CASTELLÓN PROVINCIA | SOCIETAT

Dirigida per un castellonenc, s'estrena a Belgrad la pel·lícula sobre la travessia polar Trineu de Vent

ELPERIODIC.COM - 22/05/2024

“El film és una denúncia i un crit d'atenció sobre la fragilitat dels territoris polars i les conseqüències del canvi climàtic”, assenyala el seu director, el ‘ochomilista’ i realitzador Carlos Pitarch

‘Anori, inuit windsled’, la primera pel·lícula sobre l'expedició polar Trineu de Vent, liderada per l'explorador Ramón Larramendi, continua ampliant la seua trajectòria en festivals de cinema. Este dijous, 23 de maig, aterra en la secció especial del Festival de Beldocs (Belgrad), el certamen de cinema documental més destacat dels Balcans. Serà la primera projecció fora d'Espanya del film, que ha dirigit l'alpinista castellonenc i càmera especialitzat en esports de muntanya i aventura Carlos Pitarch.

Després de la seua estrena, el mes de novembre passat, al Torelló Mountain Film Festival, un dels certàmens referents del gènere en el món i en el qual va ser seleccionat entre més de 200 obres; i el seu emotiu passe en el castellonenc Teatre del Raval, en el marc del Festival de Cinema de Muntanya de Castelló, ‘Anori, inuit windsled’ cerca reforçar el seu palmarés en el seu salt a la capital sèrbia. Ho farà en la secció especial del Beldocs al costat de les altres 10 propostes incloses en esta categoria.

“La idea del documental era mostrar la vida a bord del Trineu de Vent durant l'expedició SOS Artic 2022; una immersió en territori polar amb el seu perfil científic, el seu repte d'aventura, les incerteses, les pors i les alegries de les i els tripulants. Eixa idea original que treballem amb Ramón Larramendi s'ha mantingut intacta”, explica el director de la pel·lícula. Un film que a més de compartir la travessia en el “primer vehicle eòlic” per a “recórrer i investigar per l'interior de Groenlàndia, documenta els estralls del canvi climàtic”, apunta Larramendi.

La seua hora i 23 minuts de duració condensa 18 hores de gravació de material brut i un any de treball d'edició.

Sense off, amb l'únic diàleg que aporten les veus de l'equip de SOS Arctic 2022, el so del vent i una commovedora combinació de silencis i pauses, ‘Anori, inuit windsled’ –‘Anori’ significa ‘vent’ en inuit-, projecta missatge ambiental a través d'eixes imatges que cobrixen l'espai al qual no arriba la paraula. “És una denúncia i un crit d'atenció sobre la fragilitat dels ecosistemes polars i les conseqüències del canvi climàtic”, assenyala Pitarch.

La realització i edició va estar a càrrec de Luis Aguilar, i la música original va ser composta per Andrei Surotdinov. L'equip també va incloure a Juanjo Clausell i Edgard Bernad en la producció executiva, amb Maya-Marja Jankovic al capdavant de la direcció de producció. Goran Crevar i Janko Maraš es van encarregar del so, mentres la supervisió artística va ser dirigida per Mima Miroslava Jankovic.

L'alpinista i realitzador castellonenc coneix bé el mecanisme del Trineu de Vent. Va ser un dels tripulants de l'expedició SOS Arctic 2022 amb Ramón Larramendi -creador d'este trineu mogut únicament per cometes- al capdavant i de la qual ara es complixen dos anys. Durant mes i mig, l'equip al qual es van sumar les investigadores Lucía Hortal i Begoña Hernández, el muntanyenc i periodista Juan Manuel Sotillos, i el també alpinista Marcus Tobía, va creuar 1.016 quilòmetres de territori groenlandés. El projecte científic que va abrigallar Trineu de Vent va permetre recaptar mostres de gel en diverses zones de l'Àrtic i estudiar els microorganismes alliberats a l'atmosfera pel desglaç.

Carlos Pitarch sap moure's per este territori inhòspit Per eixa immensitat, no exempta de dificultats i moments extrems, que recopila en ‘Anori, inuit windsled’. Ramón Larramendi va incorporar a Pitarch al seu equip per la seua trajectòria en alta muntanya i la seua destresa com a fotògraf i càmera adobada en territoris hostils.

Gravar amb manyoples pel fred extrem, entre torn i torn al capdavant del trineu; amb la neu incrustant-se en les lents de les càmeres, que calia assecar després en fogons. Dormir amb les bateries pegades al cos per a mantindre-les a temperatura i que no perderen efectivitat. Suportar tempestes ingents, i també la incertesa que genera l'absència del vent, motor de les cometes que alimenten el trineu. Córrer en paral·lel a este per a captar el seu moviment. Són algunes de les dificultats tècniques que ha aconseguit superar el procés de creació de la pel·lícula, realitzada amb un únic càmera, fins a ser una realitat.

Totes queden arrere “quan t'adones que has aconseguit captar la immensitat de Groenlàndia, el més semblant a estar en un altre planeta; eixa sensació d'estar sol en el món només l'he tinguda ací, i vinc de cims com la de l'Himàlaia. Crec que hem aconseguit plasmar-ho en la pel·lícula. Mostrar la puresa d'estos santuaris del món, que són els territoris polars”, sosté Pitarch.

‘Anori, inuit windsled’ arreplega també el descobriment -tan bell com preocupant- per part de l'equip de Trineu de Vent d'un 'nunatak' (illa de roca envoltada de gel, en inuit) de 30 metres d'altitud fruit del desglaç motivat pel canvi climàtic. Ja es diu en la pel·lícula “que som la primera generació a entendre el canvi climàtic i l'última que pot fer alguna cosa sobre aquest tema”, cita Pitarch.

Exposició de fotografia documental
La projecció del film en el festival de Belgrad anirà acompanyada d'una exposició documental amb fotografies captades durant l'expedició SOS Arctic 2022, i també sobre l'estada de tres setmanes, en la primavera de l'any passat, a Groenlàndia, organitzada per Larramendi al costat del fabricant de cometes Álvaro Valdés per a perfeccionar sobre el cel de l'Àrtic l'efectivitat d'estes. Carlos Pitarch va ser, al costat d'Ignacio Oficialdegui, Juanma Viu i Marcus Tobía, part d'este equip tècnic.

En marxa el Trineu de Vent 2024

Ramón Larramendi pilota des de mitjan maig la 12a expedició polar Trineu de Vent per territori groenlandés, a bord del trineu més avançat construït fins a la data en els seus 25 anys d'història.

La travessia suma enguany al seu equip més ampli, amb la col·laboració de científics i exploradors groenlandesos, italians i espanyols i, per primera vegada, amb dos integrants del poble inuit (originari de l'Àrtic) a bord. Un any més, Trineu de Vent manté intacta el seu vessant investigador: de les mostres arreplegades durant el trajecte es nodriran els cinc projectes científics que encoratjarà l'expedició. Es tracta de ‘Microairpolar’ (Universitat Autònoma de Madrid); ‘Monitoratge i detecció de PFAS’ (Climate Change Institute, Universitat de Main); ‘Pioneer’ (per al monitoratge aeri de zones remotes) de la Universitat Foscari de Venècia i l'Institut Italià de Ciències Polars; el projecte conjunt de l'Institut Pirinenc d'Ecologia amb el CSIC per a analitzar les impureses de la neu (carboni negre, pols mineral i microplàstics); i l'impulsat per l'Institut de Ciències Polars de Bolonya per a analitzar mostres de neu per a identificar contaminants emergents i estudiar les seues característiques microbiològiques, com els bacteris adaptats al fred.

 

MÉS FOTOS