Un estudi revela l’escassa visibilitat de les dones científiques

La conferència del professor Pablo Francescutti de la Universitat Rey Juan Carlos celebrada a la Universitat Jaume I (UJI) amb motiu de la celebració del 8 de març ha mostrat l’escassa visibilitat de les dones científiques espanyoles. El programa promogut des de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i) del Servei de Comunicació i Publicacions per al Dia Internacional de la dona inclou aquesta ponència per tal de presentar un estudi publicat per la Fundació Dr. Esteve i l’organització d’entrevistes innovadores i obertes a la ciutadania via la xarxa social Twitter a tres investigadores de l’àmbit de la salut de l’UJI, la pròxima setmana i amb el suport de la Fundació Espanyola de Ciència i Tecnologia (FECYT) del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

A la presentació de la sessió, la qual ha comptat amb el suport del Departament de Ciències de Comunicació de l’UJI, han intervingut el vicedegà de la Facultat de Ciències de la Salut, Ferran Martínez,  el responsable del Projecte de Cultura Científica i Ciència Ciutadana, Lluís Martínez i les periodistes i professores del Grau de Periodisme Bàrbara Villuendas i Maria Josep Picó.

El professor i investigador del Grup d’Estudis Avançats de Comunicació (GEAC)  Francescutti ha afirmat que si la presència de les dones espanyoles en els laboratoris és inferior a la dels homes “la de les científiques en els mitjans de comunicació és encara inferior a la dels seus col·legues. En concret, les dones representen el 39% de les plantilles del sistema nacional d'I+D, mentre que en la premsa només representen el 23,49% de les fonts expertes de les notícies sobre ciència”.

Similar desproporció s'observa en altres paràmetres de visibilitat, segons ha argumentat Francescutti a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències Humanes i socials. “En les fotografies que acompanyen aquests textos, la presència masculina triplica a la femenina; i un altre punt es percep en les entrevistes a investigadors. Molt més acusada és en el gènere dels obituaris dedicats a valorar la contribució de científics recentment morts les científiques mereixedores d'una necrològica suposaven tan sols el sis per cent de tals textos”, ha assenyalat.

“El grau de visibilitat pública importa ja que pot reforçar o afeblir els estereotips que traven les vocacions científiques entre les dones”, explica Francescutti. La consciència de la seua rellevància va motivar la realització del citat estudi, el qual abasta una mostra formada per les edicions d'El País, La Vanguardia, Telva i Elle, juntament amb la blogosfera espanyola al llarg de dotze mesos. L'informe resultant va ser publicat per la Fundació Dr. Antonio Esteve i es pot descarregar gratuïtament del seu web.

Altres resultats que s’han comentat estan relacionats amb la ínfima presència de científiques en la blogosfera espanyola, la qual cosa planteja la qüestió sobre el potencial de les xarxes socials per a apoderar a les investigadores; així mateix, s’ha aprofundit en el biaix de gènere en la professió periodística, ja que s'ha trobat que les reporteres tendeixen a citar més fonts científiques femenines que els seus col·legues homes. “La visibilitat de les científiques espanyoles, sense ser marginal, és manifestament millorable”, destaca Francescutti, per la qual cosa al final de la seua conferència es comentaran possibles estratègies per a incrementar la seua representació mediàtica.

Per la seua banda, el director de la Fundació Dr. Esteve, Fèlix Bosch, qui no ha pogut participar en l’acte, ha recordat que acta entitat porta molts anys tractant d'aportar el nostre granet d'arena en la visibilitat de les dones científiques. “En 2004, presentàvem al costat de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona un document que alertava que només el 12% de catedràtics de les universitats espanyoles són dones, a pesar que representen el 59% del total de llicenciats universitaris”, afirma. A partir de l'estudi elaborat al costat de l'equip que lidera Pablo Francescutti, van sorgir dues iniciatives amb dos mitjans de comunicació per a tractar de revertir aqueixa ocultació de les dones científiques com a fonts informatives. D'una banda, va nàixer la Xarxa de Científiques Comunicadores amb El Periódico de Catalunya, gràcies a la qual es va crear una xarxa d’opinadores científiques en aquest diari, i per un altre “llancem en El País, al costat de l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues, el consultori Nosaltres Responem, en el qual cada setmana científiques d'aquesta organització responen els dubtes sobre ciència dels lectors i lectores del periòdic”, subratlla Bosch.

DIÀLEG A TWITTER AMB INVESTIGADORES UJI

La pròxima setmana, abans de la commemoració del Dia Mundial de la Dona, la UCC+i del Servei de Comunicació i Publicacions de l’UJI organitzarà tres entrevistes mitjançant Twitter a les investigadores de l’UJI Ana Sánchez, Estefanía Ruiz i Bàrbara Hernando. La professora i investigadora Ana Sánchez (@AnaNeurobiotec ), responsable del grup de recerca en Neurobiotecnologia, abordarà qüestions relatives a la malaltia de l’Alzheimer. Per la seua banda, la professora Estefanía Sánchez (@ErEstefania) comentarà temàtiques relatives amb les malalties vinculades a les pràctiques sexuals, i Bàrbara Hernando (@BHFHeptathlon), integrant del grup Melanogén, contestarà preguntes vinculades amb la genètica de la pell i la incidència del melanoma.

Aquestes entrevistes amb format digital per Twitter, les quals promouen el diàleg científic i multidireccional amb la societat en general, constitueixen una de les iniciatives del projecte ‘Have Fun (HF): La cultura youtuber y del videojuego en la comunicación científica transmedia’, la qual compta amb el finançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.