Ser universitari en temps de pandèmia

El coronavirus ha afectat a tots els àmbits de les nostres vides. I, entre ells, també a l'estudiantil. Els col·legis, instituts i universitats s'han vist obligats a transformar completament els seus hàbits de treball i, els alumnes, han hagut d'esforçar-se per adaptar-se a això. La Universitat Jaume I (UJI), ha treballat de manera telemàtica amb els seus alumnes, aprofitant també la seua Aula Virtual, el treball i el desenvolupament de la qual ha sigut fonamental, segons assegura en declaracions a elperiodic.com el membre del comissionat per a l'adaptació a la normalitat, Vicente Cervera.

La primera decisió que va prendre l'UJI en conéixer-se els primers casos de la malaltia va ser la de suspendre tota l'activitat presencial tant a nivell docent com d'investigació. A més, “va haver-hi una preparació a nivell institucional del que és la tecnologia del servei d'informàtica, que és el que suporta tot perquè tot funcionara”, assegura Vicente Cervera. Això ha sigut essencial ja que ha permés que el teletreball i les classes telemàtiques s'hagen pogut desenvolupar amb normalitat.

Els professors van haver d'adaptar la seua planificació a la nova situació per a continuar formant als estudiants. L'inici va ser incert, però “una vegada dissenyarem un protocol d'acció” i es va poder comentar amb els alumnes, “la cosa va ser molt més senzilla”, assevera Aarón Rodríguez, professor de la universitat. Cada grau va estar directament dirigit per la coordinació d'aquest. Es va demanar als professors que adaptaren, sobretot, “la part d'avaluació i la part que tenia a veure amb les pràctiques de laboratori”, afirma Cervera. Aarón Rodríguez considera que des de la coordinació de grau han sigut “molt acurats i han tingut molta empatia”.

Els alumnes, per part seua, no acaben de veure amb bons ulls l'actuació de la universitat i de tot el professorat durant el confinament. “Haurien d'haver ajudat més perquè molts professors no han donat les classes online”, es queixa Beatriz González, estudiant de tercer de periodisme. Amb el Treball Final de Grau (TFG) i les pràctiques també han sorgit queixes: “Han tardat molt a donar les indicacions pertinents”, assegura Abril Abargues, estudiant de quart de periodisme.

Treball durant el confinament

Alumnes i professors han hagut d'entendre's per a acordar una metodologia de treball adequada per a suportar tan inesperada situació. Malgrat l'esforç, Aarón Rodríguez opina que “s'ha perdut una gran part del procés informatiu per culpa del format online”. A més, pensa que l'important no és tant l'adquisició de coneixements com la possibilitat de treballar una mirada crítica.

Els alumnes també han notat aquest canvi d'hàbits. Beatriz González assegura haver-ho portat “bastant bé” i que li ha semblat “més fàcil i menys aclaparador”. Encara així, sí que recalca que en treballs en els quals era necessari fer entrevistes sí s'ha notat més el confinament ja que s'enduria la tasca. En el cas del TFG passa una cosa diferent. Aicha Khoukhi, alumna de quart de periodisme, afirma: “Jo crec que he fet més hores de les que demanen per al TFG”.

El TFG i les pràctiques, dos focus de debat

Els alumnes que acaben els seus estudis enguany han sigut, sobretot, crítics davant la gestió d'aquestes dues parts fonamentals de la carrera. “Caldria ser més flexible en tema pràctiques”, afirma Aicha Khoukhi. L'estudiant de quart de periodisme assegura no poder mirar al futur amb certesa al no saber quan podrà començar les pràctiques i, per consegüent, si podrà buscar treball a l'estiu o podrà compaginar el pròxim curs una possible doble titulació amb les pràctiques. A més, els estudiants es queixen dels terminis. “Hem de continuar esperant i ens porten demanant que esperem des de març” assegura Aicha Khoukhi.

Altres estudiants, com Abril, malgrat estar mitjanament satisfets amb la gestió dels tutors de les pràctiques, opina que, en el seu cas, l'empresa no ha estat molt pendent d'ella, cosa que haguera sigut diferent si les pràctiques hagueren pogut ser presencials.

El TFG ha suposat un maldecap tant per a alumnes com per a professors. “Amb els teòrics ha sigut més fàcil perquè una gran part del treball ja estava realitzat, però amb els pràctics hi ha hagut més problemes”, assevera Aarón Rodríguez. Els estudiants han hagut d'adaptar-se a la situació i, en el cas d'estudiants de periodisme, han hagut de guiar-se per les tècniques que empraven els mitjans de comunicació professionals per a saber com desenvolupar el seu treball.

Com serà el nou curs?

Aqueixa és la gran incògnita. Com es tornarà a les classes universitàries? En quines condicions? Fins al moment, el que té plantejat l'UJI és adaptar les classes teòriques davant la impossibilitat d'ampliar el nombre d'aules. L'opció que està sobre la taula és la que planteja el Ministeri d'Universitats: que cada setmana acudisca una meitat del grup mentre que l'altra meitat segueix la classe de manera virtual. “El més delicat són les pràctiques de laboratori”, assegura Vicente Cervera.

Les classes que tinguen un aforament màxim de 100 persones acolliran només a 40 o 50 per a així poder guardar les distàncies de seguretat. “L'ús de màscares, que és obligatori, continuarà sent-ho”, afirma Cervera. Per a les matrícules s'elimina l'opció presencial i tots els estudiants, inclosos els de primer curs, hauran de fer-la de manera telemàtica.

“Adaptar tots els espais perquè quan estudiants, professors i altres treballadors vinguen puguen mantindre's amb els paràmetres de seguretat establits”. Aqueixa és la missió principal de l'UJI, segons ratifica el membre el comissionat per a l'adaptació a la normalitat, Vicente Cervera.