Recollida de 'basuraleza' a Begís: més de 150 voluntaris netegen la zona afectada per l'incendi
Els equips han arreplegat més de quatre tones de fem, inclosos residus com a cuines, vàters, motos, somiers i sofàs
Més de 150 persones voluntàries s'han unit aquest diumenge a Begís a la primera jornada de neteja de residus en la zona afectada per l'incendi que aquest estiu va arrasar 20.000 hectàrees a la comarca de l'Alt Palància. Els equips de neteja -convocats per la plataforma Õriwa, una associació de veïns i veïnes de les cinc poblacions afectades pel sinistre- han aconseguit retirar entre quatre i cinc tones de fem que ha quedat visible en desaparèixer la vegetació.
Entre els objectes retirats de la muntanya s'han trobat alguns tan cridaners com cuines, calderes, vàters, un sofà i una moto. S'han arreplegat residus que estaven ocults des de fa dècades, però alguns, com l'amiant, no s'ha pogut arreplegar per la seua perillositat.
“Volem que aquesta acció servisca per a conscienciar sobre la necessitat de respectar l'entorn dels nostres pobles i ser responsables. L'incendi ens ha fet prendre consciència de l'important que és la naturalesa que ens envolta, i de l'enorme tristesa que sentim quan es destrueix. Tirar fem a la muntanya és també una manera de danyar-la”, explica Ana Maria Navarro, una de les voluntàries de Õriwa, organitzadora de la neteja.
Es tracta de la primera de les jornades de recollida de “basuraleza” que ha organitzat Õriwa per a netejar vuit àrees amb diferents nivells de dificultat d'accés dins del terme municipal de Begís. Les següents previstes seran en Teresa (19 de novembre) i Toràs (3 de desembre). L'Ajuntament de Begís ha facilitat els contenidors que faran possible el reciclatge dels residus arreplegats.
Vivers per a reforestar
Els veïns i veïnes de Begís, el Toro, Teresa, Toràs i Sacanyet que s'han unit en l'associació Õriwa estan impulsant també altres projectes per a fer possible la reforestació i recuperació econòmica i socioambiental d'aqueixos municipis després de l'incendi.
Un dels projectes suposa la creació d'un viver en cada municipi per a cuidar els planters dels arbres que els experts indiquen durant un període de tres anys, perquè després puguen ser plantats en les muntanyes quan estiguen madurs i puguen sobreviure millor. Tots els pobles compten ja amb terrenys per a aqueixos vivers, uns cedits pels ajuntaments i uns altres per propietaris privats.
Oposició a la MAT
L'associació també està activa -juntament amb moltes altres plataformes d'Aragó i la Comunitat Valenciana- per a fer front al projecte de l'empresa Forestalia de construir una Línia Aèria d'Alta Tensió (també coneguda com LAAT o MAT, per les sigles de Molt Alta Tensió) des de la província de Terol fins a L'Eliana, a València, travessant la zona afectada per l'incendi en els termes municipals del Toro, Toràs i Teresa.
Així, el mes de setembre passat va presentar al·legacions, dins del període de consulta pública del projecte. obert tan sols onze dies després d'iniciar-se l'incendi. En elles va denunciar que, si el Govern l'aprova, posarà en perill la recuperació d'uns terrenys que han quedat en una situació d'alta fragilitat, i afectarà la reactivació de l'activitat econòmica, en particular la relacionada amb l'agroturisme per l'alt impacte paisatgístic. A més, la MAT suposa un risc per a la salut de les persones en aquells punts en els quals passa prop d'habitatges, i posa en perill algunes espècies d'ocells i quiròpters protegides.
