La doctoranda de Dret Núria Reguart Segarra defensa la primera tesi doctoral totalment en línia a l'UJI durant l'estat d'alarma

La doctoranda Núria Reguart Segarra, del Programa de Doctorat de Dret, ha realitzat la primera defensa totalment en línia d'una tesi doctoral durant l'estat d'alarma amb motiu de la crisi de la COVID-19. El treball de recerca titulat «Los pueblos indígenas y la protección de sus convicciones religiosas ante conflictos de acaparamientos de tierras y aguas», dirigida per la professora María Victoria Camarero de l’Àrea de Dret Eclesiàstic de l'Estat, ha obtingut la qualificació d'excel·lent cum laude amb esment Internacional.

Per a la defensa de la tesi es van habilitar dos canals a Meet: un per a la part pública, amb un aforament limitat de 25 persones, i un altre de privat, per a les deliberacions del tribunal, que ha estat format pel catedràtic Javier Martínez-Torrón de la Universitat Complutense de Madrid, com a president; Francisco Javier Zamora Cabot, catedràtic de la Universitat Jaume I de Castelló, com a secretari i Javier García Oliva, professor titular de la Universitat de Manchester (Regne Unit), com a vocal. La tesi compta amb el resum, un capítol i les conclusions en anglès i part de la defensa es va realitzar en aquesta llengua, i per això optava també a l’esment internacional en el títol. 

El treball realitzat per la nova doctora Núria Reguart Segarra s’emmarca dins de la recerca que desenvolupa el Grup d’Investigació en Drets Humans i Drets Fonamentals de la Universitat Jaume I i per dur-lo a terme ha fet durant la preparació de la tesi dues estades d’investigació de tres mesos cadascuna al Strathclyde Centre for Environmental Law & Governance, a la Universitat de Strathclyde (Glasgow, Regne Unit), sota la supervisió d’Elisa Morgera, per a estudiar-hi el coneixement tradicional indígena, i al Human Rights Research and Education Centre de la Universitat d'Ottawa (Canadá), sota supervisió de Darren O’Toole, per a estudiar-hi el dret aborigen canadenc.

Tot i que la doctoranda reconeix que no li entusiasmava la idea de defensar en línia el treball perquè «no és el final que t’esperes després d'haver-hi dedicat tres anys d’intens treball», després de dues hores i mitja que va durar la sessió de defensa «puc dir que va ser un dels dies més feliços de la meua vida, perquè em vaig sentir molt arrecerada per totes les persones que em van acompanyar virtualment, i fins i tot em vaig oblidar que estàvem connectats mitjançant una pantalla». Als nervis propis de la defensa, es va sumar també la preocupació per la part tècnica, però no hi va haver cap problema i la sessió es va desenvolupar sense cap incident.

Per la seua banda, la directora de la tesi, María Victoria Camarero, ha destacat que la intervenció no presencial, en línia i sincrònica «no ha minvat ni una mica la qualitat de la defensa ni de les intervencions» perquè «l’expressivitat de la doctoranda durant l’explicació i el gran treball previ que havia fet li van permetre mantenir l’atenció del tribunal i del públic i, alhora, el rigor científic». En la seua opinió, al contrari del que pensava en un primer moment, «el fet que es poguera veure, en primer pla, les expressions de la doctoranda, acompanyada per la seua fluïdesa verbal, va deixar paleses les diferències amb els actes convencionals presencials, però amb un matís positiu».

La professora Camarero ha explicat també que l’acte va comptar amb gran presència en el canal públic, limitat a 25 persones, tant de companys i companyes de l’UJI com d’altres universitats. Les dues volen donar les gràcies especialment la predisposició i el treball de l’Escola de Doctorat, dirigida per Mercè Correa, i a la coordinadora del Programa de Doctorat en Dret, Andrea Planchadell, i als tècnics Begonya Herrero, gestora de l’Escola de Doctorat, i Juan Luis Bort, del Servei d’Informàtica, que van estar presents durant la lectura de la tesi.

«Los pueblos indígenas y la protección de sus convicciones religiosas ante conflictos de acaparamientos de tierras y aguas»

La tesi té per objecte reafirmar la singularitat del dret de llibertat de religió o de creences dels pobles indígenes, que es veu irremeiablement violada en els conflictes d'acaparaments de terres o land-grabbing, que amenacen la integritat dels seus territoris a causa de la seua inestimable riquesa i abundància de recursos naturals. El dret está ligat íntimament als seus territoris ancestrals, com a conseqüència de la profunda connexió espiritual amb aquests, el que constitueix la base essencial dels seus sistemes de creences i atorga el sentit final a les seues cosmovisions i les seues formes de vida. A aquest efecte, s'estudia, en primer lloc, la llibertat religiosa dels pobles indígenes en el seu context corresponent, així com el marc normatiu internacional que consagra els seus drets i el seu reflex en els ordenaments interns de l'Equador, Bolívia, Nova Zelanda i l'Índia.

L’estudi no se circumscriu a una sola comunitat o poble indígena, sinó que aspira a demostrar que la violació d'aquest dret humà ocorre en un considerable volum de casos d'acaparaments de terres indígenes al voltant del món. Especial atenció es presta als supòsits esdevinguts al si dels Sistemes Regionals de Protecció dels Drets Humans, igual que a les situacions específiques de conflicte esdevingudes al Canadà. Finalitza aquesta recerca amb l'anàlisi de la rellevància que ostenta la garantia efectiva de la llibertat religiosa dels pobles indígenes i del seu coneixement ecològic tradicional, igualment comprès sota l'àmbit de protecció d'aquella, com la pedra angular en la lluita contra el canvi climàtic i la conservació de la biodiversitat; dos dels majors reptes actuals que enfronta la humanitat.

Entre les conclusions destaca que «és la intensitat axiològica de les seues creences religioses el que fonamenta que estiguen legítimament emparades pel dret humà de llibertat religiosa» i que el més gran obstacle per a aquest dret «és l’acaparament de les seues terres i recursos naturals». A més de l’amenaça del land-grabbing, el canvi climàtic és un altre problema que desafia la supervivència cultural dels pobles i els que converteix en agents crucials de canvi amb vista a la conservació de la diversitat biològica i la seua lluita pels seus principis de desenvolupament sostenible i economia ecològica.

En opinió de la doctoranda, l’empoderament dels pobles indígenes com a agents de canvi és essencial perquè compartisquen el seu coneixement i treballen amb igualtat, ja que «el seu coneixement forma part inseparable de la seua espiritualitat, emparat pel seu dret de llibertat religiosa». La falta del reconeixement provoca, segons Núria Reguart, un empitjorament de les seues condicions ecològiques naturals, i fa que queden a l’arbitri dels interessos econòmics que s’anteposen al compliment de les polítiques mediambientals. Per això, conclou que «la garantia efectiva del dret de llibertat religiosa dels pobles indígenes és la pedra angular entorn dels dos grans reptes als quals s’enfronta: el canvi climàtic i el land-grabbing, i aquesta acció és la més eficaç per a assegurar la seua supervivència i el benestar de la Terra».