Galtung: «El futur passa per un món de regions definit per civilitzacions en el qual els estats i països desapareixeran»

La Universitat Jaume I ha celebrat la jornada internacional «Fent les paus» amb motiu del 25 aniversari del Màster Universitari en Estudis Internacionals de Pau, Conflictes i Desenvolupament de la universitat. La celebració ha reunit professorat, estudiantat i grans noms de la investigació per a la pau en diverses jornades amb tota mena d'activitats: des de conferències, taules redones i tallers fins a actuacions musicals i la projecció d'un curtmetratge documental.

Durant el dijous 30 i el divendres 31, l'UJI es converteix en l'espai de diàleg entorn de les diferents maneres de «fer les paus» gràcies a la participació d'alumnat i professorat de diversos continents. Un esdeveniment que ha superat l'aforament esperat amb més de 100 persones inscrites i que celebra els 25 anys de vida de l'espai d'aprenentatge i conversa intercultural i interdisciplinària que constitueix el Màster de Pau, Conflictes i Desenvolupament, i que ha comptat amb un convidat d'excepció per a la conferència inaugural: el sociòleg noruec Johan Galtung, considerat el pare de la investigació acadèmica de la pau i la resolució de conflictes.

Johan Galtung, també fundador de grans organitzacions dins d'aquest àmbit d'estudi com el Peace Research Institute Oslo (PRIO), ha inaugurat les jornades amb una conferència titulada «La pau, les universitats i la doctrina de sense valors», moderada per Sofía Herrero de la Càtedra UNESCO de Filosofia per a la Pau.

«La meua definició de pau és la cooperació pel benefici mutu en igualtat» ha subratllat Galtung en diversos moments de la conferència. Una definició que «pot semblar senzilla però no ho és en absolut, a mi m'ha costat 30 anys de treball aconseguir-la i no tinc cap garantia que no vaja a canviar en un futur». En aquest sentit, ha afegit: «La complexitat de definir la pau radica en el fet que no es pot quedar en un concepte, ni convertir en meres paraules. Ha de ser un motor de moviment que genera actes concrets».

Per al sociòleg, encara que una igualtat matemàtica «és segurament una cosa impossible», el camí passa per treballar perquè «aqueix benefici mutu que busquem no siga totalment desigual, és el mínim pel qual hem d'actuar». Galtung ha afirmat que, atesa aquesta definició de pau, el sistema capitalista quedaria «totalment exclòs», ja que, malgrat que existeix un benefici mutu de totes les parts «uns aconsegueixen la major part del pastís amb milions, els que viuen a dalt del sistema. Els de baix reben també, però centaus. Un benefici que no implica igualtat i ací radica el problema capitalista».

En ser preguntat pel futur, el sociòleg ha declarat creure en «un món organitzat per regions en el qual els estats i els països, a excepció dels més grans, acabaran per desaparèixer». Així, per a Galtung, «no anem cap a un estat mundial ja que el que ve són les civilitzacions. Són elles les que defineixen regions però no arriben a la unitat mundial».

Finalment, l'investigador de la pau ha analitzat la complexitat de la conceptualització de pau, ja que «no tota pau és positiva: existeix la pau negativa, entesa com la simple absència de la guerra, però que no assegura una cooperació ni una igualtat social». Galtung ha finalitzat la intervenció posant a debat, en primer lloc, la realitat d'una Unió Europea que, malgrat començar «amb una bona gestió, fa temps que practica la guerra i no la pau, creant una Europa en crisi sense unió entre països». En segon lloc, ha volgut analitzar el paper del periodisme i els mitjans de comunicació en el marc de la resolució de conflictes, assegurant que «existeix una majoria de mitjans bruts que només ens presenten conflictes i violència i res fan per comunicar solucions. Els models de pau i resolució de conflictes que funcionen no són notícia».

Abans de la intervenció del sociòleg noruec, ha tingut lloc la inauguració oficial del 25 aniversari. En aquest marc, la rectora de l'UJI, Eva Alcón, ha donat l'enhorabona a la càtedra per «25 anys generant instruments per a la transformació pacífica de conflictes creant un ecosistema de pau i, sobretot, d'amistat». També ha destacat la història del màster amb més de 12.000 treballadors de la pau repartits en cinc continents i actuant en més d'un centenar de països diferents. Un èxit possible «gràcies al compromís d'aquesta càtedra i de la nostra universitat, compromesa en l'aposta per impulsar la cultura de la pau, la igualtat, la convivència i el respecte a la diversitat».

Abans de donar per inaugurada la jornada, Alcón ha recordat la importància de la figura de Vicent Martínez Guzman, fundador de la càtedra, qui «va fer possible el màster, va prioritzar el col·lectiu sobre la seua persona individual i va fer possible la càtedra com a eix vehicular de tot el programa». Per a la rectora, «si haguérem de posar-li un nom a la pau seria, sens dubte, Martínez Guzmán».