Els municipis valencians afectats pel traçat de l'AVE al·leguen contra el projecte inicial
Un gran nombre de les poblacions per les quals passarà han presentat al·legacions als dissenys presentats per Foment
Des que la ploma dels enginyers va traçar sobre el mapa les propostes de traçats per a l'AVE València-Castelló han sigut molts els municipis que han anunciat que presentaran al·legacions per a buscar una modificació que afecte el menys possible als seus termes municipals.
Així, nombrosos consistoris busquen protegir el seu patrimoni rebaixant l'afectació d'una obra de grandària colossal, tan demandada com polèmica, i peça clau per a l'extens corredor Mediterrani.
Després d'anys de retards i espera, a l'octubre del passat any el Ministeri de Foment va donar a conéixer l'estudi informatiu amb les 7 alternatives plantejades per al traçat que unirà amb alta velocitat les dues capitals de província, amb costos que van des dels 2.200 als 1.400 milions d'euros.
La majoria dels municipis pels quals passaria l'AVE han presentat al·legacions a l'estudi informatiu, amb algunes excepcions com Castelló, en veure's poc afectats per l'estudi o en passar gran part del traçat per la via de ferrocarril ja existent. Aquestes són algunes de les seues peticions:
Almassora
L'Ajuntament busca que el traçat afecte el mínim a les zones urbanitzades i industrials, per la qual cosa demanda prolongar el soterrament de les vies cap al sud, quasi 4 quilometres més, fins al pont del riu Millars, per a reduir l'impacte que estimen que tindrà el traçat sobre el desenvolupament urbà.
Així, el consistori buscarà soterrar sota terra les vies, a l'entorn del que serà el futur bulevard de la Plana. A més, els tècnics aborden la necessitat de comptar amb un nou baixador en tant que l'actual es veurà afectat pel traçat.
Borriana
Des de Borriana mantenen la seua preferència pel traçat de l'interior, ja que el litoral afectaria més el seu terme municipal, amb un gran talús que passaria pel polígon de Carabona. Per això , han demanat al Ministeri l'elecció de l'opció de l'interior, i, en cas d'optar per la litoral, que s'esmorteïsca l'impacte visual amb la construcció d'una via en trinxera en lloc d'alçar un talús de diversos metres d'altura.
Moncofa, Xilxes i La Llosa
Aquests tres Ajuntaments de la Plana Baixa s'han conjurat perquè l'AVE no passe pel litoral. De la mateixa manera que Borriana, consideren que la millor opció seria la del traçat per l'interior. I és que els tres municipis consideren que el traçat litoral desvirtuaria l'essència natural dels pobles i el compromís mediambiental i turístic de la zona.
Des de Moncofa, per exemple, s'han posat en peus contra un traçat que, sumant el talús i el mur acústic creuen que es convertirà en una muralla de 15 metres d'altura a només 150 metres de la població. Per això, el que demanen que es plantege el traçat per l'interior, pegat a l'autovia Cv10 per a minimitzar el seu impacte.
Almenara
El municipi més meridional de la província també considera que l'alternativa litoral produiria un greu probema ambiental al seu patrimoni natural, en afectar la Muntanya del Puntal del Cid i els seus jaciments i passant molt prop dels paratges de la Marjal i els Estanys, la qual cosa perjudicaria la flora i fauna del lloc.
Sagunt
Sagunt és una altra de les grans poblacions que han emés les seues peticions al Ministeri. Afectat pels dos traçats, tant l'interior (en paral·lel a l'Ap7 i fregant el parc natural de la serra calderona) com el litoral (al costat de la ciutat). Per això, demanen mitigar l'impacte que tindria el traçat més pròxim a la ciutat amb alguna solució com el cobriment amb lloses.
Foios, Albalat dels Sorells i Meliana
Aquests tres ajuntaments de l'Horta Nord també han fet front comú, ja que disposen d'un pla conjunt d'acció urbà sostenible. Defensen que viuen en un territori de gran valor agrícola i paisatgístic que el sistema mil·lenari de l'horta, declarat patrimoni mundial per la FAO, es veria afectat per unes vies que dividirien el territori. Per això demanen un traçat alternatiu, en paral·lel al by-pass de l'A7.
Alboraia
També des del municipi limítrof amb el Cap i Casal lamenten que aquesta infraestructura puga suposar una nova pèrdua de terreny d'horta. Per això, demanen un soterrament integral, tant de les actuals vies de comunicació com de les noves, ja que consideren que el seu municipi s'ha vist en nombroses ocasions afectat per les grans infraestructures que donen accés a la propera capital.
