L’historiador Emili Ferrando Puig i el col·lectiu Amics del Bureo d’Albocàsser, premis d’honor Maestrat Viu 2024

El col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura Maestrat Viu anuncia a través d’un comunicat que els guanyadors dels premis d’honor de l’onzena edició dels Premis Maestrat Viu són l’historiador de Benassal Emili Ferrando Puig i el grup d’Albocàsser Amics del Bureo. El jurat dels Premis Maestrat Viu ha considerat concedir el Premi Carles Salvador 2024 a Emili Ferrando Puig per la promoció de projectes col·lectius d’investigació històrica a través de les fonts orals al Maestrat, a partir dels quals han sorgit obres de ficció i estudis col·lectius i individuals sobre la vida rural. El Premi Pere Labèrnia 2024 el rep el col·lectiu Amics del bureo d’Albocàsser per l’actualització del sentit del bureo tradicional des de l’any 2013 mitjançant la posada al dia del Bureo de l’Oferta d’Albocàsser com a punt d’encontre intergeneracional amb la cultura musical pròpia i el ball popular tradicional.

En aquesta onzena edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per José Enrique Gargallo Gil, membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Joan Rafael Ramos Alfajarín, vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Andreu Ginés, com a representant de la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià; Pep Castellano Puchol, premi d’honor Carles Salvador a la trajectòria personal 2023; Vicent Sanz Arnau, secretari de Maestrat Viu, i Miquel Roda Prats, president de Maestrat Viu.

Emili Ferrando Puig, l’historiador i investigador de la vida rural del Maestrat a partir de fonts orals

Emili Ferrando Puig (Benassal, 1948) es va llicenciar en Estudis Eclesiàstics alhora que es presentava per lliure als exàmens de Magisteri, més tard va cursar la llicenciatura de Geografia i Història i, finalment, es va doctorar en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona amb la tesi Contribución a la història de la Hermandad Obrera de Acción Católica (HOACI) general y de Catalunya bajo el franquismo (1946-1975) (1994). En l’àmbit professional, va començar com a mestre-tutor de la llar d’infants de Benassal, on va estar durant cinc mesos (1975), després va treballar tres cursos com a mestre de ciències socials i català de l’escola privada Col·legi Roma de Badalona (1977-1980), tres més a l’Escola Ramon Berenguer de Barcelona (1980-1983) i un curs a l’escola de Vacarisses (1983-1984). A partir d’aleshores, va treballar a l’ensenyament secundari com a professor de ciències socials, sis cursos a l’Institut la Pineda de Badalona (1984-1990) i, més de vint anys fins a la jubilació, l’any 2012, a l’Institut Barres i Ones de Badalona (2012). En paral·lel a la docència a secundària, va impartir classes d’Història del segle XIX, d’Història del segle XX i d’Història Política i Social Contemporània a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull, on també va acabar impartint cursos de doctorat sobre fonts orals i recerca històrica. De fet, les fonts orals i la seua teorització sobre aquestes ha estat la seua aportació teòrica a la investigació històrica en consonància amb els treballs de memòria històrica en què treballava a inicis dels anys 2000. N’és la constatació la publicació Fuentes orales e investigación histórica: orientaciones metodológicas para crear fuentes orales de calidad en el contexto de un proyecto de investigación histórica (2006). Aquest mètode que havia posat en pràctica amb els alumnes de Badalona el va practicar també al seu poble d’origen, a Benassal, on va preparar un grup d’investigació de gent molt diversa per a fer recerca sobre la memòria oral del segle XX.

Emili Ferrando és un activista cultural a qui els companys atorguen la capacitat de crear il·lusió i la de donar veu a tothom, en consonància amb un tarannà profundament democràtic. Aquesta disposició de caràcter social l’ha mantinguda en el foment d’entitats diverses. Per una banda, ha impulsat la Pastoral Obrera a la diòcesi de Barcelona, des de la qual ha oferit nombrosos articles de temàtica obrera, social i cristiana que esdevindrien el germen de diversos llibres. I, per una altra banda, a Benassal, ha fundat i impulsat el Grup de Recuperació de la Memòria del Segle XX de Benassal (Premi Seidia 2014 amb el projecte Stuka), i ha presidit l’Associació Benassal segle XXI, a través de la qual actualment impulsa la reconstrucció de la casa de l’Hort de les Monges per dur a terme el projecte El Museu de la Vida Rural, que pretén recuperar la memòria dels treballs del camp i de la vida tradicional del poble de Benassal. L’activisme d’Emili Ferrando actualment s’amplia al centre penitenciari d’Albocàsser, on imparteix un mòdul de ceràmica.

Les tres grans obres dedicades al Maestrat, fruit de l’experiència de la teorització sobre la investigació amb fonts orals, són In Memoriam dels benassalencs represaliats en la guerra i la postguerra (2017); Els masos de Benassal, coordinat amb Pilar Vidal Monferrer i Roser Vidal Monferrer (2011); i Benassal segle XX: història d’un poble rural realitzada amb fonts orals, codirigida amb Pere-Enric Barreda i Edo (2007). Aquesta darrera consta de cinc volums amb els subtítols següents: 1) Urbanisme i activitats econòmiques, 2) Cultura, costums, festes i temps lliure, 3) República i Guerra Civil (1931-1939), 4) L’època franquista (1939-1975), i 5) L’etapa democràtica (1975-2000). Es tracta d’una metodologia per desplegar a qualsevol localitat rural. A més, ha publicat la novel·la La xiqueta de les sandàlies de pell de porc (2012), amb el Maestrat com a espai d’acció durant la postguerra. També ha col·laborat de manera continuada a tavés d’articles en la revista local e Benassal Aiguaclara. L’obra de Ferrando que s’ocupa del Maestrat s’interessa principalment per la ruràlia, tal com s’interessa des d’una òptica urbana per les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona on desenvolupa la carrera docent.

El gruix de les investigacions històriques d’Emili Ferrando són de temàtica obrera, social i cristiana, amb un interés especial per la incorporació dels migrants i de la dona en el món laboral al llarg del segle XX i a l’entorn de la conurbació de Barcelona. Els onze llibres que s’ocupen d’aquesta temàtica són La dona a Badalona. Cent anys de protagonisme invisible (1897-1997) (2000), Cristians i Rebels: història de l’HOAC a Catalunya durant el franquisme (1946-1975) (2000), Haissa: història d’una tragèdia obrera en el tardofranquisme (2009), Can Casacuberta: de fàbrica a biblioteca (2010), De la repressió a l’oblit: classe obrera i moviment obrer a Badalona (1835-2000) (2010), Executada (2015), Més enllà del sofriment i la solitud (2016), Els Equips de dolor: el tresor amagat de l’HOAC (2016), Els cristians i el moviment obrer: l’experiència catalana durant el franquisme (2017), El moviment obrer a Badalona: proposta d’itinerari (2017) i Prensa obrera católica en el franquismo: los medios de comunicación de la HOAC (2019).

A més, també ha col·laborat en almenys set obres col·lectives, com el Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans (2000), Història del Moviment Obrer als Països Catalans (2001), Franquisme i repressió: la repressió franquista als Països Catalans (1936-1975) (2004), Les Comissions Obreres en el franquisme. Barcelonès Nord, 1964-1977 (2005), La immigració a Badalona durant el segle XX (2006), Àlbum de la memòria compartida: República i Guerra Civil a Badalona (2007) i 16 veus santboianes: una contribució a la història social de Sant Boi (2018).

Amics del bureo d’Albocàsser ha promogut l’actualització de les festes populars tradicionals del Maestrat durant més d’una dècada

El grup de persones que configura Amics del Bureo d’Albocàsser, havent començat a treballar durant l’any 2012, s’ha ocupat de l’actualització de la festa popular i tradicional del Maestrat, el bureo, alhora que, durant dotze anys, a partir del febrer de 2013, ha difós aquest patrimoni musical i del ball que sempre ha considerat viu. Els bureos, aquelles reunions socials de caràcter privat que se celebraven, principalment, als masos durant el mesos d’hivern i que congregaven els habitants de la mateixa casa, de cases veïnes, del poble o de masades allunyades per tocar i ballar, han esdevingut, a través dels Amics del Bureo, reunions socials obertes que tenen lloc el dissabte anterior al de Carnestoltes en un espai públic on tothom pot participar tocant o ballant. Al llarg d’aquesta dècada llarga, Amics del Bureo ha creat un model i ha esdevingut un important punt d’encontre de músics i balladors del Maestrat i del País Valencià, l’Aragó, Catalunya, les Illes Balears i Occitània que ha arribat a congregat més de cinc-centes persones.

L’actualització dels bureos que Amics del Bureo ha dut a terme ha consistit a situar l’esdeveniment dins del calendari tradicional de la localitat d’Albocàsser, concretament en la festa de l’Oferta, una subasta que era l’únic indici de la festa de Carnestoltes que va perviure durant la dictadura. Aquest punt de partida va permetre denominar-lo com el Bureo de l’Oferta i situar-lo un dissabte concret del mes de febrer, o març, del calendari anual a partir de l’any 2013 i amb un programa que, a banda d’oferir tres hores de bureo, també s’interessa per la investigació de la festa i per la gastronomia tradicional que l’envolta. Des de la primera edició, s’han oferit conferències sobre les investigacions més recents dels aspectes musicals i del ball, a càrrec de Carolina Ibars i Toni Navarro (2013), Àlex Torres (2019), Antoni Guzman (2020), Fermín Pardo i Marc Peña (2023). Amb la voluntat de potenciar la gastronomia que es vincula a la festa de l’Oferta, a partir de 2014 es programa l’elaboració del Rotllo de l’Oferta, una rosca de dimensions considerables formada a partir d’una base de mostatxons que es farceixen de confitura d’ametla amb un toc de carbassat i, finalment, s’acaren amb clara d’ou batuda adoptant un aspecte de color blanc. També, en relació a la gastronomia, a partir de l’any 2016, Amics del Bureo incorpora l’olla del Maestrat com a plat principal en el dinar de germanor de músics i balladors com a mostra de la riquesa gastronòmica de la comarca. El centre de la festa se situa en les tres hores de bureo, amb músiques com les jotes, les seguidilles, els fandangos, els pasdobles o els valsos.

Amics del Bureo d’Albocàsser ha estat capaç de generar un referent en les trobades de la música i el ball tradicional per a tocadors i balladors, i d’actualitzar les reunions que representen els bureos, de manera que ha contribuït de manera decisiva en el reconeixement que els tocs tradicionals de guitarra valencians han rebut enguany per part del govern espanyol com a Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial. Aquest reconeixement remarca un testimoni festiu de la cultura rural amb un valor de caràcter musical i, especialment, social perquè genera un sentit de comunitat i identitari, així com de fraternitat, entre persones de diferents edats, sexes i procedències.

Acte de lliurament dels Premis Maestrat Viu 2024

Emili Ferrando, amb diversos projectes d’investigació històrica col·lectiva sobre la vida rural del Maestrat a partir de les fonts orals; Ferran Grau Verge, amb una obra que preserva i projecta alhora la memòria col·lectiva i la història global de la diòcesi de Tortosa, en la qual s’inclou el Maestrat; el grup Amics del Bureo d’Albocàsser, per l’actualització d’una reunió social festiva tradicional i la continuïtat al llarg de més d’una dècada fins esdevenir un punt d’encontre de músics i balladors; i la Plataforma No a la Molt Alta Tensió (MAT) a les Comarques de Castelló, amb una acció continuada de divulgació de les possibilitats d’una veritable transició energètica que permeta la preservació de la vida rural, l’agricultura, la ramaderia i conreus d’ametlers, oliveres, vinyes, fruiters o cereals, rebran els guardons dels Premis Maestrat Viu a la iniciativa personal i col·lectiva respectivament en l’acte de lliurament que tindrà lloc a l’ermita dels Socors de la vila de Càlig el dissabte 25 de maig a les sis de la vesprada. Per a assistir a l’acte, caldrà inscriure’s en el formulari unipersonal següent, https://www.maestratviu.org/2024/05/15/lliurament-i-sopar-premis-maestrat-viu-2024-calig-inscripcions/. A continuació, també es podrà acudir al sopar dels Premis Maestrat Viu que tindrà lloc en el bar restaurant Casa Arayo, de Càlig, havent fet correctament la reserva prèvia en el mateix enllaç.