L’UJI impulsa la investigació europea en nanotecnologia per a millorar l’eficiència energètica
El projecte Nanouptake ha creat una xarxa d’empreses i universitats de 25 països per tal de promoure l’estudi de nanofluids d’ús domèstic i industrial
La Universitat Jaume I (UJI) ha impulsat la investigació europea en l'àmbit de la nanotecnologia per a millorar l'eficiència energètica en processos tant d'ús domèstic com industrial. El projecte europeu Nanouptake, liderat pel Departament d'Enginyeria Mecànica i Construcció, acaba de concloure després d'haver creat una xarxa d'empreses i universitats de 25 països amb més de 500 participants per a promoure l'estudi en una nova generació de substàncies conegudes com nanofluids.
Aquest projecte europeu, el qual ha finalitzat el mes de maig, «ha permès la creació d'una xarxa europea forta i molt activa en el desenvolupament de nanofluids com a nous materials per a afrontar desafiaments actuals científics i tecnològics, com ara l'eficiència energètica en un ampli espectre d'aplicacions industrials i la generació de nous sistemes més eficients de captació d'energia solar», afirma la professora de Mecànica de Fluids Leonor Hernández i coordinadora de l'Acció COST Nanouptake.
L’Acció COST Nanouptake (Overcoming Barriers to Nanofluids Market Uptake), la creació de la qual va estar liderada pel professor Enrique Julià Bolívar, ha treballat durant quatre anys en la investigació d'aquestes noves substàncies que contribuiran a reduir les emissions d’efecte hivernacle responsables de l’escalfament global i el canvi climàtic.
Els nanofluids, producte del món emergent de la nanotecnologia, són suspensions de nanopartícules (de grandària menor de 100 nm) en fluids convencionals com ara aigua, olis o glicols. Aquesta combinació permet que també es combinen les propietats de tots dos elements i, així, millorar les propietats del fluid i l'eficiència els processos energètics en els quals s'utilitzen. D’aquesta manera, els nanofluids poden fer més eficients les aplicacions industrials i domèstiques on estiguen involucrats processos de transferència de calor (calfament, refredament) amb canvi de fase i sense, d'emmagatzematge d'energia tèrmica, absorció i conversió de radiació, etc.
Nanouptake, finançat a través del programa COST (European Cooperation in Science and Technology), ha fomentat la realització d'una gran diversitat d'activitats centrades a enfortir la xarxa d'experts, donar oportunitats de formació a nous investigadors i donar un impuls a les investigacions en curs. En aquest sentit, s'han finançat 75 beques per a estades d'investigadors en laboratoris d'altres països de la xarxa, 17 beques per a assistir a congressos, i s'han organitzat tres escoles de formació amb més de 100 participants i cinc workshopssobre el tema amb l'assistència de més de 360 persones.
Entre aquestes accions destaca l'organització del Primer Congrés Internacional de Nanofluids (ICNf2019) celebrat el juny de 2019 al campus de l'UJI. A aquesta trobada, a la qual van assistir 200 participants de 45 països diferents dels cinc continents, es van presentar més de 150 treballs de nanofluids que van convertir Castelló de la Plana en la capital mundial d'aquesta investigació.
CONNEXIÓ AMB EL MERCAT
Del conjunt de les diverses línies d'acció de Nanouptake han resultat més de 150 publicacions científiques, així com la sol·licitud de més de 15 projectes d'investigació fruit de les col·laboracions establides durant el desenvolupament de la xarxa, les quan han fet possible continuar impulsant el desenvolupament d'aquests materials i acostar-los al món industrial per a la seua aplicació pràctica. Entre aquests, i després de l'èxit de la iniciativa, «la xarxa Nanouptake ha preparat un nou projecte europeu, NANOConVEX, l'objectiu del qual és portar fins al mercat les investigacions més prometedores d'aquests anys de treball», apunta la professora i investigadora Leonor Hernández.
Encara que el finançament de Nanouptake acaba ara després de quatre anys, la xarxa d'investigadors formada de més de 45 grups d'investigació i consolidada durant aquest temps manté el seu compromís d'avançar en la recerca de nanofluids dins de les aplicacions energètiques. A més, amb un focus especial en els objectius 2030 de la Unió Europea en matèria de clima i energia: reducció de 40% d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle responsables de canvi climàtic, 32% de quota d'energies renovables i millora de l'eficiència energètica en un 32,5%.