La Diputació de Castelló ha incrementat el seu pressupost en l'actual mandat més d'un 30% per a lluitar contra la despoblació

El president de la Diputació, José Martí, ha destacat hui l'esforç inversor realitzat per la Diputació progressista de Castelló durant l'actual mandat per a lluitar contra la despoblació, període de temps en el qual s'ha incrementat el pressupost en més d'un 30%. Segons ha defensat, «les institucions públiques tenen una arma anomenat pressupost que és el que permet canviar les coses, redistribuir la riquesa i beneficiar als qui més ho necessiten». Sota aquestes premisses, «en els últims tres anys s'ha fet un esforç inversor sense precedents en el qual s'ha passat dels 143 milions d'euros de 2019 als 188 de 2023, que amb la incorporació de romanents han superat els 200 milions d'euros».

Unes xifres mai conegudes amb anterioritat en la Diputació de Castelló que han beneficiat al conjunt dels municipis de la província «encara que nosaltres, per raons òbvies, hem posat el focus en els xicotets pobles d'interior, perquè el que portem en el nostre ADN és l'articulació de polítiques que contribuïsquen a oferir les mateixes oportunitats a les ciutadanes i ciutadans que resideixen en l'àmbit rural i als qui habiten la costa».

Són manifestacions realitzades per Martí en el saló de recepcions del Palau de les Aules en l'àmbit de les ‘Jornades sobre polítiques públiques en el món rural’ organitzades per la Càtedra de Cohesió i Innovació Territorial de la Diputació de Castelló – Universitat Jaume I, amb la col·laboració de la Càtedra Avant UJI, Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local UJI i ADYPSE,

El president ha explicat que el seu equip de govern fa «el que correspon conforme a la nostra condició d'ajuntament d'ajuntaments, fonamentalment de xicotets ajuntaments».

Una manera de procedir «lògica» en una província amb 135 municipis, en la qual a penes 20 tenen més de 5.000 habitants, 66 compten amb menys de 500 habitants i en 45 no s'aconsegueix la xifra de 200 habitants.

«És la raó per la qual ens hem esforçat en aquest temps de pandèmia i guerra per estar al costat de les nostres alcaldesses i els nostres alcaldes, i per extensió, de les nostres veïnes i veïns, injectant recursos econòmics i reforçant l'atenció social». És una cosa que s'ha fet «reconeixent la majoria d'edat dels ajuntaments i apostant per l'autonomia municipal perquè en cada ajuntament els diners es destinen a allò que les seues corporacions consideren oportú».

Martí també ha reivindicat la importància de la col·laboració institucional, tant amb els ajuntaments com la Generalitat Valenciana. En aquest sentit, ha fet referència a la seua aposta pel Fons de Cooperació, al qual la Diputació entre 2022 i 2023 ha aportat 30 milions d'euros. A més, segons les dades de l'Oficina Virtual d'Entitats Locals del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública corresponents a 2021, últim exercici tancat, la Diputació de Castelló transfereix als municipis de la seua província 80,04 euros per habitant i any enfront dels 54,89 euros de la Diputació de València i els 39,64 euros de la Diputació d'Alacant.

Martí també ha recordat que a partir de l'entrada en vigor de la Llei 2/2019 de Serveis Socials, la Diputació ha assumit el finançament dels serveis socials municipals en els municipis de menys de 10.000 habitants, que «en una província com la de Castelló són l'aclaparadora majoria».

Una visió en positiu del rural

En la sessió també ha intervingut la vicerectora de Cultura, Llengües i Societat de l'UJI, Carmen Lázaro, qui ha incidit en la importància d'unes jornades que «tenen com a objectiu compartir el que s'està fent en el nostre medi rural, valorar l'oportunitat de les diferents actuacions i difondre els protocols que han resultat més eficients». A més, ha convidat als participants a abandonar els plantejaments negatius sobre el món rural, per a parlar del territori de les oportunitats.

S'ha referit a «la necessitat urgent i prioritària de possibilitar a la ciutadania que viu en el camp les mateixes oportunitats, de gaudir dels drets socials, culturals, formatius o sanitaris dels quals disposa la ciutadania que resideix en les urbs, perquè no sols és una qüestió de justícia, sinó també una necessitat estratègica per al desenvolupament competitiu del nostre territori, per a aconseguir uns nivells de cohesió social amb capacitat d'impulsar un progrés col·lectiu sostenible i contundent» ha afegit.