Investigadors subratllen la importància de les interaccions planta-microorganisme-artròpode per a aconseguir una gestió de cultius més eficient i sostenible
L'estudi, en el qual participa l'UJI al costat d'altres institucions del consorci CAMo Interactions, s'ha publicat en la prestigiosa revista «Trends in Plant Science»
La revista Trends in Plant Science, una de les més prestigioses de l'àmbit de la biologia de plantes, ha publicat l'article «Menage-a-trois: unraveling the mechanisms regulating plant-microbe-arthropod interactions», realitzat per investigadors del consorci COST «CAMo Interactions», entre els quals hi ha Víctor Flors, del grup de Senyalització Cel·lular i Integració Metabòlica (MICS) de la Universitat Jaume I.
L'article realitza una anàlisi de les interaccions entre plantes, microorganismes i artròpodes (PMA) i els seus mecanismes reguladors subjacents, de gran interès per a les aplicacions biotecnològiques.
Segons expliquen els investigadors, la comprensió de les respostes de les plantes als factors ambientals i a les interaccions simultànies amb múltiples organismes és fonamental per a millorar biotecnològicament la capacitat de recuperació de les plantes i, per consegüent, per a aconseguir pràctiques eficients i sostenibles d'ordenació dels cultius. Lògicament, les plantes en els seus ambients naturals no interaccionen només amb una mena d'organisme, un sol insecte o un sol patogen.
En l'estudi, es realitza un examen sintètic que revela que la informació sobre els mecanismes moleculars que regeixen les interaccions de les plantes amb altres organismes continua sent parcial, i que es necessiten més estudis sistemàtics per a comprendre la regulació de les respostes de les plantes. Així, assenyalen que hi ha importants biaixos en la literatura respecte als organismes estudiats i els dissenys experimentals, de manera que alguns mecanismes tal vegada poden romandre sense descobrir.
L'anàlisi assenyala que els mòduls fitohormonals són els principals centres reguladors de les interaccions de dues i tres vies, però les respostes s'afinen tant respecte al temps com a la força quan les plantes s'exposen a múltiples interaccions. Per tant, consideren que per a millorar les prediccions és necessari aplicar nous enfocaments de biologia de sistemes que fusionen la modelització matemàtica amb conjunts de dades experimentals que abasten la dinàmica de les respostes.
Article: «Menage-a-trois: unraveling the mechanisms regulating plant-microbe-arthropod interactions». Trends in Plant Science.
