LA UNIÓ denuncia que la gran planta fotovoltaica que es promou a la Plana Baixa destrossarà al voltant de 570 parcel·les agrícoles

La Unió Llauradora denuncia que la gran planta fotovoltaica que es projecta a la Plana Baixa, promoguda per Arada Solar que és filial de la multinacional noruega de renovables Statkraft, destrossarà 570 parcel·les agrícoles de sòl útil de regadiu i amb gran valor agroecològic.

Davant l'impacte evident, LA UNIÓ mostra la seua oposició davant la greu pèrdua de superfície agrària i el mal que se li provoca a uns llauradors que han fet al costat de les Administracions una important inversió en els seus camps, també amb modernització de regadius, i que ara veuran com eixe esforç queda en dubte.

En cas en cas que es duga a terme aquest projecte es perdria una important zona de cultiu agrícola i en conseqüència es veurien afectades en gran manera les entitats de reg que subministren l'aigua a la zona plantejada, i donada la gran extensió en la qual es pretén actuar, pot arribar a provocar la inviabilitat de l'activitat que desenvolupen i la seua desaparició com a col·lectiu de reg

El projecte preveu ocupar més de 280 hectàrees de sòl per a la implantació de quasi 339.000 mòduls fotovoltaics i se situarà en els termes municipals de Vall d'Uixó, Xilxes, i Moncofa. També es contempla la construcció d'una nova subestació elèctrica on evacuarà la planta mitjançant una línia de mitjana tensió de quasi 18 quilòmetres de longitud, que travessarà els termes de la Vall d'Uixó, Nules, Borriana, les Alqueries, Vila-real i Betxí.

Els preus que ofereixen els promotors als propietaris dels terrenys varien si és en propietat o en arrendament. En el primer dels casos s'ofereixen 2.500 €/fanecada que augmenten fins als 2.800 si es tracta de cítrics i per al segon es dona una renda anual de 150 €/fanecada que puja fins a 650 € per a cítrics i una prima a la signatura de 200 €/ha.

Són preus, segons La Unió Llauradora, que se situen per davall del que ve marcant com a preu just el Jurat Provincial d'Expropiacions de Castelló en els últims processos expropiatoris de terres de cultiu per la zona, ja que pràcticament tripliquen els de Arada Solar. “Un llaurador amb eixos diners que li ofereixen és complicat que puga comprar un altre terreny a prop i escometre les inversions necessàries per a dur a terme un nou projecte agrari”, assegura LA UNIÓ.

La planta ha aconseguit ja el vistiplau de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) per a continuar tramitant-se i encara la recta final de la tramitació administrativa. Només li resta l'autorització administrativa de construcció i les llicències municipals per a donar curs a les obres de construcció. En aquest últim aspecte, LA UNIÓ es dirigirà a tots els Ajuntaments afectats perquè rebutgen el projecte.

LA UNIÓ està a favor de les energies renovables, però implantades d'una forma racional, sostenible, aprofitant zones no productives, polígons, etc. Insisteix una vegada més que es prioritze l'autoconsum energètic en lloc de construir grans plantes fotovoltaiques que destrossen el territori rural i que posen en perill una important superfície de terrenys agrícoles en plena producció, a més d'aniquilar la forma de vida de les persones que tenen el seu projecte vital en aquestes zones.

L'organització aposta per potenciar l'autoconsum en les teulades de les zones urbanes, en els polígons industrials, en zones degradades i en infraestructures o edificis de propietat pública en les zones demandants d'energia per a no destruir el territori rural.

La concentració d'instal·lacions fotovoltaiques en grans plantes concentrades en sòl agrícola o forestal és una clara agressió al món rural. “Ens volen imposar grans projectes fotovoltaics sense cap mena de racionalitat quan caldria acostar la producció energètica a les grans àrees urbanes i industrials de consum, amb l'objectiu d'evitar les pèrdues i l'impacte del transport de l'energia a grans distàncies a través de les vies d'evacuació que també afecten durant quilòmetres a zones d'activitats rurals d'interés”, assegura Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ.