L'ajuntament d'Argelita compra el castell de la Mola per petició popular
L'Ajuntament d'Argelita ha tramitat l'adquisició del castell de la Mola, també conegut com el castell del Bou Negre. Es tracta d'una mola rocosa, amb les restes arqueològiques d'una de les fortificacions mes grans de la província de Castelló. La seua estructura defensiva abasta 15 hectàrees, la qual cosa, segons el seu alcalde, Aitor Balfagón, “ens portaria a pensar que es tractava d'una fortalesa dominant d'una gran extensió de territori en la qual estaven incloses nombroses poblacions”. El terreny, ara propietat del municipi, abasta prop de 50 hectàrees. Segons s'informa des del consistori “aquesta adquisició respon a la voluntat manifestada pel veïnat en l'última assemblea i té per objectiu recuperar el patrimoni històric de la localitat”.
La història
La cronologia de la fortificació varia segons autors, per tant no es pot concretar la data exacta de la seua construcció. No obstant això, l'existència d’aquest apareix constatada en documents del segle XII, més concretament a l'any 1178. La fonamentació de la torre que podem observar en la part més elevada, realitzada a base de grans pedres, podria ser anterior a l'època cristiana, mentre que la resta seria més recent. La muralla seria de factura musulmana.
El castell de Bou Negre va tindre una clara relació amb el nucli andalusí d'Argelita en època islàmica. A més, va formar part del conjunt de castells que van delimitar la diòcesi dertosense amb la concessió reial per part d'Alfons II d'Aragó en consagrar-se la nova catedral de Tortosa. També va ser confronte històric en la partició entre les diòcesis de Segorbe i Tortosa. Cal afegir que, la conquesta cristiana d'aquestes terres es va caracteritzar per la seua llarga duració.
Dins d'aquesta escena, apareix la figura clau de Ceyt Abu Ceyt, ja que en haver dut a terme pactes amb el rei Jaume I (Calataiud en 1229 i Teruel en 1232 i en 1236), es trobava immers en els dominis cristians, havent recuperat terres després de les revoltes en els seus propis territoris. Entre les terres recuperades es trobaven una sèrie de castells situats al costat del Millars i, sobre aquest territori, es van centrar els seus dominis.
L'existència de documents que citen el castell de Bou Negre es perpetuen fins a dos o tres decennis després de la Reconquesta. Apareix citat com a centre d'un territori en la diòcesi de Tortosa l'any 1225. En 1247 apareix en un arxiu de la diòcesi de Tarragona i, finalment, en 1262, apareix una dels seus últims esments, dins del testament de Ceyt Abu Ceyt.
Posteriorment, el castell va deixar de ser utilitzat i, fins a ben entrat el segle XIX, no hi ha cap mena de modificació en ell. En aquesta època, amb la reocupació de la superfície, es duu a terme la construcció de dues masies i diversos corrals. A més, s'observa una transformació del terreny per a la realització de labors agrícoles.