VIDEO | Campionat de Morra a Castelló: què és, origen i història
La Tinença de Benifassà acull la cinquena edició d'un torneig que té voluntat de recuperar aquesta tradició
La Diputació de Castelló ha acollit aquest matí la presentació d'un campionat de Morra, que en la seua cinquena edició, pretén recuperar esta tradició que forma part del patrimoni cultural i lúdic, alhora que dinamitzar i donar a conéixer els pobles.
A la presentació han assistit la diputada de Cultura, Ruth Sanz, el president de l'Associació Cultural El Botadó, José Segura i el president de l'associació El Til·ler, Jordan Giner.
Quan se celebra el Campionat de Morra dels valencians?
Està previst en Coratxà, en la Tinença de Benifassà el pròxim 1 de juliol en la qual serà la seua cinquena edició.
Què és la Morra?
La morra és un joc de mans que consisteix a encertar el nombre de dits mostrats entre dos jugadors. Es tracta d'un joc de societat molt conegut des de l'antiguitat en diversos països i que pot procedir del costum de comptar amb els dits.
En llatí, la morra era indicada com micatio, del verb micare, que per extensió era micare digites, és a dir estendre el dit en el joc.
Com es juga?
Els dos jugadors amaguen un puny darrere de l'esquena. Després cada jugador alhora diu el nombre de dits que creu que hauran estesos entre les dues mans i simultàniament mostren les mans.
La puntuació mínima obtenible és 2, ja que no existeix el zero (el puny tancat val 1).
La paraula morra significa 10 dits, vol dir les dues mans obertes, una de cada jugador.
El jugador que haja encertat gana. Si cap ho ha encertat, es torna a començar.
Se sol jugar partits a qui arriba abans als 5 o 21 punts, mantenint sempre una avantatges de 2 victòries sobre l'altre jugador: si es dona el cas d'un empat de 4 a 4, es juga pel punt d'avantatge, havent d'aconseguir un altre punt successivament per a guanyar el partit.
Història del joc de morra
La morra és un joc molt antic i està reportat en nombroses notes històriques. La primera notícia que es té del joc de la morra procedeix de l'antic Egipte d'una tomba d'un alt dignatari de tall de la XXV Dinastia en la qual es veu clarament al difunt l'intent d'estendre el braç amb un número cara a cara amb un altre jugador.
En una pintura grega apareix el joc després d'Helena i Paris amb les mans preparades per al joc de la morra.
Ciceró, en un escrit seu, diu que dignus est qui cum in tenebris mices, és a dir «és persona digna aquella amb qui pots jugar a la morra en la foscor».