L'UJI guardonada per la seua aportació a l'estudi i control de brots de la COVID-19
El treball realitzat pel grup interdisciplinari d'investigació creat a la Universitat Jaume I de Castelló a l'inici de la pandèmia en estreta col·laboració amb la Secció d'Epidemiologia del Centre de Salut Pública de Castelló, i integrat per una quinzena d'investigadores i investigadors, ha sigut guardonat per la Societat d'Epidemiologia Espanyola amb el Premi 2022 José María Mayoral de Vigilància en Salut Pública.
El grup, que conjumina experiència en les àrees de l'epidemiologia de camp, epidemiologia ambiental, sanitat ambiental, microbiologia i biologia molecular, qualitat de l'aire i epidemiologia de les aigües residuals, va ser constituït amb la finalitat d'aportar solucions científiques aplicades a la resolució de problemes sanitaris, i en concret, a l'emergència de salut pública mundial causada per la irrupció de la COVID-19.
El treball premiat «Utilitat d'integrar les mostres ambientals en l'estudi epidemiològic de camp en brots de COVID-19. Informe epidemiològic de casos pràctics» s'ha centrat en el desenvolupament de metodologies de treball per a la detecció i quantificació de material genètic del SARS-CoV-2 en diverses matrius ambientals, com ara aigües residuals i aire, així com el seu posterior estudi epidemiològic amb el propòsit de contribuir al seu control.
Un dels aspectes innovadors ha sigut l'estreta col·laboració, simbiòtica i mantinguda, que s'ha establit entre l'administració i la universitat pública, que ha permès realitzar una transferència de coneixement i aplicar els resultats de la investigació a la pràctica epidemiològica quasi en temps real. A més, s'ha mantingut en el temps i ha contribuït al control de 20 brots en els últims dos anys.
La comunicació i el diàleg entre les diferents disciplines ha sigut fonamental per a traslladar i adaptar protocols d'unes àrees a unes altres. Gràcies a això, s'ha afegit la interdisciplinarietat en el disseny de les eines subministrades als epidemiòlegs de camp que han contribuït a la resolució dels brots. En concret, s'han adaptat tècniques de recollida de mostres ambientals d'aigües i aire i mètodes microbiològics d'anàlisis de mostres clíniques a l'anàlisi de les noves matrius (aigües residuals i filtres de recollida d'aerosols).
Això ha permès la transferència de coneixements quasi en temps real a la societat, en proporcionar i integrar informació ambiental que ha donat suport a la resolució de brots epidemiològics en l'àmbit local, i s'han posat a la disposició de la comunitat científica eines de mesura del virus en les matrius ambientals estudiades (aigua i aire) per a la seua resolució en altres zones geogràfiques.
Un altre aspecte original de la metodologia proposada és que captura informació tant dels casos contagiats simptomàtics com dels asimptomàtics i ofereix informació integral i exhaustiva per al treball dels epidemiòlegs de camp. A més, facilita la resolució de brots de COVID-19, com en el cas d'un centre d'atenció a persones majors, en el qual es van confirmar els punts d'elevada transmissió i els llocs i circumstàncies que afavorien l'hipercontagi en determinats espais interiors.
L'equip de treball ha estat integrat per Juana María Delgado-Saborit, Juan Bellido Blasco, Marisa Rebagliato, Paula Carrasco Espi, María Barberá Riera, Carlos Alfaro Pérez, Simona Porru i Estefanía Aparicio Llopis del Grup d'Epidemiologia Perinatal, Salut Ambiental i Investigació Clínica; Rosa de Llanos del Grup de Microbiologia dels Patògens Oportunistes i el seu Impacte en Salut Humana; Manuela Barneo-Muñoz i Rocío Cejudo-Marín de la Unitat Predepartamental de Medicina; Juan Carlos Gascó Laborda, del Grup LIFE (Physical Activity, Fitness and Health); Vicente Esteve Cano del Grup de Riscos Ambientals i Laborals, i Lubertus Bijlsma i Félix Hernández Hernández de l'Institut Universitari de Plaguicides i Aigües.