La Desembocadura del riu Millars finalitza el cens d'avions comuns del molí del Termet

El Servei de Guarderia Rural del Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana finalitza per tercer any consecutiu el cens de la colònia d'avions comuns (Delinchon urbicum) ubicada al molí de l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia de Vila-real.

En el cens s'ha pogut constatar l'ocupació 37 nius d'un total de 95 sencers, el 2021 es van ocupar 29 de 100 i l'any 2020 en van ser 18 d'un total de 69 nius sencers. De moment aquest cens està confirmant un augment gradual de la colònia del Termet que caldrà confirmar durant els pròxims anys. El Servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars segueix la metodologia del "Projecte Oronetes" que és una iniciativa de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO). Els censos es fan amb unitats de mostreig que combina quadrats de 200 x 200 metres per a definir l'àrea exacta de la zona que es comptabilitza. Els censos es realitzen a primera hora del matí o al final de la vesprada entre l'1 de maig i el 31 de juliol.

Per a fer el seguiment d'una manera més senzilla es divideix l'edifici del molí del Termet en tres parts: la façana principal i entrada al restaurant, la façana dreta i l'esquerra. Després cadascuna de les parts on els avions construeixen els nius s'han dividit en quadres ben diferenciats per a fer el cens. El cens del Consorci riu Millars se centra a comptar els nius que estan en plena construcció o que es troben en prou bones condicions per a ser ocupats per aquesta espècie migradora, però també s'anoten els nius trencats i els ocupats per altres espècies com són per norma general els teuladins.

800 insectes al dia i uns 20 quilos a l'any

La presència dels nius dels avions comuns en els edificis de pobles i ciutats comporta molt més beneficis que perjudicis relacionats amb la brutícia que pugen ocasionar, ja que aquestes aus redueixen considerablement la quantitat d'insectes de manera natural, arribant a menjar cada dia uns 800 insectes i a l'any uns 20 quilos. L'avió comú és paregut a una oreneta, però més xicoteta, compacta i amb el carpó blanc.

És d'un color negre blavenc i brillant per la part de dalt i blanc per la de baix. A diferència de l'oroneta comuna té la cua més curta i també de forqueta. El seu vol és ràpid i àgil i des de ben antic cria en construccions humanes, en el camp, en pobles però també en grans ciutats. És una espècie molt gregària que cria en colònies i fabrica els nius amb boles de fang apegats als edificis.

El seu niu és tot tancat menys un orifici d'entrada, mentre que el de l'oroneta és com una taça oberta per dalt. Es tracta d'una espècie migradora i estival que arriba als nostres pobles i ciutats durant la primavera i abandona la península Ibèrica cap a finals de l'estiu i inicis de la tardor. Encara que des de fa uns anys s'està produint una hivernada en el sud-oest d'Espanya segons la Societat Espanyola d'Ornitologia, SEO-Birdlife.

Cada exemplar d'avió comú és capaç de caçar cada dia centenars de mosques, mosquits, pugons, coleòpters, papallones i altres insectes. La seua tasca d'eliminació i control d'insectes molestos i perjudicials per a les persones és importantíssima, per tant, respectar les colònies de cria d'aquestes aus servirà per a fer un control natural de les plagues que cada vegada més afecten l'activitat social i domèstica de les persones.

Nius protegits per la llei

La Llei 42/2007 sobre el Patrimoni Natural i la Biodiversitat estableix per a tota la fauna que com a norma general està prohibit danyar, capturar i fins i tot molestar o inquietar intencionadament els animals silvestres, siga quina siga l'època de l'any. Aquesta prohibició també inclou els nius. Els avions comuns, les oronetes, les falzies i altres aus formen part del patrimoni natural, són aus silvestres i a més estan totalment protegides per una llei que especialment prohibeix la destrucció o el deteriorament dels seus nius.