Especialistes europeus analizan a l'UJI els reptes de les polítiques lingüístiques en l'educació superior
El Vicerectorat de Promoció Lingüística i Igualtat de la Universitat Jaume I ha celebrat una taula redona amb experts i expertes de diverses universitats europees per a analitzar les polítiques lingüístiques en educació superior en diferents països. En la inauguració, la rectora de l'UJI, Eva Alcón, ha assenyalat que «aprendre de les bones pràctiques d'altres institucions i compartir el potencial del multilingüisme i els seus reptes serà molt beneficiós per a millorar les nostres polítiques lingüístiques».
La taula redona, presidida per Pilar Safont, vicerectora de Promoció Lingüística i Igualtat de l'UJI, s'ha iniciat amb la intervenció de Raphael Berthele, de la Universitat de Friburg (Suïssa), qui ha explicat el context quadrilingüe suís en el qual s'emmarca aquesta universitat, una institució en què les llengües docents són el francès i l'alemany, encara que també s'ofereixen classes específiques o programes de màster en anglès. En aquest sentit, ha assenyalat que l'estudiantat de les diferents facultats té un nivell de competències similar tant en francès com en alemany. No obstant això, Berthele ha apuntat que els programes d'estudis són bilingües per necessitat, ja que no es tenen els suficients recursos per a fer programes paral·lels.
Quant als principals problemes del multilingüisme en el cas d'aquesta universitat, ha assenyalat la percepció de l'estudiantat que no siga una universitat totalment francòfona o germana; el fet que l'estudiantat pense que necessita ser perfectament bilingüe, o els hàbits monolingües del professorat malgrat la realitat plurilingüe. Quant al personal de la universitat, ha apuntat que el personal administratiu té molt bona competència lingüística i ha esmentat la repercussió que això suposa de cara a l'eficàcia institucional.
Per la seua banda, Simone I. Pfenninger, de la Universitat de Salzburg (Àustria), ha explicat que la llengua en la qual s'imparteixen les classes en aquest centre és l'alemany estàndard, per la qual cosa no es correspon necessàriament amb les varietats dialectals que es parlen en el país. També ha assenyalat que la descripció dels cursos s'ofereix tant en alemany com en anglès i que el professorat pot impartir la docència en un altre idioma en certs casos. Quant a la comunicació oficial de la universitat, es realitza únicament en alemany i el personal es pressuposa que ha d'adquirir les competències d'aquest idioma en els dos primers anys de treball en la institució.
Magdalena Wrembel, de la Universitat Adam Mickiewicz de Polònia, ha explicat que el polonès és l'idioma oficial de la universitat en el qual estan els programes d'estudis. No obstant això, l'anglès és l'idioma que s'utilitza com a llengua franca i la universitat ofereix tant en l'àmbit de grau com de postgrau certs programes en anglès. Quant a les polítiques lingüístiques, ha assenyalat que no estan plasmades explícitament en un document encara que implícitament sí que es duen a terme accions per a promocionar altres llengües. Per exemple, s'incentiva el professorat que ofereix cursos en anglès, la universitat té facultats específiques d'idiomes i també rep finançament en funció del grau d'internacionalització que aconseguisca.
A continuació, Jorge Pinte ha exposat el cas de la Universitat de Lisboa (Portugal) en la qual es focalitza a difondre el portuguès en altres països, especialment a Àsia; oferir programes en anglès per a atraure estudiantat, i promocionar altres llengües per a respectar la diversitat multicultural del país. Així, ha explicat que es realitzen diverses activitats en aquest sentit durant l'any, com la setmana de la cultura asiàtica, el festival de les llengües o la setmana africana. A més, també realitzen recerca sobre el portuguès com a segona llengua.
Per a concloure la taula redona, Stela Letica Krevelj, de la Universitat de Zagreb (Croàcia), ha fet un repàs del context històric del país, pel qual han passat una gran quantitat de llengües com l'alemany, l'hongarès o el francès. Així, l'idioma oficial és el croat però existeix una necessitat de conèixer altres llengües per a poder comunicar-se amb la resta de països, pel que en les polítiques lingüístiques es requereix que l'estudiantat conega altres idiomes. A més, Krevelj ha destacat que, encara que no hi haja una política específica sobre l'anglès, es pressuposa que s'ha de conèixer aquest idioma. Així mateix, ha comentat que estan intentant millorar els programes en anglès per a atraure l'estudiantat i també estan promocionant el croat, com a efecte de la internacionalització.
Finalment, s'ha celebrat una reunió institucional amb els experts i expertes participants en la jornada amb l'objectiu d'analitzar i proposar millores sobre les polítiques actuals de la Universitat Jaume I en matèria lingüística.