“El paper de la Diputació és generar els recursos necessaris perquè visquis on visquis tinguis els mateixos serveis”

A elperiodic.com hem entrevistat Patricia Puerta, vicepresidenta primera de la Diputació de Castelló i diputada de Benestar Social, Penyeta Roja, Igualtat i Relacions Institucionals per conèixer quines són les línies de treball que s'estan desenvolupant des de l'àrea de Benestar Social.

Aquest 2021, la institució provincial ha posat en marxa diferents ajudes i subvencions destinades als municipis i associacions de la província. En total, nou línies que tenen com a objectiu atendre tota la població de Castelló.

En aquestes convocatòries de subvencions s'ha augmentat l'assignació o se n'ha obert alguna nova?

L'any passat ja vam incrementar el pressupost perquè ara som les diputacions les que ens fem càrrec als municipis de menys de 10.000 habitants. En el cas de Castelló, aquest any hi ha hagut una regularització de tots els ajuntaments amb els contractes-programes per atendre el finançament de latenció primària i en aquest sentit sí que hi ha hagut una aportació econòmicament important. Hem assumit un cost per a ajuntaments de 2.225.000 euros, ia les mancomunitats de 1.912.000, fet que es tradueix en donar cobertura a uns 200 professionals a tota la província.

Quins plans i ajuts heu volgut potenciar?

Dins d'aquestes subvencions que van directes als municipis de menys de 10.000 habitants i van incloses dins del que és la nova Llei de Serveis Socials, hi ha també els ajuts d'emergència individualitzats, la pobresa energètica i l'ajut a domicili. D'ajudes d'emergència individualitzades són 260.000 €, pobresa energètica 125.000 € i ajuda a domicili 396.000 €. Això és el bàsic del que és l'atenció primària als municipis de menys de 10.000 habitants i després hi ha les línies que nosaltres traiem com a Diputació.

En el cas dels serveis de promoció d'autonomia personal, les antigues unitats de respir, el 2021 són 94 ajuntaments els que tenen una unitat d'aquest servei, i se n'estan beneficiant 1.146 usuaris.

En la línia d'ajuts per a les escoletes matiners, per a municipis de menys de 10.000 habitants, el 2021 hi ha 46 municipis que tenen una escola matinera com a servei i se n'estan beneficiant 1.737 alumnes.

Les unitats de conciliació familiar van destinades a municipis de menys de 1.500 habitants, amb això facilitem poder continuar fixant població i que una parella jove amb nens petits no s'hagi d'anar del municipi per no tenir aquests serveis. El 2021, han comptat amb aquesta unitat un total de 22 ajuntaments i se n'han beneficiat 181 nens i nenes.

El transport de persones ja l'ampliem l'any passat perquè pogués donar servei a poblacions de menys de 5.000 habitants, no només perquè poguessin anar al metge, sinó que cada ajuntament dins de la seva autonomia sap les necessitats que tenen els seus veïns. que poden facilitar un transport per anar al municipi de referència a fer qualsevol tràmit o gestió que no puguin fer a les seves respectives localitats. El 2021 s'ha repartit una ajuda de 376.000 euros.

Tenim les beques sènior per a la UNED i la UJI. El 2020 hi va haver una baixada significativa, aquest any ha pujat una mica però encara seguim per sota dels nivells prepandèmia perquè molts més grans tenen por de sortir de casa, i s'hi ha vist reflectit. Aquest any són 52 els usuaris que han demanat aquestes beques i el 2019 van ser 119 persones.

També funcionem amb subvencions a entitats sectorials no únicament ajuntaments i aquest any han estat 600.000 euros d'ajuts a entitats sectorials, un total de 87 entitats que treballen al tercer sector.

En transport adaptat també vam treure una línia d'ajuts de 90.000 euros, dels quals se n'han beneficiat 7 entitats. Per a les subvencions a les ONG, l'any passat vam doblegar pràcticament la quantitat i aquest any han estat 120.000€ per a 11 ONG.

Quin paper té l'àrea de benestar social d'un organisme com la Diputació en les persones amb discapacitat, gent gran o en risc d'exclusió social?

Amb els ajuts es reflecteix aquest paper. A la nostra província de 135 municipis que componen Castelló, 124 tenen menys de 10.000 habitants, fet que suposa que necessiten un extra per evitar la despoblació, i la màxima de diputació és abans de res evitar que els municipis, sobretot de l'interior, perdin població.

Si que és veritat que la pandèmia hi ha ajudat i cal consolidar-ho prestant més serveis, hi ha en joc un paper fonamental en la diputació com el servei de promoció d'autonomia personal, que va destinat a persones grans, però també per als nens com les escoletes matineres, les unitats de conciliació familiar, poder facilitar-los el transport per fer les seves gestions dels serveis que no tenen al seu municipi. Això és bàsic per fixar població.

La gent amb discapacitat igual, el fet que tingui una discapacitat, no vol dir que hagi d'abandonar el seu municipi, sinó que cal donar-li les facilitats i que tinguin l'entorn adaptat. A les ajudes a associacions incidim que s'adaptin els locals, i el mateix al municipi. La nostra bandera és que tots els pobles de l'interior puguin estar tan adaptats com sigui possible. Es tracta que tinguin totes les prestacions necessàries als seus municipis.

Hem fet una feina molt important des que vam entrar amb la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, hem estat treballant i lluitant perquè es reconegués el que eren les antigues unitats de respir, que estaven una mica als llimbs sense una protecció jurídica darrere i ara sí que tenen un marc jurídic que empara i protegeix els municipis. Es va aprovar el pla Convivint que és el mapa d'infraestructures de serveis socials que hi ha d'haver a la Comunitat i hem aconseguit generar un nou recurs, els punts d'atenció de gent gran. Això permetrà tenir professionals durant un temps als seus municipis i facilitarà que les persones grans no s'hagin de desplaçar.

El paper de la diputació és generar els recursos necessaris perquè visquis on visquis tinguis els mateixos serveis

Com resumiries la feina que s'ha fet des de l'àrea de benestar social en aquests darrers dos anys i mig? I en concret aquest 2021?

Molt intensa per diverses raons, la més òbvia ha estat el cóvid, i al final t'has d'adaptar a la nova manera de treballar, a les noves necessitats que sorgeixen. Hem mantingut moltes reunions telemàtiques i ara anem reprenent el que és presencial.

Hem hagut d'adaptar convenis que teníem, per exemple, amb Creu Roja, que l'any passat va ser enfocat específicament a la pandèmia, per poder donar cobertura als municipis més petits.

Ha estat un repte, crec que la població ha estat un exemple de civisme i de com cal afrontar casos extrems i aquí ha estat la diputació per intentar ajudar, en la mesura que sigui possible, amb els pressupostos que ens va tocar refer completament i es ha fet una gran feina a donar una resposta immediata a les necessitats que es van generar en aquell moment.

D'altra banda, tenim el repte d'adaptar-nos a la nova legislació en matèria de benestar social. Amb la nova llei de serveis socials ens hem hagut d'adaptar tots a aquest canvi de finançament i manera de procedir. Afortunadament després de l'estiu aconseguim tancar tots els contractes-programes quant al finançament amb la resta d'ajuntaments i ara treballem en xarxa amb ells, mitjançant una xarxa d'innovació i qualitat social que hem posat en marxa i que estem dinamitzant perquè ens permeti a tots compartir allò que cadascú està aplicant al seu territori i això ens facilita poder arribar millor a la ciutadania.

Quines són les línies de treball i els reptes de futur que teniu previstos des de l'àrea de Benestar Social per al 2022?

Reptes la veritat que molts. Estem treballant amb la xarxa d'innovació i qualitat social, i hem contractat una consultoria externa perquè ens faciliti una mica la feina a tothom perquè tant els ajuntaments com la diputació anem desbordats i precisament això el que ens permetrà és fixar una estratègia en la província en matèria de benestar social. I també estem treballant des de l'àrea d'Igualtat en aquesta estratègia provincial d'igualtat.

Són pilars fonamentals que hem de fixar entre tots i ha de ser una mica a més participat. És un repte bonic perquè et permet millorar la qualitat de vida de la ciutadania i crec que això és nostre sinó poder arribar al màxim nombre de població i sobretot, quan treballes amb municipis de l'interior i amb petita quantitat d'habitants quan els visites i veus que gràcies a ajudes que dóna la diputació en matèria de Benestar Social estàs millorant realment el seu dia a dia això és una satisfacció i aquest és el màxim repte que ens podem fixar, que efectivament els diners públics que empren la diputació a millorar la qualitat de vida té fruits.

Ningú millor que els mateixos municipis saben quines són les necessitats reals de la seua població i no es tracta de tutoritzar des de la diputació, sinó que hem de donar llibertat perquè cadascú cobreixi les seves necessitats com millor consideri. Aquest és un repte que hem de millorar i agilitzar totes les tramitacions. És una línia de treball genèrica de tota la Diputació, i que sens dubte a l'àrea de Benestar Social amb la quantitat d'ajuts que portem milloraria també el dia a dia dels ajuntaments.

Què significa per tu la inclusió social, la visibilització i l'accessibilitat?

És el tot, moltes vegades no ens adonem fins que no ens passa que tenim un esquinç o algun trencament i hem d'estar una temporada amb crosses o amb cadira de rodes. Aleshores és quan realment t'adones que és necessari que tots els espais siguin accessibles.

Treballant més de prop tot això t'adones que tant per a discapacitats físiques, mentals o intel·lectuals, cal que aquesta accessibilitat universal i les administracions hem de ser capaços d'assolir-la i que no sigui una utopia, perquè és el dia a dia de les nostres veïnes i veïns que tenen alguna mena de discapacitat.

I el mateix passa amb la inclusió, tant és on visquis, el gènere, la raça, som persones i tots tenim els mateixos drets, i les administracions tenim aquesta obligació, de poder aconseguir la inclusió d'absolutament tota la població.

Com a diputada d'Igualtat, ara arriba una data molt destacada, el 25N. Quins projectes s'estan desenvolupant des de la diputació pel que fa a aquest assumpte? Com es commemorarà aquest any?

Tenim moltes coses en marxa que encara no es poden revelar però el projecte quedarà molt bé i molt potent, si surt tot el que tenim en marxa serà d'impacte, que és el que hem de perseguir. El drama que estem vivint amb la violència de gènere és cada vegada més gran i això ha de tenir algun impacte a la població perquè reaccionem. Estan matant dia rere dia dones i també veiem aquesta violència vicària amb els fills, aquests atacs per fer mal a les mares.

Des de les administracions hi tenim un paper fonamental i crec que sobretot el tema de la conscienciació s'ha de treballar des de tots els àmbits, i l'educació n'és el principal. En aquest aspecte nosaltres seguim amb els relats sobre violència de gènere a instituts de tota la província i aquest any també ha tingut una bona acollida, han arribat més de 200 microrelats i és bàsic que des del col·legi es parli d'aquests temes, s'eduqui i es conscienciï en igualtat per evitar en un futur que el nen passi a ser un agressor.

La feina que s'està fent des d'Igualtat, una àrea molt recent que vam crear a finals del 2019, s'està treballant en aquesta línia. Es fan coses molt potents a la ciutat de Castelló, però el que es tracta és poder arribar també als pobles de l'interior. De fet, estem facilitant que els ajuntaments de la província puguin tenir els seus plans d'igualtat i contra la violència de gènere.