Una ramaderia de Borriol debuta com a escenari en el documental taurí 'Tardes de soledad' premiat amb la Petxina d'Or

'Tardes de soledad', la pel·lícula documental d'Albert Serra que introdueix a l'espectador en el món de la tauromàquia, va gravar diverses escenes a Borriol. La Ramaderia castellonenca Daniel Ramos, va debutar com a escenari d'aquesta història íntima que acosta al cinema i al bou creant polèmica des del dia que va veure la llum.

La ramaderia situada en Camí els Ermites del municipi, es mostra molt orgullosa de la seua participació en el llargmetratge i així ho anuncien en xarxes socials: “Participar en el rodatge de 'Tardes de soledad' ha sigut una experiència inoblidable”.

El ramader ha publicat en Facebook un fragment d'una entrevista publicada en la web de la Real Unió de Criadors de Bous de Lídia amb algunes de les declaracions que va fer després del reconeixement que va obtindre la pel·lícula en el Festival de Cinema de Sant Sebastià. En elles confessa el detall que van tindre els cineastes amb la ramaderia: “Quan van acabar de treballar a casa, em van dir: 'Després de tot això, què es deu?'. Jo els vaig dir que el cost era zero, i només els vaig demanar dues coses: que el nom de la ramaderia i la ubicació de la finca aparegueren en els crèdits finals, i que ens convidaren el dia de l'estrena. Ho van complir rigorosament, i ací vam estar la meua dona i els meus fills, en la catifa roja, amb l'equip tècnic, i amb l'apoderat de Roca Rey, Roberto Domínguez”.

Així doncs, la finca borriolense ha treballat mà a mà amb Albert Serra, servint com a marc d'imatges i seqüències d'eixos detalls sobre el dia a dia de la tauromàquia i del torero.

Tardes de soledad

La pel·lícula és una aproximació del director cap al món del bou. És un documental que mostra de prop el dia a dia de Roca Rey, que actualment és considerat per molts el millor torero del món. La sinopsi explica que es tracta del retrat d'una estrela del toreig en actiu, Andrés Roca Rey, que permet reflexionar sobre l'experiència íntima del torero que assumeix el risc d'enfrontar-se al bou com un deure personal per respecte a la tradició i com un desafiament estètic. Aquest desafiament crea una forma de bellesa efímera a través de la confrontació material i violenta entre la racionalitat humana i la brutalitat de l'animal salvatge.

La cinta va comportar cinc anys de treball i tres de rodatge i es va estrenar en el 72é Festival de Cinema de Sant Sebastià on es va alçar amb el màxim guardó del certamen, la Petxina d'Or a la millor pel·lícula. A més, també va rebre el premi Feroç de Zinemaldia a la millor crítica en el mateix esdeveniment.

Des que va eixir a la llum, la pel·lícula es va veure embolicada en una gran polèmica, retrat de la societat actual, entre el bàndol que es troba a favor de la tauromàquia i el que demana la seua abolició. Després de si estrena en el Festival, alguns activistes van protestar, PACMA, per exemple, va demanar que aquest documental no s'emetera i va protestar pel guardó que va rebre, ja que consideren que legitima la violència.

Molts crítics de cinema enalteixen la pel·lícula per la seua bellesa visual i aquests experts, tant taurins com antitaurins, recolzen en premi pels seus mèrits artístics, per la seua composició visual i la seua mirada cinematogràfica de la tauromàquia, sense valorar la polèmica o temàtica d'aquesta. Així mateix, molts crítics ressalten la capacitat del director de no posicionar-se i abordar la temàtica amb una mirada objectiva, mostrant la realitat d'aquest món tal com és, amb la seua brutalitat per a molts i la seua bellesa per a uns altres.

Per això, el film convida a reflexionar sobre aquesta qüestió i ha alçat protestes de totes dues parts, tant dels aficionats a aquesta tradició com dels que la repudien. Serra mostra detalls de les rutines del torero peruà Andrés Roca Rey, converses en els llargs trajectes per carretera, moments previs a eixir a la plaça, gestos, mirades, manté el focus en els moments durs de l'animal i mostra moments difícils del matador. Segons el crític argentí Diego Lerer, “la seua pel·lícula no està a favor ni en contra de la tauromàquia sinó que és una mostra en primer pla de tot el que comporta i implica, dels seus detalls, els seus sons, els seus colors i la seua inherent brutalitat".

Segons el jurat del Festival de Cinema de Sant Sebastià, "pel seu poder artístic, perquè a través del llenguatge cinematogràfic la pel·lícula atorga un ampli espai a l'espectador per a jutjar, perquè creiem en el poder de l'art per a general moviment, pensem que aquesta obra ens permet reflexionar sobre els límits de la creació artística sobre la por i la brutalitat, sobre la tradició i la masculinitat, entre molts altres aspectes" i per tot això, van decidir atorgar el màxim reconeixement a aquest film.

Albert Serra

Albert Serra és un director i productor de cinema espanyol, de 48 anys nascut a Girona. Va realitzar el seu primer llargmetratge en 2003, 'Crespià, the film not the village'​, el qual no va arribar a estrenar-se comercialment. Per això, la pel·lícula que va iniciar la seua filmografia, i la que va significar la primera obra de la seua productora «Andergraun Films»,​ va ser 'Honor de cavalleria'​ estrenada en 2006.

Tretze peces completen la seua filmografia actualment i dues obres de teatre completen els seus treballs. Ha sigut nominat en 21 ocasions a premis personals i d'elles, s'ha alçat amb sis: Festival de Locarno 2013, Millor pel·lícula 'Història de la meua mort'; Premis Gaudí (Acadèmia del Cinema Català), 2009 Millor pel·lícula 'El cant dels ocells', 2009 Millor direcció 'El cant dels ocells', 2023 Millor pel·lícula en llengua no catalana 'Pacifiction'; i Festival de Sant Sebastià 2024, Feroç Zinemaldia (Crítica) 'Tardes de soledad' i Concha d'Or: Millor Pel·lícula 'Tardes de soledad'.

El cineasta es defineix com a aficionat als bous, però assegura que al cinema l'autor no pot imposar la seua ideologia, per això en pantalla reflecteix la tauromàquia amb totes les seues cares i la seua polisèmia. Es mostra com un director al qual no li interessa l'èxit, amb una personalitat única i diferent. Després de rebre la Petxina d'Or es va mostrar satisfet pel treball i feliç i agraït per les persones que han format part de la pel·lícula.

"Agraïsc als protagonistes de la pel·lícula, una cosa interessant des del meu punt de vista, perquè acostar-se a aquest grau d'intimitat a una gent que és una miqueta singular, va ser un privilegi, un honor i també cal agrair-los aquest accés tan obert, l'obertura de ment, de permetre que gent com nosaltres fora allí", manifesta Serra mentre arreplegava el premi i després d'agrair al seu equip el treball realitzat. "A Andrés Roca Rey, a la quadrilla, al mosso d'espases, gràcies també als quals van intercedir, Roberto Domínguez i Joserra Lozano, gràcies a ells que la pel·lícula existeix i té aquest costat genuí que no es pot trobar en tantes altres pel·lícules. Només el cinema d'autor amb caràcter un poc agosarat pot atrevir-se a anar al fons de la qüestió, inclosa aquesta", afig.