Javier Marzal defensa el paper dels mitjans de comunicació públics en la protecció i defensa de les llengües pròpies

El catedràtic en Comunicació de l’UJI, Javier Marzal Felici, ha defensat l’important paper que han de jugar els mitjans de comunicació públics per a la protecció i defensa de les llengües pròpies dels diferents territoris de l’Estat espanyol durant la conferència inaugural de la Xornada «Linguas, medios públicos e dobraxe. Perspectivas dun modelo cambiante», organitzada pel Consello da Cultura Galega, la primera setmana de maig a Santiago de Compostel·la.

En la seua opinió, aquest paper no es deriva únicament del compliment del mandat que recull la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, i que va signar Espanya en 1992, «sinó perquè les llengües regionals són l’expressió de la diversitat i pluralitat cultural que enriqueix el nostre país, representen diferents maneres de pensar i de percebre la realitat, són essencials per a definir la identitat dels pobles i, a més a més, constitueixen un patrimoni cultural i una font de riquesa econòmica que s’ha de valorar de manera molt especial en el context de la societat del coneixement a la que ens hem de projectar». També ha destacat el paper de les universitats valencianes en el disseny dels nous mitjans de comunicació públics, i en la necessitat d’aprendre del cas valencià perquè no es torne a repetir un episodi així en altres territoris.

Marzal ha indicat que en territoris com Galícia, el País Basc, Catalunya, les Illes Balears o la Comunitat Valenciana, les llengües regionals formen part del cor de les indústries culturals i creatives i, per tant, són una part molt important de l’economia del coneixement. «Nombrosos estudis sociolingüístics i comunicatius demostren que la supervivència de les llengües regionals i minoritàries no és possible sense l’existència de mitjans de comunicació públics, que les converteixen en les seues llengües vehiculars i siguen una eina clau per a la seua protecció i per a la seua normalització en l’ús», ha explicat.

Durant la conferència es va referir al cas del tancament de RTVV en 2013, paradigma de la crisi que està afectant molt profundament als mitjans de comunicació públics, no només a Espanya, sinó a tot el món. «Però el cas de la radiotelevisió pública valenciana- ha comentat- s’ha de relacionar amb la multiplicació de l’oferta de RTV amb la TDT i l’aparició de nous mitjans digitals; la crisi econòmica i financera de 2008, que ha tingut conseqüències terribles en tot el què és públic; en la crisi de legitimitat de tot allò públic, i de pèrdua de prestigi dels mitjans de comunicació públics, que coincideix amb l’expansió del pensament neoliberal a tot el món». Però, sobretot, ha explicat, «la crisi de RTVV està relacionada directament amb la transformació digital que està afectant els mitjans de comunicació, i l’empobriment de la democràcia a Espanya i, molt especialment, a la Comunitat Valenciana, on la inexistència de mecanismes de control de la gestió pública, la instrumentalització política de la radiotelevisió pública i, en definitiva, on la corrupció política ha contaminat greument el sistema mediàtic valencià (i espanyol), i ha provocat la desaparició temporal del servei públic de RTV, un fet insòlit al context internacional de la comunicació».

En un context d’empobriment del sistema de comunicació espanyol i valencià, on els mitjans públics han perdut el seu valor referencial, i on s’ha anat imposant un model duo polístic –dominat per Atresmedia i Mediaset, que acaparen el 90% del mercat publicitari espanyol–, Javier Marzal va parlar del procés de creació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, i de la societat mercantil À Punt Mèdia. En la seua opinió «la creació dels nous mitjans de comunicació públics valencians obri un horitzó de canvi molt important i molt positiu, no només per a la reactivació del sector audiovisual i per a les indústries culturals valencianes, sinó també pel nou model comunicatiu que proposa, basat en la innovació, en l’adopció d’un model comunicatiu transmèdia, amb una redacció única, i en un nou model de governança, basat en la transparència i el compliment estricte de la seua missió com a servei públic».