L'estat anímic de les persones majors de Castelló és bastant bo però la qualitat de vida no és tan favorable
L’estudi sobre el benestar psicològic de les persones majors i la solitud no desitjada realitzat per la Diputació de Castelló amb el Laboratori Serveis Socials Benicarló-Vinaròs i l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local de la Universitat Jaume I ha mostrat que l’estat anímic de les persones majors a la província és prou bo, que valoren positivament la satisfacció amb la vida, però que la percepció de la qualitat de vida no és tan favorable.
El president de la Diputació castellonenca, José Martí, i la vicepresidenta i diputada de Benestar Social, Patricia Puerta, han presentat els resultats de l’estudi acompanyats per la investigadora Raquel Agost Felip i l’investigador Daniel Pinazo Calatayud, directors de l’informe. Les conclusions també han mostrat que les persones majors realitzen diàriament algun tipus d’activitat de caràcter social o exercici físic i encara que experimenten un lleu sentiment de solitud, no arriben a sentir-se soles i el seu estat depressiu se situa en nivells mínims.
L’objectiu de l’informe és servir d’orientació per a la planificació i gestió del sistema públic de serveis socials amb el propòsit de progressar en l’atenció i donar resposta a les necessitats de la gent major, especialment, de qui viu a soles. El president de la Diputació, José Martí, ha indicat que l’informe «ha de ser i serà la nostra guia per millorar l’atenció a les persones majors que ho necessiten, perquè les persones, com éssers humans, tenen la necessitat d’integrar-se i participar en la vida social i les institucions hem de vetllar perquè siga així».
Per grups d’edat, entre els 55-59 anys la satisfacció amb la vida és pitjor, hi ha sentiment de solitud i un major estat depressiu. Entre els 60-64 anys hi ha un major sentiment de solitud no desitjada que es relaciona amb sentiments de por, tristesa, angoixa i indefensió. Entre els 65-75 anys hi ha un perfil d’activitat alt i perceben satisfacció i qualitat de vida. Cal augmentar la intervenció comunitària perquè creix la solitud no desitjada, especialment entre les dones. En el cas dels majors de 75 anys, s’ha constatat una major autoimatge de persona sola.
Les diferències entre sexes es manifesten en el fet que les dones tenen una pitjor percepció de la qualitat de vida a causa del rol de cuidadores, encara que s’aprecia un canvi generacional positiu cap a l’autonomia de les dones. Tenen una sensació d’estar menys acompanyades però solen realitzar activitats diàries de relació social i amb una participació comunitària més activa. En el cas dels homes presenten un major estat depressiu si viuen a soles en poblacions menors als 10.000 habitants i realitzen activitats socials diàries en la franja entre 55-59 anys.
En opinió de l’equip investigador, existeix una població de risc que es troba en la franja d’edat de la jubilació (abans d’aquest i immediatament després). Per això recomanen que els programes es dissenyen d’acord amb els perfils demogràfics (edat, sexe, entorn rural o urbà) i es preste especial atenció a les persones entre 55-65 anys perquè hi ha poca oferta per a aquesta franja. A més, recorden la necessitat de fomentar una equitat territorial i social per a superar les limitacions de mobilitat i econòmiques per accedir a recursos sanitaris, socials o culturals.
L’equip investigador ha aplicat una metodologia quantitativa i qualitativa. D'una banda, ha revisat les fonts bibliogràfiques sobre conceptes com l’envelliment actiu i saludable; la qualitat de vida i la satisfacció amb la vida; la percepció de la solitud, l’estat emocional en la solitud no desitjada i ha realitzat una enquesta a 384 persones entre 55-90 anys (269 en poblacions de més de 10.000 habitants i 115 en poblacions de menys d’aquesta xifra). D'altra banda, s’ha centrat en la realització de grups de discussió i entrevistes personals per l’aspecte qualitatiu.
Raquel Agost és coordinadora del grup Social Innova - Innovació Social i Desenvolupament Humà/IIDL, que desenvolupa investigacions sobre la cohesió social, la qualitat de vida i el coneixement dels serveis socials. Daniel Pinazo és doctor en Psicologia Social i membre del Grup d’Investigació de Desenvolupament Social i Pau, expert en tècniques de meditació i mindfulness.