Guia de Santuaris de la Comunitat Valenciana que pots visitar per Pasqua
Del llatí sanctuarium, és un temple en el qual es venera una imatge o relíquia d'especial devoció
Amb les vacacions de Setmana Santa i Pasqua, les famílies i els amics aprofiten per a buscar llocs o racons per a gaudir i desconnectar de la rutina.
En la Comunitat Valenciana hi ha centenars de llocs per a gaudir. Des de la mar i la muntanya, els paratges naturals, cales, platges, castells, palaus, importants restes històriques...
Però també la Comunitat Valenciana compta amb un important nombre de Santuaris, és a dir, temples en els quals es venera una imatge o relíquia d'especial devoció.
Estos són els Santuaris valencians:
Santuari de la Verge de la Balma (Zorita, Castelló)
El santuari de la Verge de Balma se situa en el terme municipal de Zorita del Maestrazgo, a 3 km del nucli urbà, a la Província de Castelló. Es tracta d'un edifici religiós enclavat en la roca, d'estil renaixentista, construït entre els segles XVI i XVIII.
Es troba enclavat en la roca, situat en una balma o abric natural, en un costat sobre el riu Bergants. S'arriba caminant per l'abric voltat fins a la cova o balma on es troba la imatge de la verge, objecte de veneració des de la seua troballa per un pastor en el segle xv.
Santuari de Santa María Magdalena (Novelda, Alacant)
El santuari de Santa María Magdalena va ser construït a partir d'un projecte dissenyat per l'enginyer noveldense José Sala Sala,1​2​ amb una certa inspiració en l'estil modernista d'Antoni Gaudí. Posteriorment la construcció va ser executada pels mestres d'obres noveldenses Ceferí Escolano i Antoni Amorós. És una obra molt singular i destacada dins del modernisme valencià.
L'edificació guarda una llunyana semblança amb la Sagrada Família de Barcelona d'Antoni Gaudí. Té forma de pitxer, simbolitzant el pitxer que la Santa va portar de bàlsam a Jesús. Esta forma original és també única en el món.
Santuari de La nostra Senyora de Monserrate (Orihuela, Alacant)
El santuari de La nostra Senyora de Monserrate d'Orihuela està situat extramurs de la ciutat en el barri denominat raval Roig o Rabaloche. Alberga a la patrona de la ciutat i la seua història es troba indissolublement unida a la mateixa des d'abans de la seua reconquesta pels cristians. La seua arquitectura és grandiosa i pertanyent al barroc amb influències ja del neoclàssic.
Santuari de Sant Pasqual Baylón (Vila-real, Castelló)
El santuari de Sant Pasqual Baylón es troba a Vila-real. El conjunt està format pel "Temple Votiu Eucarístic Internacional", proclamat basílica menor pel papa Joan Pau II, la Real Capella amb el sepulcre de sant Pasqual Baylón, el museu del Pouet del Sant i el convent de clausura de les mares clarisses.
El convent té els seus orígens en el segle xvi, però és gràcies a que en ell va viure, va morir i va ser enterrat sant Pasqual Baylón, que va aconseguir fama i importància com a lloc de peregrinació. La Real Capella, construïda en el segle xvii per a albergar les restes del sant, era considerada com el primer monument del barroc valencià en orde de temps i mèrit. No obstant això, l'antiga església conventual i la capella barroca van ser destruïdes per un incendi provocat en 1936
Real Santuari de la Verge de la Salut (Traiguera, Castelló)
El Real Santuari de la Verge de la Salut està situat a dos quilòmetres de la població de Traiguera, a la província de Castelló. Es compon d'un conjunt d'edificacions, d'arquitectura d'origen gòtic, encara que el conjunt d'edificacions que hui existixen, correspon bàsicament al segle xvi, amb afegits i transformacions renaixentistes i barroques. en els segles XVII i XVIII.
És l'únic del seu entorn que va gaudir de salvaguarda real, que va ser concedida per Carles V l'any 1542, renovada posteriorment per Felip II i confirmada per Butla Papal en 1555. Molts altres privilegis, favors i donacions obté sobretot en el segle xvi, període de la seua màxima esplendor.
Santuari de Sant Joan Baptista de Peñagolosa i Santa Bàrbara (Vistabella del Maestrat, Castelló)
El santuari de Sant Joan Baptista de Peñagolosa i Santa Bàrbara està situat en el terme municipal de Vistabella del Maestrat als peus del Massís del Peñagolosa. Situat a 9 quilòmetres de la població, es configura com l'element arquitectònic emblemàtic de la zona.
El Santuari està format per un conjunt d'edificacions entorn d'una plaça general, i un xicotet pati interior al voltant del qual s'articulen les diferents dependències que són les més antigues.
Com a element més antic es troba el xicotet pati interior i les dependències que a ell recauen, inclòs el mur lateral d'accés al temple per l'interior. En este han aparegut pintures murals de 1592.
Santuari de la Malladeta (La Vila Joiosa, Alacant)
El santuari de la Malladeta es va crear cap a mitjan segle IV a. C. en el promontori costaner d'este nom, dos quilòmetres al sud de la ciutat ibera de la Vila Joiosa (esmentada en textos grecs antics com Alonís). Per les terracotes i quemaperfumes de ceràmica de la Deessa Mare (la Tanit dels cartaginesos), és probable que estiguera dedicat a ella.
Cap a l'any 100 a. C. va haver-hi una gran reforma que va arrasar les restes anteriors i va alçar sèries d'habitacions en terrasses. Les excavacions del projecte franc-espanyol la Vila Joiosa Ibèrica: Territori, Santuari i Fronteres (Maison René Ginouvès-Ajuntament de la Vila Joiosa-Universitat d'Alacant) han trobat 9 habitacions d'esta època en el vessant este i altres 5 en l'oest, si bé encara queda gran part del jaciment per excavar.
Santuari de la Verge de Vallivana (Morella, Castelló)
La Verge de Vallivana és una advocació mariana que es venera en el Santuari de La nostra Senyora de Vallivana, situat a 22 km de la ciutat de Morella, província de Castelló, a la qual pertany. Deu el seu nom al topònim Vallivana, que significa vall erma, no cultivable, i celebra la seua festa el 8 de setembre, dia de les verges trobades. A pesar que la llegenda conta que va ser portada des de Terra Santa per l'apòstol Santiago en el seu viatge cap a València, es tracta d'una talla de 29 cm de finals del segle xiv o principis del xv i per tant pertany al gòtic. Va ser coronada canònicament en el Sexenni de 1910, el 28 d'agost, i en 1952 va ser proclamada patrona canònica de la ciutat de Morella.
Santuari de La nostra Senyora de les Virtuts (Villena, Alacant)
El santuari de La nostra Senyora de les Virtuts, també anomenat monestir de les Virtuts està situat en la pedania de Les Virtuts, en el terme municipal de Villena (Alacant, Espanya). Es troba en un paratge natural al costat d'una antiga llacuna, actualment dessecada, i a uns 5 km de la ciutat, en la rodalia de la Font del Xop.