Nules i Moncofa respiren alleujades per l'anul·lació de la nova normativa de Costas i les seues agressives partions
Els alcaldes de Nules i Moncofa han mostrat la seua satisfacció amb la decisió del Tribunal Suprem en anul·lar per complet el Reglament General de Costas per omissió del tràmit de consulta pública, estimant així el recurs presentat per la Plataforma d'Afectats per la Partió de Costa Formentera.
Amb la modificació es va canviar, entre altres, les condicions per les quals havien de regir-se els quiosquets, les normes per a les partions o les pròrrogues per a l'ocupació del domini públic marítim terrestre.
Va ser en 2019 quan el Ministeri va publicar la modificació del Reglament General de Costas de 2014, de manera que una vegada anul·lat este reglament pels tribunals torna a quedar en vigor l'antiga norma, que preveia partions molt menys agressives. I és que la normativa ara anul·lada dissenyava estrictes modificacions en la línia de platja.
Propietaris afectats a Nules pel termini de les concessions
En este sentit, Nules recorda que en el seu moment l'ajuntament va presentar al·legacions a la modificació del Reglament General de Costas en considerar que perjudicava, en gran manera, als propietaris dels habitatges de primera línia de la Platja de Nules. Una proposta que va comptar amb el suport de tots els grups municipals en aprovar-se per unanimitat en sessió plenària.
L'Alcalde, David García, destaca que “el Reglament General de Costas ara anul·lat repercutia negativament a alguns propietaris perquè afectava la situació de pròrroga de les concessions, es tractava d'una normativa molt estricta perquè les concessions de domini públic marítim terrestre comptaven amb un termini de 75 anys, a comptar des de la Llei de Costas de l'any 1988, i no des de la sol·licitud de pròrroga realitzada anys després”.
Moncofa estudiarà demanar l'anul·lació de les partions
L'alcalde de Moncofa, Wences Alós Valls, també ha valorat com “una gran notícia l'anul·lació del Reial decret que va reformar el Reglament General de Costas, impulsat pel Govern de Pedro Sánchez, molt més agressiu i que ens anava a expropiar a veïns i Ajuntaments les seues propietats”.
El primer edil ha lamentat “la manera d'actuar del Govern queda en evidència, ja que el Suprem l'ha anul·lat per l'omissió del tràmit de consulta pública, és a dir, un element bàsic en la nostra democràcia, com és donar veu als afectats”.
Davant esta resolució del Suprem l'Ajuntament de Moncofa ja s'ha posat a la feina. “Hui mateix estem analitzant si sol·licitem la nul·litat de la partió de la costa de Moncofa que té en marxa Costas. En el seu moment ja ho recorrem sol·licitant que no s'aplicara el reglament que ara sigut anul·lat, un reglament que era molt perjudicial per a Moncofa, els seus veïns, el propi municipi i tota la costa valenciana”, ha assenyalat Wences Alós.
Cal recordar que la direcció general de Costas plantejava arrabassar a Moncofa 37.000 metres quadrats de terrenys amb la partió que pretenia executar entre el marge esquerre del riu Belcaire i l'inici de l'avinguda Mare Nostrum. Es tracta de sòl de propietat municipal que passaria a ser domini públic marítim terrestre, perdent l'Ajuntament la titularitat d'este. La proposta de la direcció general de Costas era encara més agressiva que anteriors partions i augmentava la superfície dotacional municipal afectada per servitud de protecció, afectant-se 5.500 metres quadrats més.
Wences Alós Valls ha defés que “primer s'hauria d'actuar protegint i recuperant el terreny perdut per la pròpia acció de l'estat i després plantejar-se si la partió és necessària, i no a l'inrevés. La mar es menja terreny i Costas sempre ens vol llevar encara més”.
“Primer defendre i després ja es veurà si és necessari fer partions” afirma l'alcalde. “Davant la inacció de l'estat, que també és culpable de part de la regressió per la construcció d'embassaments i ports, els partionen del govern comporten l'expropiació de propietats legalment adquirides i construïdes, com per exemple el centenar de cases que es veu afectat per una altra partió a Dénia”