FACSA i l'UJI aplicaran criteris d'epidemiologia en la detecció de SARS-CoV-2 en aigües residuals
La Universitat Jaume I de Castelló (UJI) ha signat un conveni d'investigació amb l'empresa FACSA, per al desenvolupament conjunt del projecte «El paper de les aigües residuals en la detecció de COVID-19: evolució de la pandèmia i rol en el control preventiu de futurs rebrots», emmarcat l'en estudi COVID WATER finançat per l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI).
La investigació contempla el seguiment en zones afectades per la pandèmia de COVID-19 o d'importància geogràfica dins del territori valencià, a fi de conèixer l'evolució del brot de SARS-CoV-2. En aquest context, el diagnòstic es durà a terme des de diferents punts de la xarxa de clavegueram i a l'entrada de les EDAR aplicant els principis de l'epidemiologia basada en l'anàlisi de les aigües residuals coneguda com WBE (de l'anglès Wastewater-Based Epidemiology). Es tracta d'una disciplina científica recent la fi de la qual és aplicar les ciències analítiques a l'anàlisi d'aigües residuals amb la finalitat de conèixer l'exposició humana a diversos compostos químics o a agents patògens.
Això permetrà conèixer l'amplitud de la problemàtica d'una manera indirecta atès l'augment de la capacitat de detecció, així com disposar en un futur d'un sistema d'alerta primerenca, ja que l'epidemiologia preventiva basada en l'estudi d'aigües residuals pot ser una eina valuosa per a conèixer l'evolució d'aquesta i futures pandèmies, així com detectar de manera precoç nous brots o repunts d'infecció en les poblacions objecte d'estudi.
Amb tot això, les labors a realitzar per l'equip multidisciplinari de l'UJI se centraran en dos aspectes. El primer tindrà per objecte obtenir els indicadors epidemiològics (nombre de casos confirmats, taxes d'incidència i prevalença) en les poblacions incloses en l'estudi i el segon aconseguir la correlació de les dades epidemiològiques amb les obtingudes en la quantificació del genoma del virus en aigües residuals de les poblacions esmentades, aplicació dels principis de WBE, avaluació de les dades obtingudes i possibilitats d'aplicació d'aquesta aproximació en futurs estudis.
Tal com ha apuntat Ernesto Santateresa, responsable de l'Àrea de Qualitat Ambiental de FACSA, «l'estudi d'epidemiologia a través del control analític de les aigües residuals ens permetrà disposar d'informació agregada sobre l'evolució de la malaltia en una aglomeració urbana que, juntament amb la informació que publiquen les autoritats sanitàries sobre l'evolució clínica de la pandèmia, farà possible comparar i analitzar les relacions respecte al que es detecta en l'aigua, gràcies a tecnologies de la informació avançades que ens ajuden a extraure conclusions i configurar eines que permetran a les autoritats prendre millors decisions quant al control d'aquesta pandèmia, els seus rebrots i fins i tot futures pandèmies».
Cal tenir en compte que, tal com ha prosseguit Santateresa, «aquests estudis han resultat ja eficaços per al monitoratge d'altres malalties, com és el cas del virus de la pòlio a Israel (2013) o els estudis sobre el consum de drogues i medicaments per part de la població que es realitzen periòdicament a la ciutat de Castelló al costat d'altres ciutats europees».
El treball que es realitzarà a l'UJI estarà coordinat pel professor Félix Hernández, director de l'Institut Universitari de Plaguicides i Aigües (IUPA), i per a això comptarà amb un equip multidisciplinari format per 10 investigadors especialitzats en química analítica, en epidemiologia (inclosa l'aproximació basada en l'anàlisi de les aigües residuals) i en microbiologia. Per part de FACSA, actuaran com a interlocutors Ernesto Santateresa Forcada i Núria Zamorano López, els quals també compten amb un equip de treball creat en FACSA, específicament per a desenvolupar treballs relacionats amb la detecció de material genètic de SARS-CoV-2 en aigües residuals.
El professor Félix Hernández ha recalcat la necessitat de treballar amb equips multidisciplinaris en temes tan complicats com l'abordat en aquest projecte. «No solament fan falta especialistes en epidemiologia clínica, sinó també en temes relacionats amb aigües residuals, així com experts en anàlisis mitjançant la tècnica PCR en mostres complexes com són les aigües residuals. Així mateix, la col·laboració entre FACSA i l'UJI és essencial per a organitzar de la forma més correcta la presa de les mostres (període i punts de mostreig, conservació de les mostres). El treball que estem duent a terme és un bon exemple de la col·laboració eficient i enriquidora entre empresa i Universitat, de la qual clarament pot eixir beneficiada la societat en un tema que ens preocupa tant, i amb conseqüències tan greus, com la pandèmia que estem patint».
Aquesta col·laboració s'emmarca dins del projecte COVID WATER, finançat per l'Agència Valenciana de la Innovació en el marc de la crida a projectes que aportaren noves capacitats del sistema valencià de la innovació en la lluita contra la COVID-19. En aquest sentit, COVID WATER cerca millorar la capacitat preventiva de l'Estat espanyol de cara a la present epidèmia per COVID-19 generada pel virus SARS-CoV-2, ja que aquest projecte desenvoluparà un mapa epidemiològic que combine els resultats experimentals obtinguts per anàlisis en l'aigua residual, les dades del diagnòstic clínic i altres indicadors d'interès com els socioeconòmics i ambientals.