Rutes per Fanzara: cova de la Mola i castell de Mazerol (El Castellet)

Fanzara és un poble menut de la comarca de l’Alt Millars que és conegut internacionalment pel seu Museu Inacabat d’Art Urbà (MIAU), un projecte en constant creixement ja que cada any es traslladen fins aquí artistes de tot el món per a omplir d’art i color murs, façanes de cases particulars i cada racó de la població. Aquest lloc d’avantguarda, en un entorn rural, rep cada dia turistes atrets per les publicacions del New York Times, The Guardian o la BBC que han convertit a aquesta població en un referent mundial de l’art urbà.

Des de Fanzara ens dirigirem al castell de Mazerol, conegut com El Castellet, situat sobre una muntanya a 384m. Es tracta d’un castell roquer de reduïdes dimensions, amb planta irregular adaptada a l’espai disponible en el cim de la muntanya, del qual queden restes de dos recintes parcialment concèntrics. Del recinte inferior queden alguns murs molt arruïnats i una torre circular de maçoneria. Del recinte superior s’aprecien alguns murs de maçoneria de grans dimensions i les restes molt malparades d’una torre quadrangular. En el centre neuràlgic del castell apareixen les ruïnes de la torre de l’Homenatge en la part més elevada.

El flanc sud-est presenta un empinat vessant abancalat per al cultiu d’oliveres en el passat, mentre el costat contrari és totalment inaccessible amb parets de roca verticals. Degué ser un lloc de vigilància secundari, ja que es troba relativament allunyat de la població, l’objectiu estratègic de la qual seria el control d’una ruta o camí.

En el perímetre del castell s’han trobat restes del Bronze Mitjà, ibèrics i naturalment islàmics ja que va ser construït pels àrabs en el segle XIII. Existeixen molt poques referències documentals d’aquest castell, només que, l’any 1259, després de la conquesta de Fanzara, Jaume I el va donar a Teresa Gil de Vidaure i al seu fill Pere. En 1272 ho va heretar un altre fill, Jaume de Xèrica i en 1417 va pertànyer a la Casa de Sogorb.

Després de visitar el castell, ens dirigirem a la cova del Queixal, magnífica cavitat calcària la boca de la qual es troba en el fons d’una dolina. Després de l’entrada, s’accedeix a una gran sala amb una superfície aproximada de 1.320 m² i més endavant el recorregut es torna més accidentat degut als blocs de gran grandària despresos del sostre. A uns 85 m des de l’entrada, s’obren en un lateral una sèrie de pous que condueixen a galeries i sales inferiors, només accessibles mitjançant tècniques espeleològiques.

La cova ha estat utilitzada com a refugi des de l’antiguitat fins a la Guerra Civil Espanyola, apareixent indicis de poblament Neolític i restes ceràmiques de l’Edat del Bronze.

Actualment membres del GEON (Club d’Espeleologia d’Onda) han instal·lat en la gran sala un dipòsit de PVC de 1000 l per a aprofitar un degoteig d’aigua que el manté ple per a emergències, encara que no per a consum humà per l’alt grau de sediments i calcita.

En aquesta activitat descobrirem…

·        Castillo de Mazerol

·        Cova del Queixal

·        Paratges d’especial valor ecològic en l’Alt Millars

·        Patrimoni històric i natural

·        Flora i fauna de l’interior castellonenc

·        Senderes i camins històrics

·        Museu Inacabat d’Art Urbà (MIAU)