Especialistes en Dret del Transport debaten sobre temes de responsabilitat en sectors com el marítim o aeri
La segona jornada del setè Congrés Internacional del Transport organitzat per l'Institut Universitari de Dret del Transport de la Universitat Jaume I de Castelló s'ha iniciat amb la participació de quatre especialistes d'universitats europees que han explicat les distintes responsabilitats i la forma d'abordar-les jurídicament en sectors com el marítim, l'aeri o l'administratiu, en la taula redona «La responsabilidad en el transporte: cuestiones de actualidad», moderada per la catedràtica de Dret Mercantil de la Universidade de Vigo, Ana María Tobío Rivas.
En la primera intervenció, el catedràtic de Dret Administratiu de la Universidad Complutense de Madrid, Juan Ramón Fernández Torres, ha enumerat algunes de les responsabilitats patrimonials o extracontractuals en què podria incórrer l'administració de l'Estat, AENA o l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) en l'exercici de les seues funcions, destacant el canvi que va implicar l'aplicació del decret llei de 2010 respecte a les activitats no vinculades a la navegació que es desenvolupen en els recintes aeroportuaris, que abans eren concessions de domini públic i que ara es regeixen ara per un contracte administratiu de prestació de serveis, afavoreix la resolució dels conflictes que puguen sorgir.
El catedràtic de Dret de la Navegació de la Università degli Studi «Magna Graecia» di Catanzaro, Umberto La Torre, ha explicat en la segona intervenció, alguns dels aspectes del dret marítim, referits al tristament conegut naufragi del creuer Costa Concordia en les costes de l'Illa de Giglio. La Torre ha comentat que és el capità de la nau qui ha de dirigir totes les maniobres en cas d'accident, però en aquest cas, no era possible perquè havia abandonat el creuer. Per això una de les opcions, descartada la possibilitat de coordinar-se amb l'autoritat marítima més propera en terra, donat que no hi havia cap oficial al comandament, era que fora l'autoritat municipal la que assumirà la responsabilitat de les decisions en la gestió del rescat, perquè la normativa així ho contempla.
En la tercera intervenció, el catedràtic de Dret Mercantil de la Universidad de Sevilla, Pedro Baena, ha parlat sobre la responsabilitat del consignatari de vaixells. El professor ha indicat que la Llei de Navegació Marítima de 2014 ha atorgat una responsabilitat més coherent al consignatari que la que li atorgava el Codi de Comerç que datava de 1886, i que venia a equiparar la figura del navilier amb la del consignatari, quan aquest últim és més un col·laborador del navilier, però les seues responsabilitats haurien de ser diferents.
Per últim, el catedràtic de Dret Internacional Pública de la Université Paris-Sud, Vincent Correia, ha explicat la situació de la responsabilitat en el cas dels fabricants d'aeronaus. En la seua opinió, el conflicte més gran està a establir una relació casual entre un defecte de fabricació i el problema i les conseqüències que s'ha produït, perquè hi ha algunes legislacions que demanen la prova exacta del defecte. I també el fet que, en molts dels accidents, també es planteja la responsabilitat de l'acció humana.
