Una plaga de conills destrossa camps de cítrics a la comarca de la Plana Alta

Els camps de cítrics de la comarca de la Plana Alta es veuen amenaçats per culpa de la sobrepoblació de la plaga de conills que s'uneix a la d'altres espècies de fauna i a altres provocades per insectes com el Cotonet de Sud-àfrica, pugó, poll roig de Califòrnia o l'aranya roja, segons denuncia LA UNIÓ de Llauradors.

En el transcurs de les últimes setmanes l'organització ha detectat atacs massius de conills en les explotacions citrícoles fins al punt de provocar fins i tot la mort dels arbres pel tall total de subministrament de saba a les branques i fruits. LA UNIÓ assegura que la pressió cinegètica és elevada en tota la Comunitat València i per això reclama mesures per a controlar i reduir aquesta proliferació de fauna fins a uns nivells sostenibles per al medi, ja que els llauradors tenen un sobrecost a la producció que li incrementen les despeses per a posar mesures de control i reducció d'eixes espècies. La problemàtica s'agreuja encara més en zones de seguretat on no es pot caçar i en aquelles on els cultius s'abandonen per falta de rendibilitat, i ací és on l'Administració ha d'actuar.

Fa uns anys que els llauradors van detectar ferides en l'escorça dels arbres produïdes per mossegades dels conills. Es van realitzar aleshores tractaments curatius i preventius a base de derivats cúprics i altres productes que ja s'utilitzaven per a cobrir i curar ferides en l'arbratge provocades en l'acció de la poda, cobrint-se els danys als arbres i evitant a manera de repel·lent nous atacs de rosegadors. No obstant això, ara s'observa que aquests tractaments i productes ja no frenen l'acció dels conills, perquè existeix tal pressió sobre el medi degut a la superpoblació d'aquesta espècie que ja no serveixen mètodes que abans eren efectius. En els mostrejos realitzats en determinades finques afectades, sobretot les més pròximes a carreteres i vies fèrries barrades i amb talussos, s'ha pogut comprovar que als dos o tres dies de fer un tractament amb coure o producte cicatritzant torna a produir-se un nou atac fins i tot en la zona cicatritzada.

Les dades recaptades per a quantificar el número de conills, comptant les hores crepusculars en les quals són més actius i visibles aquests animals, demostren que pot haver-hi fins a 20 exemplars per fanecada. S'han fet fins a "sacrificis" d'arbres per a comprovar quant temps tarda un conill a envoltar totalment el tronc, produint-li la mort per falta de subministrament de sàvia a la copa, i s'ha pogut comprovar que en una sola nit els conills són capaços de matar un arbre, encara que no se sap si per l'acció d'un sol animal o de manera col·lectiva per varis.

Cal assenyalar que Agroseguro té una garantia per danys cinegètics que suposadament indemnitzaria la mort de l'arbratge però, en la pràctica, les condicions per a accedir la converteix en dificultosa i inviable. S'exigeix la mort de l'arbre, ha d'haver-hi més d'un 20% d'arbres morts i a més existeix una franquícia absoluta que implica que només pagaran els danys que superen aquest percentatge i els productors han d'assumir primer eixe 20% inicial. A més, i per si no fóra suficient tot l'anterior, els danys no són acumulatius, la qual cosa suposa que si aquesta campanya es té una afecció del 19% i en la que ve un altre 19%, es tindria una pèrdua del 38% de l'arbratge, però Agroseguro no indemnitzarà res.

LA UNIÓ sol·licita a les diverses Administracions Públiques que s'impliquen amb més mitjans i propostes eficaces de contenció davant aquesta problemàtica de la sobrepoblació d'espècies de fauna silvestre, així com que l'Entitat Estatal d'Assegurances (ENESA) modifique les garanties de l'assegurança per a donar cobertura correctament als sinistres i no imposar un condicionat d'indemnització totalment inoperatiu i que no cobreix les necessitats del sector.