José Martí destaca el potencial turístic de Castellnovo amb el nou centre d'interpretació del Castell Palau Beatriu de Borja

El El president de la Diputació de Castelló, José Martí, ha destacat aquesta vesprada a Castellnovo la importància de “posar en valor infraestructures turístiques i culturals que permeten visibilitzar l'interior de la província, amb un patrimoni extraordinari que pot ser una eina perfecta per a activar l'economia de les nostres comarques”.

Un d'aquests exemples és el centre d'interpretació de les Muralles i Castillo Palau Beatriu de Borja de Castellnovo, que ha comptat per al seu impuls amb les inversions recollides en el Pla 135 de la Diputació dels anys 2018 i 2019, amb un muntant global de prop de quasi 120.000 euros, units als 38.000 euros de la urbanització de la plaça en la qual es troba l'edifici.

El centre ha sigut inaugurat aquesta vesprada, en un acte que ha comptat amb la presència de José Martí al costat de l'alcaldessa, Carmina Gil, i la directora general del Sector Públic i Patrimoni i de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, Isabel Castelló García, entre altres autoritats.

Per al president de la Diputació, actuacions com les de Castellnovo “són claus per a atendre les necessitats del nostre interior, per a una comarca com la de l'Alt Palància, que té un entorn natural, patrimonial, gastronòmic i cultural amb unes possibilitats enormes de creixement”.

El castell de Castellnovo, com recull Turisme Comunitat Valenciana en el seu projecte Territori Borja, va trobar en el màxim esplendor a meitat del segle XV, quan passa a mans de Beatriu de Borja, germana de Roderic Borja, futur papa Alexandre VI, i neboda del papa Calixt III, que transforma el castell en palau amb una bella empremta renaixentista, com a mostra d'ostentació, distinció i poder.

Es considera que els orígens del castell són romans i que formava part de la xarxa de defensa de Sogorb. Durant el període de dominació musulmana es va construir de nou, sobre les restes anteriors, i d’ací vindria el nom de castell nou o Castellnou, que després adoptaria la toponímia actual. A meitat de l’any 1233 les tropes de Jaume I el van conquerir i, posteriorment, se cediria al noble Berenguer d’Entença, que passa a ser el propietari fins a finals del segle XIII.

Aquesta relació entre la baronia de Castellnovo i la Roma pontifícia fa que siga una de les primeres mostres de la nova iconografia del renaixement espanyol a València. Es tracta d’una manera nova d’entendre l’espai, una forma innovadora d’expressió arquitectònica de possible inspiració italianitzant des de la mitra romana, amb una composició formal a partir de voltes mudes amb sobrietat rotunda, sense cap element decoratiu ni motllura, sense cap relació matemàtica espacial ni ordre arquitectònic.

El castell va ser una ostentació del nou gust. Les cobertes fetes en cadascuna de les habitacions, volta amb petxines, arestosa, cúpula sobre un o diversos arcs en cantó, volta de canó i d'aresta sobre arcs formers, presenta una varietat de sostres diferents en funció de les diferents sales.

Fa l’efecte que el edifici siga una mostra dels models nous de coberta utilitzats als països la tradició renaixentista dels quals va començar feia més de cent anys. Aquesta novetat, junt amb la forma tan peculiar d’actuar en l’arquitectura preexistent que s’obri al paisatge, que força visuals que potencien la singularitat de la ubicació, un turó envoltant d’una vall àmplia, i que crea zones enjardinades on abans s’hi trobaven els passos de ronda, el fan diferent dels edificis de la zona.