La província de Castelló atorga l'Alta Distinció al científic Federico García Moliner

El president de la Diputació, José Martí, i la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, han entregat hui l'Alta de la Província de Castelló al científic Federico García Moliner (Borriana 1930) en reconeixement a la seua brillant carrera professional en els camps de la docència i la investigació de la física. García Moliner és considerat com una autoritat en la física de l'estat sòlid, raó per la qual va ser distingit en 1992 amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica.

El president Martí ha expressat la seua «satisfacció» pel fet que la Diputació de Castelló haja retut homenatge a una persona tan destacada de la província, encara que ha reconegut que «degué haver-se fet molt abans, no pot ser que tot un Premi Príncep d'Astúries haja hagut d'esperar tant per a tindre en la seua pròpia terra el reconeixement que mereix».

El dirigent provincial creu que el reconeixement a l'obra de García Moliner ha d'anar més lluny, raó per la qual ha proposat que «en la pròxima legislatura les diferents forces polítiques busquem des del consens fórmules perquè perduren el nom i el llegat de Federico García Moliner i de la seua esposa, Carmen Gil Fernández, viròloga que en la seua època en actiu també va tindre un importantíssim reconeixement professional». En aquest sentit, cal destacar les paraules recentment pronunciades pel mateix García Moliner, en les quals va assenyalar que «ella va fer coses molt més importants que jo en el camp de la investigació».

Durant la seua intervenció en la gala de lliurament dels guardons del Dia de la Província conduïda per la diputada provincial de Cultura, Ruth Sanz, el president Martí ha realitzat una encesa defensa de la ciència i de la necessitat d'invertir en aquesta, recordant que «sense les vacunes no haguera sigut possible eixir del malson que va suposar la pandèmia», ja que «van estar disponibles i es van subministrar a la població en un temps rècord, en menys d'un any, la qual cosa crec que ha sigut un de les fites més grans viscuts en la història de la humanitat». Per això, ha defensat que «treballar a favor de la ciència és treballar a favor de la humanitat» i ha citat a Severo Ochoa per a assegurar que «la ciència sempre val la pena perquè els seus descobriments, tard o d'hora, s'apliquen».

El president també ha explicat que atenent la petició formulada per la família, la Diputació i la Universitat Jaume I estan treballant per a recuperar i fer accessible el llegat bibliogràfic de Federico García Moliner i Carmen Gil Fernández. «L'objectiu és que no es perda un patrimoni cultural tan important».

García Moliner molt honrat

El professor García Moliner no ha pogut ser present en la gala, raó per la qual el guardó l'ha recollit el seu fill Víctor García Gil. El lliurament ha sigut a càrrec del president de la Diputació, José Martí, i la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant.

No obstant això, García Moliner ha participat de manera virtual en la Gala, en la qual s'ha emés un vídeo gravat en el matí d'ahir quan el president de la Diputació el va visitar per a entregar-li en persona l'Alta Distinció de la Província.

Ha sigut un moment molt emotiu i molt aplaudit pel públic assistent. El guardonat ha mostrat «l'enorme satisfacció» per la distinció assegurant que se sent «molt honrat».

Una vida de llegenda

Posteriorment, ha pres la paraula un dels fills de García Moliner, Víctor García Gil, qui ha realitzat un breu recorregut per la vida del professor, qui va nàixer a Borriana, on el seu pare exercia com a advocat abans de la Guerra Civil. Precisament, per la guerra García Moliner va tindre una infància i adolescència molt complicades, que van transcórrer entre València, Sant Mateu i La Salzadella. Va ser un període de penúries econòmiques.

No va poder retrobar-se amb el seu pare fins a deu anys després de la finalització de la contesa i la seua mare va tindre grans dificultats per a tirar avant a quatre fills xicotets.

‘Federiquito’, que ajudava els seus companys a entendre les matèries complicades de classe quan el mestre es veia desbordat «va sustentar el seu esperit de superació en la idea del perdó i la reconciliació, que amb gran obstinació li va transmetre la seua família, de manera que el mal, el dolor i la destrucció ocasionats per la guerra no podien perpetuar-se en les noves generacions i per això, primer la seua mare, i després també el seu pare, li van ensenyar a bandejar l'odi del seu cor i a esforçar-se per la cerca de la pau».

La falta de recursos li va portar en 1942 a matricular-se ‘per lliure’ en l'Institut Ribalta de Castelló, cosa que significava estudiar tot l'any a casa i presentar-se als exàmens a final de curs. Va aconseguir un expedient ple de matrícules d'honor.

En 1954 va obtindre una beca per a doctorar-se en Física en la Universitat de Cambrigde, on va conéixer a Carmen Gil Fernández, viròloga espanyola amb la qual va compartir la seua vida fins que aquesta morira en 2018.

Víctor García Gil ha recordat les paraules que en 1992 pronunciara el llavors Príncep Felip en el Teatre Campoamor d'Oviedo en el marc del lliurament dels Premis Príncep d'Astúries: «Vull ressaltar no sols la seua faceta d'investigador científic, sinó la seua decidida aposta per la ciència espanyola, en renunciar a l'estranger a condicions econòmiques i materials excepcionals i tornar a Espanya per a incorporar-se ilusionadament al quefer comú de la seua pàtria».

L'emotiu discurs de Víctor García ha conclòs amb la lectura d'un sonet d'amor escrit pel seu pare en 1958 dedicat a Carmen Gil titulat ‘Sonet a una xica que es mou amb molta gràcia (els quartets medie de broma, els tercets de debò)’.

Mèrit Esportiu

Un altre moment emotiu de la nit ha sigut el lliurament del Mèrit Esportiu a títol pòstum a José Manuel Llaneza Durá, per la seua brillant contribució durant 29 anys a la història d'èxits recorreguda pel Villarreal CF SAD, club en el qual va ocupar els càrrecs de gerent, conseller delegat i vicepresident.

Martí ha recordat a Llaneza com una persona «afable, de tracte fàcil i educada, un gran gestor esportiu, de gran prestigi en el món del futbol». També ha posat en valor la seua contribució al creixement d'una entitat «volguda allà on va», que a més «irradia prestigi», que «tots els anys lluita per classificar-se per a jugar en competicions europees», i en la qual «s'ha fomentat la cultura del treball i l'esforç». A més, ha referit la importància del treball que s'ha fet amb la pedrera, alguns dels jugadors de la qual han arribat a la Selecció Espanyola.

En representació de la família de Llaneza, ha rebut el guardó i ha fet ús de la paraula la seua filla Mar Llaneza, qui ha manifestat que després d'assistir a diversos homenatges al seu pare en els últims mesos, «el de hui és especial perquè premia el treball realitzat per José Manuel Llaneza perquè a través dels èxits esportius del Vila-real es pogueren beneficiar tots els estaments de la província».

No obstant això, Mar Llaneza ha referit altres assoliments que van més enllà dels futbolístics, com «el programa Endavant que beca a milers d'esportistes de la província i el suport a la pràctica de l'esport per a persones amb discapacitat».

Mar Llaneza ha finalitzat donant les gràcies a la família Roig per permetre que el seu pare poguera formar part del projecte del Vila-real CF SAD.

Mèrit de les Arts

L'encarregada de rebre el Mèrit de les Arts concedit al ‘Museu d'Art Contemporani Vicente Aguilera i Cerni de Vilafamés (Macvac)’ ha sigut la seua directora, Rosalía Torrent.

Amb el lliurament d'aquesta distinció es premia segons José Martí «la potencialitat d'un museu d'art contemporani, situat en una població d'interior a tan sols 22 quilòmetres de la capital de la província». Una pinacoteca que acull totes les avantguardes complint més de 50 anys d'existència en el medi rural «des de quan encara no s'havia popularitzat el vocable despoblació».

En aquest sentit, ha manifestat que «tant de bo que tots els pobles pogueren tindre una oferta cultural com la que posseeix Vilafamés, en un espai tan bell com el que ofereix el centre històric d'aquesta localitat».

Per part seua, la directora del Museu, Rosalía Torrent, ha agraït la distinció i ha explicat que «el poble de Vilafamés va respondre amb generositat a la generositat demostrada tant pels creadors del Macvac com pels artistes que van arribar al poble, comprant cases i contribuint a vivificar el barri antic». També ha dit que «amb el suport de l'Ajuntament (a qui pertany la col·lecció) i de la Diputació (propietària del bell edifici del segle XV que l'alberga), continua creixent».

Més de 700 obres d'artistes de tot el món alternen la seua presència en unes sales que contínuament estan movent-se, acollint també exposicions temporals, l'última d'elles ‘Art de la Resistència. Ucraïna-Vilafamés’.

Mèrit a la Innovació

El Mèrit a la Innovació ha sigut per a María Jesús Vicent Docón (Vila-real 1973), coordinadora de l'Àrea de Teràpies Avançades i cap del Laboratori de Polímers Terapèutics en el Centre d'Investigació Príncep Felip de València. Ha coinventat 11 patents, 4 d'elles llicenciades a la indústria farmacèutica. És coautora de 135 articles científics i habitualment rep invitacions per a realitzar ponències en conferències internacionals.

José Martí ha enaltit la labor professional que ve desenvolupant Vicent, a la qual ha referit que «currículums com el teu representen un estímul de cara a la creació de l'Institut d'Investigació Sanitària de la Fundació Hospital Provincial» que està impulsant la Diputació de Castelló». En aquest sentit, ha assenyalat que «estem recorrent un camí que serà llarg, però tenim la voluntat de fer realitat aqueix institut per a Castelló».

María Jesús Vicent ha agraït la concessió de la distinció i ha assenyalat que la mateixa «no és només per a mi, sinó per a tot el meu equip, el Laboratori de Polímers Terapèutics del Centre d'Investigació Príncep Felip, un equip molt interdisciplinari, amb una gran capacitat de treball i motivació, amb el qual és un plaer treballar i aprendre cada dia. Molts companys i companyes han passat ja per allí des que ho vaig fundar en 2006, i estan portant la ciència translacional per tot el món, a més de fer realitat aventures com l'empresa PTS que fonguem en 2012 des del laboratori, que ara es diu Curapath, i compta amb més de 80 treballadors, on es treballa per a portar a la clínica noves solucions terapèutiques».

Vicent s'ha mostrat segura que, «amb el treball coordinat des de fundacions, hospitals i universitats, i amb el suport de les empreses de la província, podem situar a Castelló en posicions avançades en la investigació i la innovació en medicina translacional per al benefici dels castellonencs».

Mèrit Solidari

L'encarregat de recollir el Mèrit Solidari en nom de Càritas de la Diòcesi de Sogorb-Castelló ha sigut el seu director, Francisco Mir. El president Martí ha donat les gràcies a l'entitat pel compromís amb les persones més desfavorides «per deixar-vos la pell per a lluitar contra la pobresa, l'exclusió, la intolerància i la discriminació». Per «treballar perquè les persones amb menys recursos puguen participar en els assumptes que els afecten d'una manera directa, i per intercedir per elles en fòrums nacionals i internacionals». També ha agraït que Càritas estiga sempre «al costat de qui el necessita» i «l'atenció a immigrants, persones amb problemes de drogoaddicció, dones maltractades, col·lectius marginats i persones sense llar o en situació de pobresa».

En nom de Càritas Francisco Mir ha agraït la distinció «que sobretot és dels voluntaris» i que «compartim amb els donants solidaris, institucions i empreses benefactores, que aporten el seu compromís per a fer realitat la idea de Benet XVI que la solidaritat és perquè tots se senten responsables de tots, fonamentalment, dels més pobres».

També ha mostrat la seua disposició a col·laborar amb els programes que s'impulsen a la província per a buscar solucions enfront de la soledat, la bretxa digital i les desigualtats.

L'Arquera de la Valltorta

Una de les novetats de la Gala del Dia de la Província de 2023 ha sigut la nova representació del símbol i imatge representativa de la província de Castelló, el tradicional arquer de Valltorta que en aquesta ocasió s'ha convertit en l'arquera de la Valltorta. Cada any es convoca un concurs que en la present edició ha guanyat la dissenyadora Lina Vila, qui després de les investigacions que ha realitzat ha optat per feminitzar a tot color la figura amb la qual es representa la llarga història del territori de la província de Castelló. Així ho ha apuntat en el seu discurs el president, José Martí, qui ha posat de manifest que «en aquell temps pretèrit, tantes raons hi havia perquè hi haguera arqueres, com perquè hi haguera arquers».

Una arquera en la qual segons Martí «ens reconeixem com a filles i fills de Castelló, dels qui hem nascut en aquesta terra i dels qui sense haver nascut ací han pres la lliure decisió de viure i treballar en aquest territori, perquè és de Castelló qui vol ser-ho, encara que haja vingut des de molt lluny».

Orgull de ser de Castelló

El president ha fet una crida al conjunt de la població a descobrir la província. Segons ha assenyalat, «totes i tots i podem fer alguna cosa per aquesta terra, els polítics des de les institucions, per descomptat, però també les ciutadanes i els ciutadans a títol individual o familiar». Per això, ha animat a dedicar part del nostre pressupost a generar economia a les comarques de Castelló.

També ha cridat la ciutadania a parlar bé la província «ací i quan anem fora, perquè és bo per a la província i per a pujar la nostra autoestima com a poble».

Martí ha acabat la seua intervenció fent una lloa a la província, assegurant que «el millor d'aquesta terra és la seua gent”, i finalitzant amb un emocionat «Visca Castelló!»

La ministra Diana Morant

L'acte ha finalitzat amb la intervenció de la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, qui ha donat l'enhorabona al president Martí pel seu discurs i a les persones i entitats guardonades en la jornada de hui pels mèrits que els han fet creditors de les distincions rebudes.

Morant ha incidit en la importància del coneixement i de treballar perquè hi haja igualtat d'oportunitats per a totes les persones, independent d'on hagen nascut, i perquè “puguen adquirir coneixements i fer mèrits”.

I ha destacat dues bones d'ahir i hui, les dades de l'atur del mes d'abril, la lletra xicoteta del qual recull que un de quatre llocs creats estan relacionats amb la ciència i innovació i que l'OMS haja donat per finalitzada l'emergència sanitària.