L’UJI crea un nou mètode per a sintetitzar separadament els enantiòmers en fàrmacs antiinflamatoris, analgèsics o per al TDAH

El grup d’investigació «Organic and Medicinal Chemistry» de la Universitat Jaume I de Castelló, liderat per Florenci V. González Adelantado, ha desenvolupat un nou procediment per a la producció eficient d’enantiòmers en determinats fàrmacs. La tecnologia, de la qual són coautors el professor Santiago Rodríguez Pastor i la investigadora predoctoral Lledó Bou Iserte, és aplicable principalment en empreses farmacèutiques dedicades a la producció de principis actius i de fàrmacs antiinflamatoris, analgèsics o medicació indicada per al tractament del dèficit d’atenció per hiperactivitat (TDAH), en concret, profens i fenidats.

Els enantiòmers o molècules quirals són una parella de compostos orgànics o inorgànics presents alhora en el mateix fàrmac, però amb conseqüències diferents. Quiral és un terme d’origen grec que significa «mà», i igual que les mans són imatges especulars, idèntiques però oposades, els compostos orgànics poden ser imatges especulars a escala molecular: semblen similars, però no sempre es comporten de la mateixa manera.

La ciència ha observat diferents tipus de situacions en funció dels efectes produïts per les formes enantiòmeres d’un fàrmac quiral en l’organisme. Hi ha fàrmacs en què cada enantiòmer produeix un efecte oposat; en altres casos l’efecte és similar, però un és més actiu que l’altre; també podria ser que un enantiòmer fóra actiu i l’altre inactiu; i per últim, que un tinga un efecte beneficiós, mentre que l’altre siga tòxic. «Normalment, es comercialitzen com a mescles racèmiques —explica la investigadora Lledó Bou Iserte—, és a dir, tenim una mescla dels dos enantiòmers; quan això succeeix és perquè un és l'actiu i l'altre pot ser que siga també actiu o inactiu. No obstant això, hi ha altres fàrmacs que se subministren com un enantiòmer únic, ja que el seu oposat és perjudicial per a la salut».

Un dels exemples més coneguts dels efectes tòxics de la quiralitat en els medicaments és la talidomida. L’isòmer dret del fàrmac és un bon medicament per a la dona embarassada perquè evita les nàusees, però si es dóna a la mateixa dona embarassada l’isòmer esquerre podria produir defectes físics en el fetus.

Per a solucionar els inconvenients que, en alguns casos, comporta administrar ambdues formes quirals d’un mateix fàrmac, la indústria farmacèutica s’ha vist obligada a realitzar noves síntesis per a obtenir la versió quiral desitjada, prescindint de la forma inactiva, ineficient o tòxica. El mètode habitual aplicat fins ara és preparar un fàrmac com a racemat (mescla d’igual proporció dels dos enantiòmers) i després separar les formes quirals, però on es perd gran quantitat de producte. La síntesi ideal és aquella que seleccione, des del primer moment, els enantiòmers.

La invenció patentada per la Universitat Jaume I de Castelló constitueix un mètode aplicable en l’àmbit industrial que permet sintetitzar únicament una de les formes enantiopures en els fàrmacs quirals profens i fenidats. Aquest procediment més senzill permet aprofitar millor les matèries primeres de partida i redueix la generació de residus o subproductes. A més, a diferència d’altres mètodes de síntesi enantioselectives de profens, el procediment patentat per l’UJI no usa reactius sofisticats, el que afavoreix la seua implantació industrial. «Aquest mètode permet obtenir aquest compost de forma pura. Normalment, quan està comercialitzat, tenim una mescla d'una part que és activa i d'una altra que és inactiva, i d'aquesta manera solament estem obtenint l'activa i d'una manera eficaç», comenta Lledó Bou Iserte.

El nou mètode de síntesi enantioselectiva de fàrmacs presenta diversos avantatges: permet obtenir formes enantiopures del fàrmac sense necessitat de preparar-lo com a racemat, simplifica el procés perquè no cal fer síntesi posteriorment, evita la pèrdua de gran part del producte; no usa reactius sofisticats, el que facilita la seua aplicació industrial, i en usar-se xicotetes quantitats de catalitzadors de transferència de fase (tipus PTC) no genera residus tòxics, ni s’obté un producte final amb traces de contaminants de metalls tòxics. El procediment està validat en l’àmbit experimental en l’entorn de laboratori i està disponible per a un acord de llicència d’ús, fabricació, comercialització o desenvolupament d’aplicacions.