l'any, ha sigut la tendresa, el cor i la calor que aquest poble ha rebut dels professionals de Serveis Socials”.
“Hem superat una primera ona. La segona la tindrem guanyada. Perquè tenim l'experiència del viscut, dels voluntaris de Villanueva de Viver, dels empleats municipals, de la humanitat dels qui ens han tendit la mà per a superar-ho”.
Hui aqueixes experiències s'han traduït en un projecte ambiciós: “Vull viure al meu poble”. Una aposta amb etiqueta pròpia, #*MasVillanueva, que és una “clara aposta per la vida”. “I ho hem fet de la mà de tanta ajuda rebuda i tanta calor humana que es reivindica malgrat els escassos recursos d'un municipi amenaçat per la despoblació”. El missatge, assenyala Pérez *Benajas, “és el que ens ha donat la directora de Serveis Socials de Segorbe: no estem solos”. I aquesta circumstància “és un esperó per a seguir, per a barallar pel futur amb projectes que ens unisquen i ens reforcen, que treballen per un futur que aposte pel local des del sostenible, que pose en valor tants i tants recursos que els nostres avantpassats van treballar per a traure d'aquestes terres tot el seu potencial”.
